Confesso que sóc un rara avis, d'aquells que encara diu TGV (Tren de Gran Velocitat) a això que s'anomena AVE (Alta Velocitat Espanyola). Tegevé sona millor que ave i, a més, fins ara ha estat més ajustat a la velocitat del tren: és gran, però no alta. A partir d'ara —diu que avui arriba a Barcelona— ja veurem, quina velocitat porta i tot plegat. Digueu-me escèptic, desconfiat, però a mi que em deixin reposar l'obra i tot plegat. Que passin uns dies, que altres hi pugin amunt i avall i, arribat el dia, ja anirem on calgui en tegevé. Però el que realment volia deixar escrit aquí, ara que arriba el tren —a les portes de la campanya electoral, quina casualitat— després d'anys de retards i despropòsits diversos, és qui paga realment la inversió. I si diguéssim qui ha pagat el TGV? Doncs, el 72% de la inversió l'ha pagada Europa. I aquests d'Europa, discrets i distants, respecutosos i obedients, no donen cops de colze per sortir a cap tallada de cinta inaugural —que no és el cas— ni viatges d'arribada amb flaixos de premsa de fons i polítics rotllo-somriure-profident en primer terme. El 72%. I molts sense saber-ho.
El retard entre la connexió per TGV entre Madrid i Barcelona fou com a conseqüència del fet que per calmar els ànims del qui deien que l'Estat havia invertitat "massa" en les Olimpíades de Barcelona, es donà prioritat a la connexió Sevilla-Madrid, totalment innecessària.
La connexió important és la que s'ha de fer amb París. No fa ni dos dies que per anar de Barcelona a Amposta, tardaves el mateix que ara de Barcelona a Madrid. Dir que de Tarragona a Barcelona es tardarà mitja hora i que això retalla les distàncies, és una fal·làcia. Què costa anar amb el TGV? Qui s'hi pot permetre?
Intenteu agafar un regional a Reus per ser a les 9:00 a Barcelona qualsevol dia durant la setmana o viatgeu un diumenge a les 20:00 també des de Reus i veureu la realitat de la visió de vertebració ferroviària d'Adif.
Jo celebraré l'arribada del TGV i no "AVE" quan ens connecti a Europa. Aquesta conexió amb Madrid només ferà augmentar el colonialisme espanyol a Catalunya. I per cert, aquests europeus son molt incoherents; com poden pagar una inversió que no poden utilitzar? Això deu ser el que se'n diu el poder dels Estats, oi?
...la cuestión es llorar, siempre llorar, para crear animadversión por parte del resto del país...
...suerte que la mayoría de catalanes lo tenemos claro.
Aquest noi quan anava a la universitat ja destacava d'entre el mediocre alumnat. Esclar que llavors s'explicava millor, perquè a les fotos sortia amb un embut al cap i a les eleccions estudiantils es presentava dient: "Va, vótame, ¿a ti què más te da?"
En un tema secondari com les eleccions de la universitat , que tothom sap que són cosa de riure, el paper del senyor Fidalgo, tot i denotar un menyspreu evidenciable cap a l'entorn que el rodejava, no m'oferia cap censura.
A la universitat el senyor Fidalgo no construïa, destruïa, però no semblava perillós. Ara aniriem malament si cínics com ell són capaços de crear opinió.
A veure si en realitat el català que practica l'autoodi és en Fidalgo, i de retruc els seus fans!!!
Si prefereixes viure sense voler conèixer com funciona l'estat, potser així "lo tendrás claro", o més aviat no entendràs res.
Espanya és sempre un mal negoci.
TGV: 9.051 milions per Barcelona, 8.581 per Valladolid.
Cal dir que els 9.051 milions inclouen la línia Madrid-Barcelona i Barcelona-Frontera. Amb tot vaig calcular la següent dada, per Valladolid el nivell d'inversió ha estat de 40 milions per km., mentre a Barcelona ha estat d'11 milions per Km. Si voleu trobar la raó de tants problemes per fer arribar el TGV a Barcelona, doncs és aquesta, preferien gastar-se els diner en altres línies on la distància no és prou gran per a justificar una inversió tan gran, ja que com a molt es podran guanyar 15 minuts de diferència respecte un tren convencional. Senzillament, han estat llençant els diners per una altra banda, abans que fer una inversió que pugui afavorir Barcelona davant Madrid. Nacionalisme ferroviari n'hauríem de dir.
De tot això perquè ningú en parla? Entenc que el PSC vulgui amagar la perdiu, però CiU i ERC, a què estan jugant?
No hi ha color!
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com