L'article que avui publico a El Punt en el meu Diari de campanya està dedicat a Esquerra Republicana. Critico els republicans per escriure en lletra petita en el seu eslògan electoral que són partidaris de la independència. Sembla com si s'amaguessin.
Dia 5. Prudència. Perill d'ofensa. Hi ha coses que en aquest país es diuen amb la boca petita. Tot allò que soni a extremisme: silenciat. Millor pluja fina que un bon ruixat. I això que una tempesta de primera ho neteja tot i deixa el cel ben clar, de manera que fins i tot, segons com, hi pots veure la lluna. Deu ser per por de ser titllats de llunàtics que a Esquerra això de l'independentisme ho escriuen en lletra petita i entre parèntesis. L'eslògan dels republicans és «Objectiu: un país de 1a» i, entre parèntesi i en lletra molt petita, es pot llegir «(per això volem la independència)». Hi trobo a faltar un «o no».
El país és més sobiranista que mai, ho diuen les enquestes, i Espanya dóna cada dia més arguments als que fan proselitisme de la causa independentista per aconseguir nous conversos: les infraestructures no funcionen, els serveis de l'Estat són deficients, tothom coincideix a denunciar l'espoli fiscal, hi ha una campanya oberta contra el català... El vent bufa de cara i ells s'hi posen d'esquena, no fos cas que agafessin un constipat.
Tanta moderació per esgarrapar vots d'aquí i d'allà els farà perdre part de la base electoral, aquella que vota les essències republicanes i independentistes d'Esquerra. Joan Ridao no és un mal candidat, però no transmet la fermesa, pròpia dels nascuts en terra pagesa, de Puigcercós.
Els polítics catalans encara confien que un senyor, o senyora, ben educat convencerà un espanyol d'allò que no vol ser convençut: Catalunya és diferent.
www.salvemdaltlavila.com
També és cert que s'estan esforçant en fer servir més la paraula "Independència". Igual que s'omplen la boca a Espanya amb el mot "Democràcia". No per dir-ho més, s'és més independentista o més demòcrata.
Hi ha una cosa de la campanya d'ERC que m'empipa. Aquí volen enganyar amb això de "després d'aquestes eleccions estarem més a prop de la independència"?
Si volen enganyar a la base social d'ERC és greu i poc ètic.
Si volen enganyar la pròpia militància que ha intentat forçar canvis en la direcció del partit. Canvis de línia política... això els pot portar més mals de cap que una altra cosa, perquè la militància d'ERC no és tonta.
O encara pitjor, si la direcció d'ERC s'autoenganya pensant que uns bons resultats a les eleccions espanyoles pot servir per acostar-nos més a la independència és gravíssim.
Que algú m'expliqui com ho pensen fer? Les balances fiscals en el cas que les publiquessin serien per dir "fins aquí hem arribat, apa, bon vent i barca nova". I aleshores ja decidirem a Catalunya -per extensió al conjunt del nostre país- quin percentatge del nostre PIB destinem a Andalusia, Extremadura, Galícia, Múrcia, Paquistan, Sàhara, Marroc, Algèria (sobretot a territoris amazigs), etc.
Quines opcions té ERC a Espanya? Pot no donar recolzament a la presidència de Zapatero, votant en contra o abstenint-se. Fent de mosca collonera a Madrid, però no m'ho empasso. No veig que vagin per aquí.
Si acaben donant suport a Zapatero a canvi d'uns quants grapats de milers d'euros o de centenars de milers d'euros per Catalunya. Això reforça Espanya o l'afebleix? Això ens acosta a la Independència o ens allunya?
Afebliria Espanya condicionar el vot no a la publicació de les balances fiscals, si no codicionar-ho a la Sobirania Fiscal -és a dir, els calers que es produeixen a Catalunya els gestionem a Catalunya i a Catalunya decidim amb qui volem ser solidaris i de quina manera-.
Jo afegiria també condicionar el vot també a la transferència de la competència per convocar referèndums.
Aquestes dues cosetes si que poden acostar-nos a la Independència. Qualsevol altra cosa és confussió i la confussió i la manca de transparència reforcen Espanya.
Benvolgut Andreu,
Però que no has vist l'anunci televisiu? Ni les declaracions continues de tots els candidats? Ni les falques a la ràdio? L'objectiu Andreu, no és la independència, l'objectiu és això que tenim al lema, un país de primera, i nosaltres a Esquerra creiem que això s'aconsegeuix a través de constituir un estat propi. La independència no és cap objectiu, és un mitjà. Si fos un objectiu, què fariem el dia després de la proclamació? Quedar-nos de braços creuats?
A mi personalment no m'interessa gens que les coses vagin pitjor i pitjor, vull que vagin millor, i crec que podem aconseguir un país amb veu i vot a la UE fent-ho en positiu, construint, i no enfrontant.
Una salutació des de Brusel.les.
els últims 5 segons sortia el Ridau parlant del país de primera..
Coincideixo amb tu que, pel meu gust, normalment se n'amaguen massa.. però també és veritat que l'anunci era prou contundent
Si exceptuamos el período 1.936-1939, ERC; es más independentista que nunca. Y lo está expresando -cada día- con más claridad... ¿Con letra pequeña.? Bueno...Pero lo dice. Y...A pesar de tener que utilizar gafas...Se entiende.
¿Se desprende demasiada moderación de sus formas.? Bueno...¿Y porqué debería subirse en un mayor grado de expresión extremista.? Si de lo que se trata es de ganar convencimientos y respaldo popular, el camino no es malo.
Máxime considerando que -desde el resto del actual Estado- El camino, se lo están construyendo...gratis...
Creo que ERC está en un plano de conseguir. ¿Perderá -en el trayecto- algunos convencidos de otras "maneras", expresadas con más contundencia.? Pues sí...Pero -quizás- los que gane (si sabe hacerlo) serán más. Nó mejores, ni tampoco peores. Sólo serán más...Creo, es de lo que se trata. Máxime si se quiere considerar que "con su base electoral actual", los números, Sr. Más; nó salen...Y si lo que se quiere es construir, en vez de dividir. Los números tienen que cuadrar...
¿Ridao ó Puigcercós, para el momento que se "vive" -hoy- en Catalunya.? En mi opinión modesta y -seguro- inconsecuente. Los dos y por el mismo orden...
Saludos.