AMBRÓS i BESA, Vicenç: Des de la mort amb amor. Cossetània, 2007. XV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
La novel·la de gènere mor, es revifa, torna a decaure... Contínuament llegim frases lapidàries d'aquest estil al voltant d'un gènere sovint maltractat i considerat menor sense cap tipus de prejudici. I per això sobta trobar un escriptor jove, com és el cas del Vicenç Ambrós, que en les dues primeres novel·les que publica ja marca un traç ben clar sobre les seves preferències: la novel·la policíaca d'intriga. Perquè dins les opcions de què disposa si ens atenim al bagatge literari que ens ha arribat, tria la novel·la-enigma d'arrels britàniques. Una elecció que encara té més coincidències amb el seu referent britànic: la protagonista de Des de la mort amb amor, té certes similituds amb l'entranyable Miss Marple. Amb tot, la investigadora afeccionada amb qui els lectors compartim aquest cas de múltiples assassinats manté la distància justa amb la seva predecessora per tal de no esdevenir un duplicat.
La història comença quan la Patrícia Tadeus, una baronessa de l'aristocràcia catalana i vídua recent, sospita que està en perill i contracta els serveis d'una detectiu. Aquesta, però, deixa el cas en mans de la seva mare, la Irina Lausac, una catedràtica d'Història de l'Art que gaudeix d'un any sabàtic i que en investigacions anteriors ja l'ha ajudada. La Irina s'introdueix en l'entramat de les relacions familiars de la Patrícia tot fent-se passar per una bona amiga, i ben aviat tindrà més feina de la que s'esperava.
És una obra on el lector pot jugar a fer de detectiu i cercar les mateixes pistes que troba la investigadora; que passa per davant els nostres ulls amb una velocitat aclaparadora, incapaços d'abandonar la lectura; amb un final sorprenent i ben construït, que no deixa indiferent. Una obra, en resum, que et fa desitjar més novel·les d'aquest jove autor llicenciat en Dret i d'aquesta investigadora afeccionada, per tal de veure com creix el personatge i com aprofundeix l'autor en la seva caracterologia a mesura que ens presenta altres casos de misteri. Un tret que encara pot treballar literàriament.
He llegit, sense pausa i amb passió, el Des de la mort amb amor d'en V. Ambròs i Besa. Sóc una aficionada a la lectura de novel·les de misteri (entre elles les d'Agatha Christie, o les de D.Leon) i puc dir que en Vicenç ha teixit una trama comparable a la dels mestres d'aquest gènere. He llegit també Mort al paradís que, al meu parer, supera a Des de la mort... Espero amb ànsia una tercera ...
Enhorabona pel teu blog Llibre. Veig que va endavant, sense aturar-se ni un segon i recollint metòdicament (com la seva autora) les novetats literàries.
Per cert, que si les novel·les de misteri, o policíaques, o aquesta mena de sac enorme on sovint hi col·loquem aquest tipus de narracions, t'agraden, et recomano que et mantinguis atenta a l'actualització del Bloc, perquè aquest mes d'octubre torno amb aquest gènere. Cap a finals de mes ho trobaràs.
Després de deixar-te un comentari, he topat amb aquest bloc del qual -ara em mataràs- no tenia referència. Veig que gràcies a ell, em retrobo amb les obres d'alguns coneguts i amics. Encara m'he de llegir El nàufrag... (més punts negatius per a mi!!) però sobre Des de la mort amb amor sí que puc opinar. És una novel·la àgil, amena de llegir i, sobretot, encara que en algun moment ens sembli que ja sabem per on va la cosa, sorprenent! L'únic que em xoca és el mètode que empra per fer declarar els pressumptes sospitosos (bastant similar a la de Mort al Paradís, de fet). Pobrets, sempre tan obedients i sense queixes! D'això n'hi dic autoritat, jo... qui ho havia de dir del Vicenç!! Els fa anar més rectes que un ciri hahahaha.
De tota manera, gràcies a aquesta obra he començat a aficionar-me a la novel·la de gènere. Ha estat tota una troballa!
Amb el teu permís, Sílvia, afegeixo un enllaç del meu bloc (mig literari, mig personal) al teu.
kispareta |
dilluns, 25 de febrer de 2008 | 22:47h
però sí la Llibre ara també té un blog! goita que he descobert! a part de trobar-te entre les lletres d'RC, rere les taules de presentacions o rere els vidres dels trens, o fins i tot, pels carrers més impensables de bcn... també podré veure't pel blog!
encara tinc pendent llegir-me el llibre del Vicenç... i encara me'l guarda...! suposo!
(també tinc pendent el teu de Verbes, eh...! que ho tinc en ment!)
bé, llibret, ens veurem per aquí, que et deixo que estic en ple debat ZP-Rajoy! (tot i que no tinc intencions de votar cap dels dos... i menys PP... em decantaré o per ERC o ICV, o qui saps si blanc... encara està per concretar...!)
He llegit també Mort al paradís que, al meu parer, supera a Des de la mort...
Espero amb ànsia una tercera ...
Enhorabona pel teu blog Llibre. Veig que va endavant, sense aturar-se ni un segon i recollint metòdicament (com la seva autora) les novetats literàries.
Per cert, que si les novel·les de misteri, o policíaques, o aquesta mena de sac enorme on sovint hi col·loquem aquest tipus de narracions, t'agraden, et recomano que et mantinguis atenta a l'actualització del Bloc, perquè aquest mes d'octubre torno amb aquest gènere. Cap a finals de mes ho trobaràs.
Gràcies de nou,
Sílvia Romero
Encara m'he de llegir El nàufrag... (més punts negatius per a mi!!) però sobre Des de la mort amb amor sí que puc opinar.
És una novel·la àgil, amena de llegir i, sobretot, encara que en algun moment ens sembli que ja sabem per on va la cosa, sorprenent! L'únic que em xoca és el mètode que empra per fer declarar els pressumptes sospitosos (bastant similar a la de Mort al Paradís, de fet). Pobrets, sempre tan obedients i sense queixes! D'això n'hi dic autoritat, jo... qui ho havia de dir del Vicenç!! Els fa anar més rectes que un ciri hahahaha.
De tota manera, gràcies a aquesta obra he començat a aficionar-me a la novel·la de gènere. Ha estat tota una troballa!
Amb el teu permís, Sílvia, afegeixo un enllaç del meu bloc (mig literari, mig personal) al teu.
Una gran abraçada
Celebro que hagis trobat aquest Bloc, i que t'agradi. O sigui que espero més sovint les teves visites.
Ah! I gràcies per afegir l'enllaç des del teu bloc. Per a mi, tot un honor.
Ens veiem en alguna trobada relataire, okis? Ciao! Una abraçada,
Sílvia Romero
encara tinc pendent llegir-me el llibre del Vicenç... i encara me'l guarda...! suposo!
(també tinc pendent el teu de Verbes, eh...! que ho tinc en ment!)
bé, llibret, ens veurem per aquí, que et deixo que estic en ple debat ZP-Rajoy! (tot i que no tinc intencions de votar cap dels dos... i menys PP... em decantaré o per ERC o ICV, o qui saps si blanc... encara està per concretar...!)
petonets,
gem's