L'estimada Sílvia m'ha enviat un correu electrònic... curiós. Va d'espanyols i catalans. No és un acudit, més aviat és una seriosa constatació sòcio-lingüística.
Qüestió de llengües i d'actituds.
(segueix)
Em prenc la llibertat d'amanir-ho amb un poema cantat pel sempre viu Ovidi (com no!).
Qüestió de llengües i d'actituds.
(segueix)
Em prenc la llibertat d'amanir-ho amb un poema cantat pel sempre viu Ovidi (com no!).
CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES.
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà,
i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen'
i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer',
i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas',
mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera'
quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades'
mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en
tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia'
i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores,
enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos'
i nosaltres 'rossos',
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja'
i aquí 'figa',
mots que designen dues realitats tan diferents com és
un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,
i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i foten!-
aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó (sense èxit, tanmateix).
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran'
i aquí 'ensinistrem'.
Més enllà dels conceptes polítics actuals,
els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta)
i els altres sobre la sinistra'(esquerra).
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà,
i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen'
i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer',
i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas',
mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera'
quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades'
mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en
tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia'
i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores,
enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos'
i nosaltres 'rossos',
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja'
i aquí 'figa',
mots que designen dues realitats tan diferents com és
un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,
i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i foten!-
aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó (sense èxit, tanmateix).
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran'
i aquí 'ensinistrem'.
Més enllà dels conceptes polítics actuals,
els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta)
i els altres sobre la sinistra'(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
> INDIGNANT i FASTIGOSA MANIPULACIÓ DE LES LLENGÜES
> Si continuem en aquesta línia de manipulació, cal que pleguem el
xiringuito de la defensa de la llengua com a ús i comunicació. Realment
PENÒS I PERQUE NO, PATÈTIC!!!!
QUÈ EQUIVOCATS ESTEU!!!
Fastigós és poc. El problema és que són moltes les persones que s'ho
creuen. I estan molt a prop d'allò que, partint de l'idealisme
lingüístic i d'acceptar interessadament la relació "llengüa, cultura,
nació...", ha portat a coneguts fascistes a exterminar pobles sencers...
Nosaltres deiem jueu i ells diuen 'judío' que significa persona avariciosa sense escrupuls.