El vaig conèixer quan impulsava projecte de Museu d' Art Contemporani dels Països Catalans de Banyoles...Semrpe m' ha acompanyat.
PALAU I FABRE, LA POLPA DEL FRUIT
Palau i Fabre forma part de la rastellera de grans intel.lectuals, poetes, savis que ens estant deixant, i que encara procedien d’ una Catalunya catalana i republicana, a punt d’ esdevenir una nació com cal. Ells- de Fuster a Brossa, de Corominas a Casals- se’ n van deixant un país que, després de segles de persecució però amb el definitiu intent de genocidi del franquisme- el de Rajoy i el de Bono-, ja es troba en estat de xoc i defensa permanent, definitivament minoritzats i humiliat, expoliat més que mai- pels uns o pels altres, “tanto monta”- i amb un grau de prostració nacional i lingüística que fins i tot ens fa tenir por als més optimistes, entre els que m’ hi compto: per això seguim lluitant.
El “Comiat de Palau i Fabre”, doncs, no ho hauria de ser, sinó un fins sempre. No pot ser un comiat: en ell el poeta ens revela que encara hi ha coses per fer, essències per re-descobrir, perquè són la mateixa realitat que, malgrat tot és aquí i roman immutable, com sempre. Com la dolça polpa de la fruita, que ja és millor degustar que descriure:
Palau i Fabre forma part de la rastellera de grans intel.lectuals, poetes, savis que ens estant deixant, i que encara procedien d’ una Catalunya catalana i republicana, a punt d’ esdevenir una nació com cal. Ells- de Fuster a Brossa, de Corominas a Casals- se’ n van deixant un país que, després de segles de persecució però amb el definitiu intent de genocidi del franquisme- el de Rajoy i el de Bono-, ja es troba en estat de xoc i defensa permanent, definitivament minoritzats i humiliat, expoliat més que mai- pels uns o pels altres, “tanto monta”- i amb un grau de prostració nacional i lingüística que fins i tot ens fa tenir por als més optimistes, entre els que m’ hi compto: per això seguim lluitant.
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
