Així ho voldria el nacionalisme espanyol i, des de fa anys, malda per fer realitat el vell somni de reduir els partits "periferics" a la mínima expressió. Amb un parlament rediuit a dos o, com a molt tres partits, la dinàmica de majories passaria generamlment per una majoria absoluta d'un dels dos grans partits i per un menyspreu total a les minories estatals que poden ser majoria en un determinat territori.
Si cap dels dos partits majoritaris ha proposat a l'altre una modificació de la llei electoral per limitar l'acces al Congrès i al Senat dels partits nacionalistes ha estat perquè aquestss partits tenen una forta implantació als seus respectius territoris. El pes que tenen aquests partits, fins el punt de poder governar o decidir qui governa els territoris de la seva influència, fa que els grans partits els vegin com a possibles aliats per tal de no perdre la seva influència sobre aquests territoris. No seria popular impedir a aquests partits l'accès al Congrès i al Senat i això comportaria una radicalització del vot en aquests territoris i, en consequència, una major cota de poder que seria consequència de l'augment de vots dels partits nacionalistes en detriment dels partits estatals. D'aquí a les propostes d'indepencència serioses només hi hauria un pas.
Però si els partits nacionalistes perden pes dins els seus territoris i, poc a poc, les delegacions territorials dels partits estatals guanyen protagonisme fins acabar reduint els partits nacionalistes a un nivell minoritari, aleshores el camí és planer. Els partits estatals no tindrien cap mirament per canviar la llei electoral i posar unes condicions que els partits "periferics" no puguessin superar.
Per tant, no és tant sols la voluntat dels grans partits el que compta per modificar la llei electoral, sinó, en bona mesura, la voluntat de la ciutadania que ha fet que els partits nacionalistes siguin majoritaris en els seus territoris. Sense aquesta força a les urnes es posarien les bases de la reforma de la llei.
quan veiem que a les televisions i mitjans de comunicació d'ambit estatal es parla de "cara a cara" dels candidats i, en realitat s'està parlant només dels dos candidats dels partits majoritaris, no s'està fent res més que posant les bases del bipartidisme. L'opinió pública és facilment infuenciable i, si sempre es parla només de dos partits, s'acaba pensant que només hi ha dos partits o que aquests dos partits són els que realment manaran sense dependències de tercers, quan això és del tot fals perquè, amb l'actual sistema, sempre es depen dels partits minoritaris per formar govern si no es té majoria absoluta.
Cal que els partits d'ambit no estatal mantinguin i, fins i tot, aigmentin la seva força a les urnes per tal de mantenir l'actual sistema parlamentari perquè aquests partits actuen de contrapès als grans partits, però també perquè una majoria absoluta, sigui del partit que sigui, sempre és una mala notícia per la democràcia perquè es comença per no fer us del diàleg i la negociació i s'acaba menystenint el parlament que acaba sent un simple tràmit per legalitzar les decisions governamentals.
Però si els partits nacionalistes perden pes dins els seus territoris i, poc a poc, les delegacions territorials dels partits estatals guanyen protagonisme fins acabar reduint els partits nacionalistes a un nivell minoritari, aleshores el camí és planer. Els partits estatals no tindrien cap mirament per canviar la llei electoral i posar unes condicions que els partits "periferics" no puguessin superar.
Per tant, no és tant sols la voluntat dels grans partits el que compta per modificar la llei electoral, sinó, en bona mesura, la voluntat de la ciutadania que ha fet que els partits nacionalistes siguin majoritaris en els seus territoris. Sense aquesta força a les urnes es posarien les bases de la reforma de la llei.
quan veiem que a les televisions i mitjans de comunicació d'ambit estatal es parla de "cara a cara" dels candidats i, en realitat s'està parlant només dels dos candidats dels partits majoritaris, no s'està fent res més que posant les bases del bipartidisme. L'opinió pública és facilment infuenciable i, si sempre es parla només de dos partits, s'acaba pensant que només hi ha dos partits o que aquests dos partits són els que realment manaran sense dependències de tercers, quan això és del tot fals perquè, amb l'actual sistema, sempre es depen dels partits minoritaris per formar govern si no es té majoria absoluta.
Cal que els partits d'ambit no estatal mantinguin i, fins i tot, aigmentin la seva força a les urnes per tal de mantenir l'actual sistema parlamentari perquè aquests partits actuen de contrapès als grans partits, però també perquè una majoria absoluta, sigui del partit que sigui, sempre és una mala notícia per la democràcia perquè es comença per no fer us del diàleg i la negociació i s'acaba menystenint el parlament que acaba sent un simple tràmit per legalitzar les decisions governamentals.
Albert Castany
Montgat, 25 de febrer de 2008.
Montgat, 25 de febrer de 2008.
La bipolarització, doncs, també la fem nosaltres