Sé que escric amb cert efecte retardat però el temps és el que és ... Anem al tema ... El comandant Fidel Castro haurà fet coses millors, n´ha fet de molt pitjors, pot haver empresonat gent i ajudat a d´altres, ha millorat unes coses i empitjorat d´altres, però és indiscutible que estem davant un personatge històric que es va apagant poc a poc, però malgrat tot té encara tota la força possible per existir públicament ben bé fins que el cor se li pari.
Volia deixar constància, també de la seva última carta feta pública on explica els motius de la seva renúncia i la seva trajectòria per arribar en aquest punt. Detestat per molts i elogiat per molts altres també, ha estat comparat amb Che Guevara per uns i per altres no deixa de ser un dictador que atemoritza a la seva gent.
El cas és que estem davant un fet històric, que sembla que a curt termini no canviarà substancialment el ritme d´un país, però ja veurem a la llarga què és el que passa.
És molt perillós donar credibilitat a la informació que ens arriba de Cuba, sobretot a la que fa referència als "abominables crims d'estat del govern de Castro". És perillós bàsicament perquè la immensa majoria ens arriba via Miami/Washington on els poderosos tints del pensament únic transformen la realitat.
Una de les majors preocupacions dels EUA és que sota cap circumstància, Cuba sigui feliç i pròspera amb un govern comunista, això seria un perillós precedent i exemple per un continent amb profunds problemes socials (A Guatemala, on hiha un govern amic dels EUA encara ara existeix l'esclavisme).
I si es dona el cas que ni amb el bloqueig comercial que els EUA obliga a tots els seus amics a sotmetre a Cuba, les coses a Cuba funcionen llavors es posa en pràctica el "pla B" que és negar-ho des de tots els mitjans de comunicació "influenciables", és a dir pràcticament tots.
Afegiré un parell de dades: a Cuba la taxa de mortalitat infantil és del 6% (2004), la segona més baixa d'Amèrica, només millorada per Canadà. A Haití, l'illa del costat, on funciona un règim polític ideat i tutelat pels EUA la taxa de mortalitat infantil és del 84%. Això són dades de l'Unicef.
Podria aportar dades (d'altres fonts tan poc comunistes com la Unficef) en la majoria d'àmbits de la vida diària especialment pel que fa referència a vivenda, ensenyament i sanitat on Cuba passa la mà per la cara no només a la majoria de països americans sinó també als propis Estats Units.
És cert que el govern posa impediments a marxar de Cuba: l'estat (el poble cubà) et paga tota la carrera si vols ser metge. No és una traïció que quan tots els cubans t'han pagat la carrera, tu t'en vagis a un altre país a treure rendiment egoista i privat d'aquests coneixements?
Efectivament a Cuba hi ha gent empresonada per "delictes polítics", per "dissidents" la majoria dels quals han estat involucrats en els 640 intents d'assasinat promoguts pels EUA (dels quals la CIA en reconeix fins a 164).
Allò que el New York Times i la BBC (i després mimètivament Els País i Antena3, La Vanguardia i TV3, Le Monde i TVF, El Corriere della Sera i la RAI,...) anomenen "dissident polític" és el que en altres llocs del planeta anomenen "terroristes". La diferència quina és? Els dissidents polítics són de la seva corda i els terroristes els opositors. Vet aquí.
Com bultós, la màfia de Miami reclama democràcia per poder tornar a Cuba i repartir-se-la en qualitat de terratinents com havien fet en l'època del dictador Batista.
Però només hi ha una realitat: els cubans estàn amb Fidel i la revolució. I per alguna cosa serà.
Sento si has pensat que el meu petit escrit anava en contra, ho has interpretat just al revés ... el que passa és que potser he volgut ser tant políticament correcte que no ha quedat clar, i malgrat hi estigui més a favor que en contra tampoc penso que sigui un sant. Però si, tens raó en tot el que m´has respost i hi estic d´acord.
Jo mateixa sé que gent dels campaments del Sahara occidental, alguns dels monitors que venen a l´estiu amb els nens que venen a passar un parell de mesos han pogut estudiar a Cuba una carrera sense cap mena de problema.
Una de les majors preocupacions dels EUA és que sota cap circumstància, Cuba sigui feliç i pròspera amb un govern comunista, això seria un perillós precedent i exemple per un continent amb profunds problemes socials (A Guatemala, on hiha un govern amic dels EUA encara ara existeix l'esclavisme).
I si es dona el cas que ni amb el bloqueig comercial que els EUA obliga a tots els seus amics a sotmetre a Cuba, les coses a Cuba funcionen llavors es posa en pràctica el "pla B" que és negar-ho des de tots els mitjans de comunicació "influenciables", és a dir pràcticament tots.
Afegiré un parell de dades: a Cuba la taxa de mortalitat infantil és del 6% (2004), la segona més baixa d'Amèrica, només millorada per Canadà. A Haití, l'illa del costat, on funciona un règim polític ideat i tutelat pels EUA la taxa de mortalitat infantil és del 84%. Això són dades de l'Unicef.
Podria aportar dades (d'altres fonts tan poc comunistes com la Unficef) en la majoria d'àmbits de la vida diària especialment pel que fa referència a vivenda, ensenyament i sanitat on Cuba passa la mà per la cara no només a la majoria de països americans sinó també als propis Estats Units.
És cert que el govern posa impediments a marxar de Cuba: l'estat (el poble cubà) et paga tota la carrera si vols ser metge. No és una traïció que quan tots els cubans t'han pagat la carrera, tu t'en vagis a un altre país a treure rendiment egoista i privat d'aquests coneixements?
Efectivament a Cuba hi ha gent empresonada per "delictes polítics", per "dissidents" la majoria dels quals han estat involucrats en els 640 intents d'assasinat promoguts pels EUA (dels quals la CIA en reconeix fins a 164).
Allò que el New York Times i la BBC (i després mimètivament Els País i Antena3, La Vanguardia i TV3, Le Monde i TVF, El Corriere della Sera i la RAI,...) anomenen "dissident polític" és el que en altres llocs del planeta anomenen "terroristes". La diferència quina és? Els dissidents polítics són de la seva corda i els terroristes els opositors. Vet aquí.
Com bultós, la màfia de Miami reclama democràcia per poder tornar a Cuba i repartir-se-la en qualitat de terratinents com havien fet en l'època del dictador Batista.
Però només hi ha una realitat: els cubans estàn amb Fidel i la revolució. I per alguna cosa serà.
Jo mateixa sé que gent dels campaments del Sahara occidental, alguns dels monitors que venen a l´estiu amb els nens que venen a passar un parell de mesos han pogut estudiar a Cuba una carrera sense cap mena de problema.
Gràcies per la resposta, sento la confusió!!