Bones notícies per a la nostra llengua ara que ja tenim (amb poca cosa ens alegrem) dos assajos de Zygmunt Bauman traduïts al català. El darrer que acabo de llegir és “Temps líquids”, publicat per Viena Edicions i traduït per Raül Garrigasait, però abans la Universitat de València havia editat “Identitats líquides”, una lectura recomanable al cent per cent per a qui li agradi cremar-se les pestanyes intentant entendre tot això de la identitat, el fet nacional, etc., al segle XXI, que és on som ara.
Els llibres de Bauman sembren intranquil·litat, o a mi m’intranquil·litzen, alhora que esperonen a pensar, a buscar respostes complexes i no tancades a preguntes que formen part del nostre dia a dia tot i que a voltes ens puguin semblar d’un altre planeta, preguntes que configuren la nostra vida i fan tremolar les nostres seguretats. I no parla del que pensa sinó del que hi ha. El sociòleg hi dibuixa el nostre món d’avui sota les seves conegudes premises que diuen que les actuals formes socials no esdevindran marcs de referència vital per a ningú ja que duraran tan poc com les que les succeiran i que l’única forma social que es mantindrà al llarg del temps, al llarg dels nostres dies, serà el canvi. Així, el canvi esdevé la constant de l’actual fase de la modernitat, d’aquesta modernitat que ell qualifica de líquida i que esdevé la nostra única realitat.
Alguns ho volem encarar camí d’altres realitats que, lluny de dogmes, canviïn en un sentit alliberador, igualitari i de justícia social. D’altres hi fan front amb el retorn a la caverna, a l’autoritat, a la disciplina... Diuen que s’han equivocat i tots sabem que no és veritat i que el tros de llibertat de què disposem ara l’hem guanyat a pesar d’ells, els l’hem arrabassada alhora que repartíem, una mica, els seus privilegis. Per això ara omplen els carrers de missatges xenòfobs (la por que tants beneficis els ha donat) i demanen que torni l’antic règim (on tot ho manegaven i tot ho manaven). Que se’ls emporti la riuada! ...líquida.
M'agradat molt l'article Jordi, és cert que Bauman no presente massas alternetives, però collons com constata els fets! Im'alegra que es publiquin en català llibres d'aquesta temàtica uq ens agrada a tu i a mi, i que normalment només els trobem en espanyol.
jordimartif69 |
diumenge, 24 de febrer de 2008 | 12:42h
Les alternatives ja les farem, ja les fem o les faran però si no tenim qui ens epliqui què passa i ho entenem és impossible canviar res. I Baumann crec jo que és el que fa. I coincideixo amb tu, "collons com consta els fets".
Segons la Viquipèdia hi ha sis obres de Bauman traduïdes al català:
Globalització: les conseqüències humanes. Trad. Marta Escribà. Barcelona: Edicions de la UOC/Pòrtic 2001 Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi. València: Universitat de València 2005 Una aventura anomenada "Europa". Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia 2006 Noves fronteres i valors universals. Barcelona: CCCB 2006 Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia 2007 Temps líquids. Viure en una època d'incertesa. Barcelona: Viena 2007. ISBN 978-84-8330-443-3
Pau Gomis
Globalització: les conseqüències humanes. Trad. Marta Escribà. Barcelona: Edicions de la UOC/Pòrtic 2001
Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi. València: Universitat de València 2005
Una aventura anomenada "Europa". Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia 2006
Noves fronteres i valors universals. Barcelona: CCCB 2006
Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcàdia 2007
Temps líquids. Viure en una època d'incertesa. Barcelona: Viena 2007. ISBN 978-84-8330-443-3