marcbel |
Llengua |
dilluns, 18 de febrer de 2008 | 07:38h
El divendres passat van fer una interessant entrevista a Catalunya Ràdio a Nuria Oliver, directora científica de Multimèdia Telefònica.
Una alacantina de 37 anys de currículum impressionant: enginyera de telecomunicacions, doctora pel MIT, investigadora a Microsoft, proclamada com un dels 100 joves més innovadors del món, parla 7 idiomes...
Parla 7 idiomes, però com sentim a l'entrevista no parla català. Ja que parla tants idiomes, esperem que si bé no ho va fer a la seva Alacant natal, pugui aprendre'l a la seva nova llar, Barcelona.
Darrerament em trobo a molta gent que, amb un nivell educatiu important (de llicènciatura universitària cap amunt), de diversos països, i portant anys als Països Catalans, senzillament no volen parlar català. Perquè no volen. Fins i tot essent una obligació laboral, es neguen. Al meu parer, és la mostra d'un prejudici ideològic profund. Una forma de nacionalisme com qualsevol altra. El problema el tenen aquestes persones, i la culpa. Tanmateix la responsabilitat és del catalans. Encara no conec un català que s'hagi quadrat davant d'una d'aquestes persones i li hagi etzibat que si no parla català se'n va al carrer (quan és una de les seves obligacions laboral utilitzar-lo, és clar). En canvi, aquestes mateixes persones veuen normal que se'ls exigeixi anglès (llengua no oficial als Països Catalans), i fins i tot dediquen centenars d'euros de la seva butxaca i centenars d'hores a aprendre'l.
Si noi, és bastant dramàtic, tot plegat. És clar que no cal anar tant llunt, fins a Alacant (on vulgues que no, la cosa està perduda des de fa temps). Aquí mateix, posem a Barcelona, hi ha un munt de gent que sistemàticament es nega a parlar amb català en les mateixes circumstàncies. Amb una mica de sort, aquests s'exiliaran, al final (quan vencem).
dius "Encara no conec un català que s'hagi quadrat davant d'una d'aquestes persones i li hagi etzibat que si no parla català se'n va al carrer"
A la nostra empresa no se'l pot fer fora a qui no parli català, no cal. A la nostra empresa s'exclou tot sol-a d'entrar-hi a treballar qui no sap català. Setanta persones de dotze països diferents, tots parlant la llengua pròpia del país, fins i tot al pati...(volia dir a les màquines del cafè)
tens raó, simplement, no volen. i en aquest cas concret, sent d'alacant ha tingut 37 anys per aprendre català. la llengua allà està molt malament, però no tant. i costa de creure que aquesta persona tingui dificultats d'aprenentatge, no? si no l'ha après és perquè no li ha donat la gana.
a més, cal tenir en compte que quan hi ha un idioma al teu entorn és inevitable aprendre'n (el temps necessari, és clar, dependrà de la distància amb la llengua materna, les habilitats de cada u i l'interès). aquest és el principi dels programes d'immersió lingüística o de les estades lingüístiques a l'estranger, per exemple. qualsevol catalanoparlant (i segurament qualsevol castellanoparlant) que se'n va de vacances a itàlia o a portugual al cap de tres dies es veu en cor de xapurrejar l'idioma del lloc!!! :-)
i això és així fins i tot en territoris amb dues llengües oficials com el nostre: aquí un castellanoparlant veu i sent cada dia moltíssims missatges en català, que a sobre és una llengua molt semblant a la seva. molt seriosament, en aquesta situació el que és un esforç és no aprendre català!
A part. com la Història ens mostra, que es pot ser un prodigi intelectual i també un fill de puta, o un genocida...es pot ser un eminent catedràtic i a la vegada un patètic espanyolista recalcitrant. Són coses a què porta la vida quan et deixes portar pel costat fosc :)
Salut
A la nostra empresa no se'l pot fer fora a qui no parli català, no cal. A la nostra empresa s'exclou tot sol-a d'entrar-hi a treballar qui no sap català. Setanta persones de dotze països diferents, tots parlant la llengua pròpia del país, fins i tot al pati...(volia dir a les màquines del cafè)
a més, cal tenir en compte que quan hi ha un idioma al teu entorn és inevitable aprendre'n (el temps necessari, és clar, dependrà de la distància amb la llengua materna, les habilitats de cada u i l'interès). aquest és el principi dels programes d'immersió lingüística o de les estades lingüístiques a l'estranger, per exemple. qualsevol catalanoparlant (i segurament qualsevol castellanoparlant) que se'n va de vacances a itàlia o a portugual al cap de tres dies es veu en cor de xapurrejar l'idioma del lloc!!! :-)
i això és així fins i tot en territoris amb dues llengües oficials com el nostre: aquí un castellanoparlant veu i sent cada dia moltíssims missatges en català, que a sobre és una llengua molt semblant a la seva. molt seriosament, en aquesta situació el que és un esforç és no aprendre català!