Descartats els dos partits que es disputen el primer lloc a les eleccions estatals a Catalunya, CiU [article] i el PSC [article] continuo el repàs de partits. Soc independentista i d'esquerres i per això no votaré ERC. Em podria adreçar a l'article del company Titot [enllaç] però miraré de fer un breu resum de les raons per les que crec que votar ERC és allunyar-nos dels nostres objectius com a independentistes d'esquerres, malgrat ser la opció de vot de milers de catalans de bona fe sobretot a les eleccions estatals. (segueix)
En primer lloc, dir que ERC és un partit independentista és com dir que
el PSOE encara és obrer i socialista. Amb el pas del temps els partits
històrics han anat evolucionant cap a posicions socialdemòcrates
acomodades en un fals estat del benestar que, com no podia ser d'altra
manera, fa aigües per tots costat entrat el segle XXI. ERC ha basat la
seva mutació en adaptar el seu discurs social en els eufemismes de l'interès general,
és a dir, que ha renunciat a defensar un model social i econòmic que
aparti a la gran massa dels perills de l'economia salvatge de mercat
actual. Competitivitat, aeroport continental, empresa, banca,
externalització... són algunes de les paraules mig amables que ERC ha
incorporat al seu llenguatge polític per vendre'ns la moto de
l'esquerra moderada.
No es pot donar suport a qui tot i acabar demanant el NO per un estatut vergonyós fa president a un membre del Consejo Federal del PSOE. Entregar la màxima autoritat del Principat a l'enemic polític, a l'ocupant, demostra fins a quin punt tenir poltrona passa per davant dels interessos col·lectius del país. ERC s'ha venut el govern de casa a l'espanyolisme més ranci i genocida, que en res es diferencia del postfranquisme del PP. ERC ha optat per caminar de bracet amb els GAL, la LOAPA, el Bono i l'Ibarra, amb les retallades de l'estatut principatí i amb el secessionista estatut valencià. Aquest és le camí que ha triat ERC. No som els independentistes que denunciem als botiflers qui situa a ERC en l'autonomisme reginalista, s'hi han colocat ells solets, amb en Carod, en Puigcercós i en Ridao al capdavant.
Afirmen els d'ERC que a Madrid hi van a buscar la independència. Au va! No fem riure companys, que d'aquesta farsa ja no ens en creiem ni una coma. Si és així, per què enviar un especialista en competències i dret públic com en Ridao? Per mercadejar amb les nostres esperances, ras i curt. Si no, com és que es demana un front comú [notícia] a CiU, que es presenta amb un candidat anti-independentista declarat, a ICV, que sempre han estat federalistes espanyols, i al PSC que renega fins i tot de tenir grup propi al Congrés [entrevista].
Tampoc votaré als d'ERC per la seva política econòmica i social. Només cal recordar que és ERC qui dirigeix la Conselleria que ha agrupat Universitat i Recerca amb Empresa, Comerç i Turisme. Ja sabem que el Pla Bolonya privatitza però que la suposada esquerra s'hi sumi amb tanta devoció fa de mal pensar. No trobeu? El suport a una infraestructura innecessària i destructiva com l'AVE en detriment de rodalies també és responsabilitat d'ERC, com ho és la obsessió malaltissa amb l'aeroport del Prat superant l'histerisme de la pròpia Cambra de Comerç. La llista és llarga però es pot resumir fàcilment: ERC segueix la política econòmica i social del PSOE com a companys socialdemòcrates que són, aplicant directrius neoliberals que beuen de la UE, l'OMC i el FMI. Insisteixen una vegada i una altra amb l'Estat del Benestar, potser algun dia se'n adonin que aquest gol ja ens el van colar fa trenta anys per desarticular les lluites obreres.
Perque vull la independència i el socialisme: no votaré ERC!
No es pot donar suport a qui tot i acabar demanant el NO per un estatut vergonyós fa president a un membre del Consejo Federal del PSOE. Entregar la màxima autoritat del Principat a l'enemic polític, a l'ocupant, demostra fins a quin punt tenir poltrona passa per davant dels interessos col·lectius del país. ERC s'ha venut el govern de casa a l'espanyolisme més ranci i genocida, que en res es diferencia del postfranquisme del PP. ERC ha optat per caminar de bracet amb els GAL, la LOAPA, el Bono i l'Ibarra, amb les retallades de l'estatut principatí i amb el secessionista estatut valencià. Aquest és le camí que ha triat ERC. No som els independentistes que denunciem als botiflers qui situa a ERC en l'autonomisme reginalista, s'hi han colocat ells solets, amb en Carod, en Puigcercós i en Ridao al capdavant.
Afirmen els d'ERC que a Madrid hi van a buscar la independència. Au va! No fem riure companys, que d'aquesta farsa ja no ens en creiem ni una coma. Si és així, per què enviar un especialista en competències i dret públic com en Ridao? Per mercadejar amb les nostres esperances, ras i curt. Si no, com és que es demana un front comú [notícia] a CiU, que es presenta amb un candidat anti-independentista declarat, a ICV, que sempre han estat federalistes espanyols, i al PSC que renega fins i tot de tenir grup propi al Congrés [entrevista].
