(Queden 261 dies)Amb el suport, fet oficial aquest dijous, de Mitt Romney a John McCain, és natural que ens fem la pregunta: i per què no un tàndem McCain-Romney de cara al novembre? Ajudaria un exgovernador de Massachusetts de 60 anys com Romney a un senador i exmilitar de 71 anys com McCain a aconseguir la Presidència? Poden complementar-se ideològicament? Pot Romney ajudar McCain en el seu problema de lleialtats més aviats escasses entre el nucli dur del Partit Republicà? La meva resposta és que potser sí; el meu "però" és: es sacrificaria Mitt Romney per una empresa de dubtós benefici, amb importantíssims obstacles a l’horitzó d’aquí a novembre?
La realitat és que al Partit Republicà molta gent fa números i la calculadora els diu que la possibilitat que McCain acabi sent President és més aviat remota. Una de les especulacions que corren entre cercles conservadors, i que té a veure amb l’oposició frontal a McCain que han expressat tòtems opinadors de l’òrbita republicana (Rush Limbaugh, Ann Coulter i alguns periodistes de Fox News com Sean Hannity), és que l’establishment del Partit Republicà ha decidit que McCain és el perfecte anyell a sacrificar ara i que ja ho tornaran a intentar el 2012. Si algú ha d’estimbar-se aquest 2008, qui millor que McCain, amb un esperit “massa” independent, 71 anys i un caràcter incontrolable que l’ha enemistat amb diversos senadors del seu propi partit? [Sí, el “venerable” McCain és conegut per insultar iradament els seus col·legues al Senat quan no obté suport per a les seves iniciatives legislatives; en aquest sentit, la campanya de... Mitt Romney! (el seu nou amiguet) va airejar diverses anècdotes sobre McCain en un informe que va desaparèixer de la seva pàgina web quan Romney va anunciar la seva retirada.]
Probablement Mitt Romney confiï més en tenir una segona oportunitat el 2012 com a candidat a la Presidència que en obtenir un càrrec a un hipotètic govern McCain, fins i tot si McCain el triés com a candidat a la Vicepresidència. De nou, la calculadora: si McCain no guanyés, ni Vicepresidència ni res, i Romney començaria la cursa cap al 2012 amb l’etiqueta de perdedor.
I alguns es preguntaran: si això és així, quina necessitat tenia Romney de donar suport públicament a McCain? Doncs la de presentar-se com un responsable home de partit que fa el que toca quan toca fer-ho (el que és bo “pel partit i pel país”, va dir ell), donar-se una pàtina de respectabilitat, i de pas fer veure que combrega amb l’Onzè Manament de Ronald Reagan: “Mai parlaràs malament d’un col·lega republicà”; encara que, com hem anat veient, Romney ha trencat aquest manament diverses vegades els últims mesos.
Quan dic que al Partit Republicà “han fet números”, a què em refereixo? Doncs sobretot al simple (i impressionant) fet que a les primàries demòcrates hi han estat participant regularment el doble de votants que a les primàries republicanes. L’electorat demòcrata està entusiasmat amb dos candidats molt brillants (Obama i Clinton) i, per què no, amb la possibilitat de fer història i trencar el monopoli del mascle blanc a la Presidència; l’electorat republicà, en canvi, ha anat de decepció en decepció, amb Fred Thompson el desitjat, Rudy Giuliani l’esperat-que-a–l’hora-de-la-veritat-no-es-va-presentar i Mitt Romney l’autoimmolat-pel-partit-i-pel-país. L’únic candidat “republicà” que ha generat veritable entusiasme i una base de suport molt energitzada, Ron Paul, no té cap possibilitat de fer-se amb la nominació republicana i ja ha renunciat públicament a presentar-se com a candidat independent de cara al novembre (i fins i tot em veig obligat a posar el “republicà” entre cometes perquè Ron Paul és en realitat un llibertari). Tot això, un hipotètic tàndem McCain-Romney difícilment podria canviar-ho.
Finalment, hi ha el factor personal. Romney i McCain han intercanviat anuncis de campanya prou durs, en que argumentaven que l’altre no seria el presidenciable republicà ideal. Fa cosa d’un mes i mig un comentarista de Fox News va dir, textualment: “Let’s have a McCain-Romney ticket... well, except they hate each other” [= Per què no un tàndem McCain-Romney? És clar, si no fos que s’odien]. De més verdes en maduren, però un tàndem McCain-Romney és un projecte molt, molt verd.
Fiveplus Cleaning Service is a newly cleaning company with experienced professions, our omission is to provide professional service to satisfy our customers needs and wants. Our team is full of qualified and experienced house cleaners, each of our cleaners has a long period time experience in home cleaning .In order to offer you a wonderful clean and comfortable living or working environment, we use only high qualified detergent and tools for your place. our cleaning service can do things better as long as you offer us a chance.
Aquest cap de setmana he sentit a la premsa catalana que McCain posava en dubte la capacitat d'enfrontar-se a l'Iran dels dos possibles candidats demòcrates. M'agradaria saber, si en tens alguna informació, quina és la postura de Clinton i d'Obama davant del conflicte EUA-Iran, que suposo que algun "plan B" deuen tenir. (O se l'hauran tret de la màniga després del comentari del McCain.)
Voltant a la teva pergunta, basant-ho en varies debates, et puc dir que Hillary Clinton i Barack Obama estan d'acord amb la neccesitat de usar diplomacia i parlar amb "paisos enemics" per arribar a mes estabilitat mundial. Un punt de distinctio entre els dos va apareixer en un debat a l'estiu on la pergunta llançada va ser si com president, es començaria de seguir diplomacia directe amb els poltics iranis o usaria un pais entremig. Hillary Clinton va respondre que no parlaria directament amb Iran fins que certes condicions han sigut complides. Obama va dir que començara comunicar directament amb el govern Irani.
