(Queden 253 dies) Norah O'Donnell, la corresponsal en cap de MSNBC a Washington, ha dit una cosa molt interessant a l'edició de dissabte de ‘Meet The Press’: que certs aspectes de la campanya de Hillary Clinton eren "molt any 2000". Feia referència al fet que la senadora acaba sovint els actes electorals i els debats dient "aneu a tres dobles ves, punt, Hillary Clinton, punt com, i llegiu les meves propostes". Sovint he pensat que Hillary Clinton feia entrar amb calçador aquesta mena de falca publicitària i que quedava com antiga. I avui Norah O'Donnell m'ha ajudat a aclarir per què: "Això és molt 2000! Com si avui la gent no sabés que quan estàs interessat en un candidat el més normal és anar a Internet i buscar la seva pàgina web!" Tim Russert, bastant més gran que O'Donnell, s'exclamava rient: "Però si no fa tant de temps de l'any 2000!" I la veritat és que fa gràcia sentir parlar de l’any 2000 com qui parla dels anys 80.
En "anys Internet", però, ha passat una eternitat: l'expansió de Google (amb Google Scholar / Google Acadèmic i Google Books, veritables hemeroteca i biblioteca virtuals), l’accés a milers d’articles acadèmics a través de serveis com JSTOR, les edicions electròniques dels mitjans de comunicació tradicionals, els mitjans nascuts directament a la xarxa, els blocs, l’accés a museus virtuals... tot plegat una veritable revolució en la forma de concebre la recerca d’informació.
Ja vaig explicar que hi ha hagut dos candidats que han fet un ús molt intel·ligent d'Internet durant aquesta campanya, Barack Obama (D) i Ron Paul (R). Pel seu abast i la seva transcendència, la campanya d'Obama, guanyi o no, es recordarà com la primera que va demostrar (1) que no cal ser milionari per optar a la presidència dels Estats Units i (2) que Internet pot ser un mitjà de veritable i radical democratització de la política en la mesura que permet que els candidats financiïn les seves campanyes amb petites donacions de ciutadans particulars i no depenguin, per tant, dels grans interessos econòmics que porten tants anys dominant la política de Washington. Ja són famosos els 3 dòlars que una velleta va enviar en un sobre a Barack Obama, no sé si animada pel seu nét. Tot i que Obama sí que accepta diners de grups de pressió dels Estats (i això no sé si ho acabo d'entendre), la seva candidatura representa el primer intent "no pintoresc" de deslligar-se de la influència dels grans grups de pressió de Washington. (I que em perdonin per l’adjectiu "pintoresc" Ralph Nader i Dennis Kucinich, però ells no han sabut trobar la manera de ser presos seriosament per un nombre suficient de gent, tot i que molt sovint diuen veritats com temples.)
A ‘Meet The Press’, Tim Russert ha recordat també com, en un acte electoral d’Obama, Oprah Winfrey va demanar als milers d’assistents que ensenyessin els seus telèfons mòbils i llavors els va dir: ara cada un de vosaltres pot enviar un missatge de text a cinc persones explicant-los on sou i per què. Els tres dies que van anar dels atemptats de Madrid a la victòria electoral del PSOE de Zapatero el 2004 ja van demostrar que això de la telefonia mòbil pot decidir eleccions.
cheap north face offers some jackets that are big and well insulated, meant for cold-weather activities and winter outings.north face outlet are lighter, and designed for more active outdoor ventures. Have an idea of what you'll be using the jacket for, and you're a step closer to finding what you really want on the north face clearance.welcome to the north face outlet,cheap northface for you.