Tampoc votaré als d'ERC per la seva política econòmica i social. Només cal recordar que és ERC qui dirigeix la Conselleria que ha agrupat Universitat i Recerca amb Empresa, Comerç i Turisme. Ja sabem que el Pla Bolonya privatitza però que la suposada esquerra s'hi sumi amb tanta devoció fa de mal pensar. No trobeu? El suport a una infraestructura innecessària i destructiva com l'AVE en detriment de rodalies també és responsabilitat d'ERC, com ho és la obsessió malaltissa amb l'aeroport del Prat superant l'histerisme de la pròpia Cambra de Comerç. La llista és llarga però es pot resumir fàcilment: ERC segueix la política econòmica i social del PSOE com a companys socialdemòcrates que són, aplicant directrius neoliberals que beuen de la UE, l'OMC i el FMI. Insisteixen una vegada i una altra amb l'Estat del Benestar, potser algun dia se'n adonin que aquest gol ja ens el van colar fa trenta anys per desarticular les lluites obreres.
Perque vull la independència i el socialisme: no votaré ERC!
Crec que és molt més útil del que sembla, un bon grapat de diputats d’ERC et posa el mapa internacional, tan de bo hi hagués altres forces que els observadors internacionals consideressin independentistes amb molt diputats, però per ara i tan, nomes que sigui per això ja val la pena, tot i que jo els votaré per moltes altres coses, però com que crec que per molt que les expliqui no servirà de res. Almenys a mi m’ha servit per explicar altres països que l’independentisme català era el quart grup parlamentari de l’estat espanyol amb nombre e diputats, no sabria com explicar, que els Països Catalans aspiren a d’independència però no ho expressant políticament quant tenen l’oportunitat.
A més d'un i més d'una li convendria passar una temporadeta a Mallorca i se deixarien de beneitures. Independentistes? Fa pena que un partit com ERC s'atribueixi aquesta paraula. PENA.
Cuida't!
Em sap greu company però no l'has encertat en la crítica. No es tracta de que l'esquerra independentista no sigui capaç de presentar una candidatura a Madrid, cosa ben senzilla, sinó que no hi ha voluntat política de fer-ho. A madrid no s'hi ha aconseguit cap pas real cap als nostres objectius i, per tant, no ho volem fer.
Quant a les eleccions del Principat, no són actualment una prioritat estratègica del Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN). D'altra banda, el ni tant sols que fas servir fa tuf de regionalisme. Que potser el sud, les illes, el nord o la franja són menys
Quant a la credibilitat, no em facis riure. Per quins set sous hauria de tenir credibilitat política jo? Em limito a expressar la meva opinió, que pots comptar el valor que té més enllà del que cadascú li doni, sobre allò que m'inquieta. No li donis tant pes a la meva paraula company... potser t'has irritat massa, i és que les veritat fan mal i més quan s'acosten eleccions.
apliqués un criteri de proximitat ideològica, ja que ERC és el partit
amb representació més proper al meu posicionament d'esquerres i
catalanista... però malauradament penso que no són (o com a mínim, no
actuen, que és el que cal esperar d'un representant polític) prou
d'esquerres, ni prou catalanistes.
Tenen tot el dret a moderar el llenguatge aquell més bel·licós amb el
que fa quatre anys van generar un bri d'esperança a certa part de
l'electorat, però els que ens n'hem sentit decebuts tenim també tot el
nostre dret a no donar-los ara el nostre vot, ja que no satisfan les
nostres expectatives. Un punt en favor de l'abstenció el proper 9 de
març serà que podria servir per a mesurar una mica aquesta desafecció
que ha provocat la moderació del seus postulats, tot i que ja sé que la
probable baixada de vots a ERC respondrà també a d'altres factors, i
que seria reduccionista atribuir-la a aquest desencís.
En qualsevol cas, i en el grau que a cadascú li convingui d'atribuir,
l'abstenció de molts catalanistes d'esquerres servirà de cop d'atenció
per a palesar aquest forat representatiu a les Corts espanyoles d'un
partit que representi sense embuts el rebuig al sometiment a l'Estat
espanyol i a les lleis assassines del capitalisme. I fent palès aquest
forat, potser la primera vegada s'hi posa remei!
I ens vindran mal dades si per culpa d'aquesta abstenció obtingués
majoria l'opció espanyolista? Sens dubte. Però ens ho tindrem ben
merescut. Els partits polítics no han sabut estar a l'alçada del que
demana bona part de la ciutadania, i nosaltres els ciutadans no tenim
perquè tornar a abaixar el cap i esperar, aquest cop sí, algun tipus de
clemència.
fet a la meva mida. Un grupuscle minoritari més en la galàxia política?
No, gràcies. D'aquests ja n'hi ha, però tampoc votaré algú que no té la
més mínima possibilitat real de treure cap representant. I com que els
grups d'acció ja consolidats i que sí que podrien aconseguir alguna
cosa (p.ex. les CUP), han decidit no participar en les eleccions de
Madrid, l'abstenció és el més proper al vot per l'esquerra
independentista.