Encara que aquest dos repostes semblen ben diferents, la veritat, despres de veure com perspectiva poltica, son iguals. Perque? Hillary, com dona, deu semblar davant els americans que sera una president fort, aixi les seves repostes (tambe com motius mencionats referent a defens i republicans) sempre seran una mica mes beliques.
Nota, puc encontrar els transcripts per soportar el que t'estic dient aqui pero com que ja estic mig dormint... dema
finalment, perdoneu'm, fa poc que arribo des de Brasil, angles+catala+portuges confon un guiri ;) nanit
Seguiré atenta els comentaris de l'Oriol sobre el tema. Trobo que, en realitat, la política exterior dels EUA és potser el que més ens hauria de preocupar, egoistament, als europeus. I --off the record-- que recolzin la independència de Kosovo (deixeu-me ser superficial) és una notícia que m'omple d'alegria.
Salutacions!
3 coses:
- Es totalment normal preocupar-se de la poltiica exterior de un govern de un pais que ultimament te un filosofia corrupta totalment diferent del reste dels països.
Si ens ajuda dormir una mica millor, per lleis de probablilitat es quasi impossible que obtinguem un president pitjor del que Bush. El problema es que amb el defcit de comerç, amb els deutes al public: 9,3 trillió dolars (9,3 x 10^12), amb els deutes privats a fins 93% de PNB, amb la manca quasi total d'infrastructura de transport public per reduzir el consum de petroli els EUA - llavors, en aquests moments no neccesita nomes un lider una mica millor que Bush, neccesita el millor lider en la historia del pais i potser una quantitat de milagres per confrontar aquests problemes antemencionats. Potser m'equivoco, però la capacitat ja mostrada de Obama de unyir gent de tot el espectre politic i pensar fort en com millorar el pais, em justifica una mica de optimisme amb el tema, almenys suficient per votar-li.
- No vull dir que Hillary no te la fortaleça per ser una bon president, especialment en tema de politica exterior, només que aqui precepcions del poble son un component elemental de politica nord-americana.
- Lamentablement, dubto que els EUA es va pensar ni un milisegon en Catalunya abans de mostrar soport per un Kossovo independent. Pero en tant que el tema toca els pebrots del politics castellanistes i al mateix temps motiva els Catalans, em somriu una mic :D
El pobre Huckabee cada cop té menys assegurada la hipòtetica vicepresidència en cas de la hipotètica victòria republicanaahaha
Però...
Això voldria dir que les eleccions ja les han guanyades els demòcrates?
no haviem quedat que si guanyava Hillary (les primàries), McCain tenia encara forces esperances?
Com es viu això, des del bàndol demòcrata?¿
Pot passar de tot, i en una lluita tan competida com aquesta les travetes poden ser històriques (tant entre els candidats demòcrates com en el duel final entre demòcrates i republicans), però a hores d’ara si hagués de jugar-m’hi diners diria que (1) Obama aconseguirà la nominació demòcrata i que (2) Obama s’imposarà a McCain el 4 de novembre. És d’hora i és molt arriscat fer pronòstics, i Obama té sobre la taula qüestions potencialment problemàtiques: el cas Tony Rezko és una, i una altra són les acusacions de McCain que Obama no vol revelar el nombre d’earmarks que va introduir els anys 2005 i 2006 com a senador [earmarks són diners específicament designats per a certs projectes locals que els legisladors introdueixen als informes legislatius o projectes de llei per “tenir contents” els votants del seu propi Estat]. Però molts factors li van de cara a Barack Obama si mirem el conjunt del que els seus competidors poden oferir al país i el que ell pot oferir al país. Només un gran escàndol o una relliscada d’aquelles que ensorren campanyes i carreres polítiques podria fer trontollar seriosament les opcions d’Obama en aquesta cursa cap a la Casa Blanca. No ho dic perquè Obama em caigui bé, perquè l’admiri, perquè cregui que està almenys tan preparat per ser president com qualsevol dels seus competidors o perquè cregui que Obama és el president que el país necessita ara mateix, sinó perquè crec que la lectura dels indicadors dóna aquest resultat.
[Vídeos: 1. Obama parla sobre l’Iraq, cobertura mèdica i polítiques energètiques. 2. Obama ha estat acusat de copiar un discurs de Deval Patrick, l'actual governador de Massachusetts. Patrick ha aclarit que és amic d'Obama, que ell mateix li va suggerir que fes servir les seves paraules per contestar les acusacions de Hillary Clinton que "els discursos no omplen el dipòsit de gasolina", i que ell i Obama sovint intercanvien idees.]
http://www.dailykos.com/storyonly/2008/2/18/14373/9899/550/459136
Meanwhile, SUSA has polled general election match-ups in Wisconsin.
SUSA 2/15-17. 537 registered voters. MoE 4.3%
Hillary Clinton 42%
John McCain 49%
Barack Obama 52%
John McCain 42%
Comentaris: (1) Wisconsin va votar per Gore en 2000 i Kerry en 2004 aixi es molt curious veure McCain amb un avatatge teoretic de 7 punts.
(2) SUSA es un dels millors "pollsters" del pais.
Volant a Wisconsin, Public Policy Polling ens conta el sigüent:
Primary poll from Public Policy Polling (PDF) 2/16-17 (2/11) 822 likely voters. MoE 3.4%
Barack Obama 53% (50%)
Hillary Clinton 40% (39%)
En 6 dies Obama s'ha augmentat 3 punts, pero amb nomes 822 persones, no se que pensar.
espero que aquesta informacio ajudi.