amadeu_casucreu |
diumenge, 24 de febrer de 2008 | 13:53h
Teories extravagants sobre l'efecte d'un programa de televisió pressumptament nacionalista en l'expansió de l'espanyolisme.
És impressionant com l’èxit de Polònia ha popularitzat la política entre ciutadans que abans no s’hi interessaven. Un cas ben curiós és el dels adolescents. Un temps enrera, parlar de política amb un fill de quinze anys era una de les vies més segures de fomentar la incomunicació entre pares i fills. Polònia ha tallat radicalment aquest efecte, la política interessa, i molt, amb la única condició que els protagonistes hagin sortit alguna vegada al programa.
L’efecte immediat que sembla que provoca el Polònia en l’electorat és un increment de l’abstenció. Qui pot ser seguidor de personatges tan patètics com els que surten a la tele? Qui pot ser tan babau de facilitar l’accés a una cadira oficial de tipus tan estúpids i malvats?
Molta gent atribueix el diferencia d’abstenció entre Catalunya i Espanya a l’estat de disgust i frustració que temes com Rodalies, apagada o Carmel generen als catalans. Jo no hi estic d’acord.
El diferencial d’abstenció és degut al Polònia.
Quan la gent està descontenta amb com van les coses, tendeix a votar l’oposició, cosa que no passa en aquest cas. Si estessim tan descontents l’expectativa de vot socialista no baixaria. Això que a Catalunya l’abstenció vagi a elevar-se deu punts per sobre la mitjana espanyola té a veure força amb la irrupció del Polònia.
D’altra banda, l’efecte Polònia explicaria un fenòmen que és difícil d’entendre. Segons les últimes enquestes PSC i PP pugen, i CiU i Esquerra baixen. Ja sé que hi ha l’efecte bipartidisme, però això ha passat sempre, i els nacionalistes catalans mai no havien tingut, considerats conjuntament, una representació per sota dels 16 diputats, cosa que sembla que es produirà a les properes eleccions (9 CiU i 5 Esquerra).
Per tant, podriem dir que l’increment de l’abstenció afecta als nacionalistes. Això és perquè els nacionalistes surten pitjor parats al Polònia? Jo crec que no, que tots surten força malament, amb escasses excepcions (Llach, Maragall, Francesc Macià). Potser l’únic a qui Polònia li fa més bé que mal és a Montilla.
D’altra banda, diria que en Toni Soler, el Novell i el Lucas si alguna cosa són és nacionalistes. L’efecte Polònia estaria relacionat amb el fet que els nacionalistes miren més TV3 que els votants d’altres partits i que, per tant, la desmobilització que provoca Polònia afecta més els convergents i els republicans.
I és que no es pot ser neutral. Mai no hi ha res autènticament neutral.
L’efecte immediat que sembla que provoca el Polònia en l’electorat és un increment de l’abstenció. Qui pot ser seguidor de personatges tan patètics com els que surten a la tele? Qui pot ser tan babau de facilitar l’accés a una cadira oficial de tipus tan estúpids i malvats?
Molta gent atribueix el diferencia d’abstenció entre Catalunya i Espanya a l’estat de disgust i frustració que temes com Rodalies, apagada o Carmel generen als catalans. Jo no hi estic d’acord.
El diferencial d’abstenció és degut al Polònia.
Quan la gent està descontenta amb com van les coses, tendeix a votar l’oposició, cosa que no passa en aquest cas. Si estessim tan descontents l’expectativa de vot socialista no baixaria.
D’altra banda, l’efecte Polònia explicaria un fenòmen que és difícil d’entendre. Segons les últimes enquestes PSC i PP pugen, i CiU i Esquerra baixen. Ja sé que hi ha l’efecte bipartidisme, però això ha passat sempre, i els nacionalistes catalans mai no havien tingut, considerats conjuntament, una representació per sota dels 16 diputats, cosa que sembla que es produirà a les properes eleccions (9 CiU i 5 Esquerra).
Per tant, podriem dir que l’increment de l’abstenció afecta als nacionalistes.
D’altra banda, diria que en Toni Soler, el Novell i el Lucas si alguna cosa són és nacionalistes.
I és que no es pot ser neutral. Mai no hi ha res autènticament neutral.
De tota mena els de Polònia semblen nacionalistes com Pasqual Margall de nació de nacions i de caire espanyolista i per això els PSOE-C surt molt més ben parat.