Quan veus segons quines coses no saps si posar-te a riure
o cridar. ONO ha anunciat per al 2.008 internet a 100 megabytes. Avui podem
llegir en la premsa escrita que al Ferrol (Galiza) ja n'hi ha una línia d'autobusos
amb xarxa wi-fi, de manera que pots fer el trajecte connectat. Aquests dies
llegirem o escoltàrem promeses com: cap empresa sense web, wi-fi a tots els
edificis públics, etc., totes elles fetes pels candidats dels partits polítics.
Però...quina és la realitat? Es crua. A 20 quilòmetres de ciutats com València
o Alacant, a pobles ben comunicats, Telefònica només garanteix mig mega en
l'ADSL, ONO fa mesos que no tira una nova línia de fibra i no atén sol·licituds
d'alta perquè només ha cablejat alguns carrers. Així estan els ciutadans, sense
possibilitats d'accedir a la banda ampla per la manca d'inversions dels
operadors que gestionen en règim de monopoli encobert la societat de la
informació. Estaria bé que els polítics xafaren el carrer i s'assabentaren de
com estan les coses abans de fer promeses banals i absurdes. També seria tot un
detall (i un símptoma d'urbanitat, com deia Serrat) que aquestes empreses no
anunciaren les possibilitats d'accés que ofereixen com si tots visquérem a una
gran ciutat. Per no parlar del preu de l'accés...
Jo vaig ser dels que vaig fer una carta al Defensor del Pueblo queixant-me del greuge comparatiu de que a les ciutats s'ofereixin altes velocitats de ADSL i fora d'elles (visc a 12 km. d'una capital de provincia) com a molt ens oferien 1 Mb a un preu exhorbitant. Ara com a minim tinc pel mateix preu 3.
A les ciutats el que no es llegeix la gent són els contractes ja que aquestes ofertes el que ofereixen són velocitats de "... fins a ..." i es que possats a prometre es normal que prometin 100 o 1000 o un milio. Es igual que els famosos contractes basura de ADSL on es limita la velocitat depenent del que t'hagis baixat com a mesura contra la pirateria i et trobes a mitjans de mes que l'ADSL no tira. I es que s'ha de llegir la lletra petita.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
A les ciutats el que no es llegeix la gent són els contractes ja que aquestes ofertes el que ofereixen són velocitats de "... fins a ..." i es que possats a prometre es normal que prometin 100 o 1000 o un milio. Es igual que els famosos contractes basura de ADSL on es limita la velocitat depenent del que t'hagis baixat com a mesura contra la pirateria i et trobes a mitjans de mes que l'ADSL no tira. I es que s'ha de llegir la lletra petita.