doval |
dissabte, 16 de febrer de 2008 | 13:57h
Acabo de rebre un sms de la Marina Rossell que m’informa que la Maria Laffitte ens ha deixat per sempre. Em costa reaccionar, doncs és una pèssima i inesperada noticia, he estat escoltant durant tot el matí la ràdio i a les notícies parlen d’un futbolista que s’ha trencat un dit, però no han informat en cap moment de la mort d’una dona que ha dedicat tota la seva vida a la cultura, la cançó i a la recerca de la música dels trobadors. Navego per internet i tampoc veig cap referència per enlloc i acabo pensant que no pot ser que li donin tan poca importància i tal vegada el problema és que ni deuen saber qui era...
La Dolors Laffitte que és amb el nom que es va donar a conèixer als 60, ens acostava a les cançons occitanes, també ens versionava a Jacques Brel amb aquella meravellosa i trista cançó “Els Vells”. Jo d’adolescent l’anava a escoltar a la Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona i m’emocionava amb la seva delicada veu, les seves dots interpretatives i amb les bones cançons que ens descobria.
Mes endavant va dir que no es diria mai més Dolors, doncs els “dolors” ja els havia passat tots, segons les seves paraules, i va passar a dir-se Maria Laffitte i va dedicar la seva vida professional a la recerca de la música de trobador, cançons d’Israel etc.
Darrerament i en la col·lecció de la Nova Cançó publicada pel diari AVUI hi te una bona representació, el dia que vaig parlar amb ella per demanar-li l’autorització, em va demanar expressament que poséssim la cançó “Carrer segueixo”, un tema occità enregistrat l’any 68.
Descansa en pau Maria, si aquest fos un país normal t’hauríem de retre l’homenatge que et mereixes pel molt que ens has donat.
Mes endavant va dir que no es diria mai més Dolors, doncs els “dolors” ja els havia passat tots, segons les seves paraules, i va passar a dir-se Maria Laffitte i va dedicar la seva vida professional a la recerca de la música de trobador, cançons d’Israel etc.
Darrerament i en la col·lecció de la Nova Cançó publicada pel diari AVUI hi te una bona representació, el dia que vaig parlar amb ella per demanar-li l’autorització, em va demanar expressament que poséssim la cançó “Carrer segueixo”, un tema occità enregistrat l’any 68.
Descansa en pau Maria, si aquest fos un país normal t’hauríem de retre l’homenatge que et mereixes pel molt que ens has donat.
Gracies per la teva valentía i AMOR. eL teu llegat ens inspirará sempre a asser alló que ja som........
el teu amic fidel de sempre
Andreu
La conocí cuando era todavía Dolors, y la seguí cuando decidió cambiar a María. Hoy he sabido que ya ha partido, quizás a esos mundos que ella evocaba con su voz, tan peculiar, tan capaz de materializar lo etéreo e intangible y, una vez materializado, devolverlo a la luz y a la armonía de donde procedía. María, cantarina y bailarina contagiosa, una vida plena de compromiso con todos los seres desde sus cualidades artísticas innatas y largamente trabajadas.
Un recuerdo emocionado para sus hijos Miriam y Pau: han de saber que a su madre la queríamos muchísimo, mucha gente, por su sencillez, su perseverancia, por su belleza, armonía y generosidad. Y que nos deja un vacío lleno de recuerdos únicos e inolvidables
Una voz y unas cualidades artísticas como las de María deberían haber tenido una mayor proyección. Siento que no haya sido así, pero son cosas del mundo cutre y gris que pugna por prevalecer. Ella siempre amó su tierra y se sentía contenta con tal de poder cantar y danzar, daba igual si era para dos o para doscientos, o sola en la naturaleza, en un río, en una montaña, al lado de un árbol, a la Madre Tierra, a la Madre del Cielo...
Desde tierras aragonesas, adiós a tan querida y entrañable trovadora, la echaré de menos... afortunadamente, seguiré contando con su música, una pequeña parcela abierta a la eternidad.
Gracias por abrir esta pequeña ventana para hablar de María Laffitte. Espero que un día de estos sea posible un homenaje a ella, a su trabajo, a su arte y a todo aquello por lo que ella vivió y soñó.
La seva senzillesa l'ha fet perdurable. Les seves cançons són intemporals.
Estic trist per aquesta pèrdua, perquè som un poble que no valorem el que veritablement és bo, i ara se'n parlarà "una mica", però oblidaran (jo no) aviat la veu cantarina de la Maria.
Fem-la ben viva i no l'oblidem.
Dolros Laffite, la voz de los trovadores Maria Laffitte, una de las voces más emblemáticas de la cançó catalana desde los sesenta, falleció ayer en el hospital Josep Trueta de Girona a, los 58 años de edad. Maria, que se dio a conocer en el mundo de la música con su segundo nombre Dolors, había nacido en el municipio de Roda de Ter (Osona) en 1949, y actualmente compartía su vida entre la difusión de la música trovadoresca y la militancia en el movimiento ecologista. Precisamente Laffitte era la número dos de la lista por Girona del movimiento Els Verds-Alternativa Verda en las próximas elecciones generales de marzo.
Conocí a Maria cuando, como Dolors, participó en la revolución musical que se produjo en Barcelona durante los setenta, la Ona Laietana del Celeste y los Canet rock. Laffitte puso entonces su voz a proyectos más o menos locos y arriesgados de fusión entre rock, jazz y música tradicional. Pero su oficio venía ya desde los años sesenta, cuado se dio a conocer cantando ‘A cara o creu’ junto a Lluís Llach, y ha trascendido hasta hoy mismo, gracias a su abnegada dedicación a la difusión de la música trovadoresca occitana, las canciones sefardíes y la voz de poetas a los que puso música en el trabajo ‘Estimats poetes’, junto a Mercè Torrents. ‘Carrer segueixo’, un antiguo tema occitano gravado en 1968 es su ultimo legado discográfico, editado en una colección sobre la Cançó ofrecida por el diario Avui hace unas semanas. Maria Laffite será recordada por la energía emocional que trasmitía en sus interpretaciones.
Rafael Vallbona
"Quan els grecs voldran vanagloriar-se / (dones) com aquestes engendra el nostre poble / diran de vosaltres. I serà admirable la vostra lloança"
K. P. Kavafis
Gràcies, Maria, per l'energia que ens has transmès durant tot aquest temps. Una dona amb mirada de foc, sens dubte.
http://flogup.com/ximarra
Ella, grandíssima diva de cançons medievals de musicar els poemes de trovadors, ara ho continua fent, però des del Cel. No sé si creia o no, tant és, la música terrena de Lafitte continua i és més refinat al Cel.
Els que l´admirem, l´admirarem sempre, i els que no, també.
Quan fa onze anys, fa anar com a independent a les llistes del Partit per la Independència (P.I), va deixar clar el seu compromís envers la nació catalana, entesa com els Països Catalans, oberts, democràtics i solidaris.
Ara tots els amants de la música folk, medieval i trobadoriana, la trobarem a faltar, però si escoltem refinadament bé, la continuarem escoltant i sentint en el Regne de Pau i Amor, que és el Cel, de Déu Pare.
Descansi en Pau, Déu la tingui al seu Regne.
I ja veus tu quin trist, covard i dissortat país el nostre on no es coneixen els seus referents culturals, aquí només coneixen el "neng" i "el yoyas". Maria Laffitte, descansa en pau.
Carles Duarte i Montserrat
Em va sorprendre.
Parlant-ne a casa, el meu pare em deia que li havia venut la roba per al seu vestit del primer concert. Això ja fa uns quants anys.
Sento la seva mort, i comparteixo el dolors dels seus familiars i amics.
Lourdes