D'altra banda, no veig quina incidència en unes eleccions al govern
d'un gran estat podria tenir la meva persona insignificant: hi ha els
partits que hi ha, t'agraden o no t'agraden, i a no me n'agrada cap i
per tant no votaré.
Tanmateix, et dono tota la raó quan em recrimines que si vull que les
coses canviïn cal que actuï, perquè malauradament tinc tendència a la
indolència i a la comoditat. Tenia l'esperança, doncs, que ERC em
facilités la feina (i només hauria hagut d'acostar el meu cul indolent
fins al col·legi a votar) i haguessin tingut la decència de mantenir-se
amb fermesa i decòrum en els postulats sobre renovació i independència
amb què ens van il·lusionar. Me n'he adonat tard i malament, què hi
farem, i no he tingut temps de reunir una colla d'amics i fundar un
partidet, o bé preparar-me el kit per a cremar-me a lo bonzo davant la
seu d'ERC per a impel·lir-los a recuperar la dignitat.
D'altra banda, he de deduir que o bé ja estàs del tot encantada amb
algun dels partits que s'hi presenten (cosa que, al meu entendre, seria
prou trista) o bé que acabaràs votant resignada algun partit que no
t'acaba de convèncer i que no ha canviat el més mínim malgrat la munió
d'accions, moviments, militàncies, gestions, sacrificis, actuacions i
lluites que et suposo haver estat fent en va per a canviar-ne les
inèrcies. I entre la resignació que reafirma uns vicis i la inacció que
els denuncia, ja endevinaràs què és el que prefereix el meu cul
indolent.
No he estat clar i cal que matisi que la resignació a què em refereixo en el darrer paràgraf va referida exclusivament en el context de l'independentisme i de l'esquerra. Vull dir que és evident (i el més normal del món, de fet) que es voti un partit sense estar-hi d'acord del tot, i que un pot sentir-se entusiasmat (p.ex.) per la política educativa, estar mig d'acord amb la d'immigració i no agradar-li gens la lingüística, i tanmateix votar-los. Però malauradament els catalans hem arribat a una situació en què davant del tema nacional només tenim dues opcions electorals: resignar-nos-hi o no. I els partits no haurien de fer-nos aquest xantatge i obligar-nos a resignar-nos-hi. I els ciutadans, com bé dius, hauríem d'actuar-hi i posar-hi remei.
estàs a favor de surtir de la UE
com jo? per ser un supra-estat engolidor i antidemocràtic que
només és dedica a cantar en nom dels grans business o
encara creus, incrèdul, que té solució?
aclarim-nos pq la nació europa mai existirà i cada país rema en el seu benefici com és normal, menys el nostre.
La nacio europa mai existirà??? En història, i més en política, és fotut usar la paraula "mai".
clar que ERC és un partit independentistes, només fa falta conèixer una
mica les seves entranyes per adonar-se que ens trobem davant d'un
partit que aposta clarament per la independència. És cert que ERC busca
una centralitat en el panorama polític i això fa que hagi de moderar el
seu discurs perquè no ens enganyem, tenim la societat que tenim. Però
això en cap cas converteix ERC en un partit de centre. Vull recordar
també que existeixen moviments interns en el si d'ERC i amb lleis com
el pla de Bologna no hi ha un consens clar.
Pel que fa el Ridao, quin problema hi ha en que sigui expert en dret
constitucional? també és doctor en ciències polítiques i d'això no en
dius res... trobo que és molt important que la gent preparada defensi
idees com les que defensa.
ERC ha apostat pel pragmatisme, d'acord. I ha renunciat a coses que no
hauria d'haver renunciat. També hi estem d'acord. Però és
l'organització/partit polític més útil per aconseguir objectius, ja que
també s'ha fet feina no només a la Generalitat sino també als
ajuntaments.
En últim lloc si ets d'esquerres i independentista, una pregunta: com penses aconseguir la independència?
l'has ben clavada. Som de la mateixa corda.
Independència!
Tenint en compte que la majoria de la gent no està en els extrems sino al centre, i que ERC no cerca la revolta armada i la presa del palau d'hivern sinó els vots, també és una obvietat que la seva pràctica és moderada
(fins i tot li reconeixo un mèrit el simple fet de verbalitzar la meta de la independència a un electorat centrista que majoritàriament diu coses com "aqui a Espanya..." a la que es despisten!).
Per tant, junt a les obvietats, em sembla bé el teu escrit. Només m'intriga una qüestió: si tu haguessis sigut el cap d'ERC, a quí hauries fet president de la Generalitat????
Espero que ho haguessis triat en Mas, perquè entre un botifler i un espanyol potser és pitjor el botifler!
Aprofito per dir que si es demana el vot o es diuen tonteries esborraré el comentari. No ho faré amb les crítiques, per contudents que siguin (sempre que no es passin amb insults, que ja passa...).