VilaWeb.cat
oriolvidal | Què diuen els candidats | dissabte, 23 de febrer de 2008 | 09:11h

(Queden 254 dies)
Després d’uns dies d’absència per raons professionals i acadèmiques, i després de dues victòries més d’Oba-ma —a Wisconsin i Hawaii, a més de la dels nord-americans a l’estranger—, i després de dues victòries més de McCain —a Wisconsin i Washington—, torno per comentar el debat demò-crata ofert conjuntament per les cadenes CNN i Univisión aquest dijous a la nit des d'Austin (Texas), que es va poder veure a Catalunya (CNN+).

Després d’aquesta ratxa inapelable de victòries d’Obama, es deia que Hillary Clinton buscaria un cop d’efecte. [Per cert, Leslie Sánchez (CNN) deia dimarts a la nit que si Obama hagués acumulat 10 derrotes seguides, probablement estaríem dient que és un candidat irrellevant i que és incapaç de guanyar. Clinton ho tenia tot al seu favor: els diners, els assessors i l'establishment del partit al seu darrere, i tot i així no aixeca el cap.] La qüestió és que dijous no va haver-hi cop d'efecte de Clinton. Un Obama cada dia més crescut —més presidencial— va estar més efectiu en la defensa de les seves posicions, molt més sòlid des del punt de vista argumental. Bill Clinton, a més, ha augmentat la pressió cap a la seva dona en dir que Hillary ha de guanyar les primàries a Texas i Ohio, altrament la nominació se li escapa, just quan les enquestes indiquen que Obama està reduïnt l’avantatge inicial de Clinton a aquests dos Estats.


Sobre immigració
Al debat de dijous els dos candidats demòcrates van mostrar coincidències bàsiques en aquesta qüestió: ambdós aboguen per l’anomenada comprehensive immigration reform (= reforma integral sobre immigració, que va fracassar al Congrés el 2006). A grans trets, la idea que defensen els dos senadors és facilitar un camí clar cap a la ciutadania als 12 milions d’immigrants que es calcula que han intrat il·legalment al país, a condició que aprenguin anglès, paguin algun tipus de multa, paguin impostos retroactivament i es posin al final de la cua per iniciar el procés (és a dir, que no tinguin avantatges sobre els immigrants que han decidit entrar als Estats Units mitjançant els procediments establerts legalment). El pla implicaria, això sí, deportar aquells immigrants que haguessin comès crims. Hillary Clinton va explicar que introduiria aquest pla durant els primers 100 dies de la seva presidència.

Els dos van dir una cosa de vital importància: té molt de sentit que els països més rics inverteixin als països més pobres i els ajudin a dinamitzar la seva pròpia economia i a crear llocs de treball, ja que en principi ningú té un interès especial a deixar la seva terra ni la seva família. Obama va recordar que George W. Bush va prometre cooperació amb Mèxic, però que ha estat tan obsessionat amb l’Iraq que ha oblidat totalment Hispanoamèrica: els Estats Units estan perdent presència a la zona, que ha començat a mirar cap a la Xina per oportunitats econòmiques.

A totes aquestes reflexions, Barack Obama hi va afegir: “És absolutament fonamental que rebaixem el to de la retòrica en el debat sobre la immigració”, tenint en compte que això afecta negativament la capacitat d’aprovar legislació al respecte i fomenta els actes de discriminació —especialment contra la comunitat hispànica, va dir Obama. “We are a nation of laws, we are a nation of immigrants, and we can reconcile those two things” (= Som un país de lleis i un país d’immigrants, i una cosa no és incompatible amb l’altra), ha repetit sovint Obama al llarg d’aquesta campanya. Va dir també que “la idea que deportarem 12 milions de persones és ridícula” (haurà vist el debat, Mitt Romney?).

Finalment, Obama va dir una cosa que fa temps que esperava que un polític de primera fila digués, perquè és de sentit comú: cal que el procés legal per sol·licitar la residència permanent o la ciutadania als Estats Units sigui més àgil. No pot ser que es posin tants pals a les rodes a la gent que vol fer les coses legalment. Actualment hi ha un coll d’ampolla que fa que molta gent trigui anys a aconseguir la residència permanent, i a més cada cop costa més diners completar tots els tràmits, la qual cosa és discriminatòria contra els immigrants més pobres.

Continuaré analitzant més temes tractats a l’últim debat entre Clinton i Obama, abans que tornin a veure’s les cares el dimarts vinent en un debat a la cadena MSNBC.

La cita del dia, de John McCain: “I hope Fidel Castro has an opportunity to meet Karl Marx very soon.” (= Espero que Fidel Castro tingui l’oportunitat de conèixer Karl Marx molt aviat.) Ai, ai, ai, John, dolentot...

Comentaris: 4
  • haha
    Ulises| Adreça electrònica | diumenge, 24 de febrer de 2008 | 20:29h
    Què bona la d'en McCain, tot i que no sé com algú que sap que totes les càmares l'estan enfocantpot desitjar la mort a algú altre (encara que sigui al seu pitjor enemic).

    • McCain i Dylan?
      Meena| Adreça electrònica | dilluns, 25 de febrer de 2008 | 10:48h
      M'estranyaria molt que McCain fos fan de Dylan, però, curiosament, aquesta frase em recorda massa a allò que va dir Bob Dylan fa uns anys, quan va ser ingressat per un infart o alguna cosa així. Un periodista li va preguntar com s'havia sentit en arribar a l'hospital, i ell va declarar: "Sincerament, vaig pensar que per fi tindria l'oportunitat de conèixer Elvis."
  • Passi el que passi, estarem bé
    Laura | dissabte, 23 de febrer de 2008 | 20:21h
    Ben vingut de nou Oriol, et trobavem a faltar. En el debat de dijous amb Hillary Clinton, Obama li va dir: "en comptes d'estar acusant-nos mútuament, hauriem d'estar aixecant el país". Això és formar un bon tandem i no com s'esbatussen continuament els nostres polítics. A veure si n'aprenen. Salutacions, Laura.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris