Vicenç Villatoro deia en un article dilluns a l'Avui: “Quin seria el meu resultat desitjat? Doncs que Zapatero i Rajoy tinguessin a Catalunya un fortíssim vot de càstig i que el conjunt de les forces catalanistes tinguessin un molt bon resultat i pugessin d'una manera visible.” Villatoro, doncs, rebutja vots en blanc o nuls i creu que el comportament electoral que pot anar millor al país és votar els partits catalanistes. El problema és que la seva crida difícilment serà secundada. Si ho aconsegueix ho trobaré fantàstic, i ell juga net en la mesura que no demana el vot per CiU sinó per les forces catalanistes, però el punt clau és aquest:
“Perquè si passa això, qui sigui president del govern a Espanya n'haurà de prendre nota i d'actuar en conseqüència. Amb un resultat com aquest a Catalunya, si guanya Zapatero no podrà mantenir la política d'indiferència cap a Catalunya. I si guanya Rajoy, no podrà mantenir la política d'hostilitat. Amb aquests resultats, no vull només una força catalanista important a Madrid per tal de condicionar el futur govern espanyol en termes parlamentaris, que també. Vull sobretot que els dos grans partits espanyols s'adonin, a través de l'únic punt de veritat sensible que són els resultats electorals, del malestar de Catalunya, del descontentament català amb la seva actuació, i que en la pròxima legislatura uns i altres s'adonin que no poden governar sense tenir presents les necessitats i les aspiracions dels catalans.” Som molts, amic Villatoro, els qui ja no creiem en la força d'aquests vots. Som molts els qui pensem que sigui quina sigui la representació del catalanisme a Madrid, Espanya ja no té cap vergonya. Zapatero ens ha enganyat amb l'Estatut. Solbes ens promet ara, en plena precampanya (i sembla que se'n foti) que publicarà les balances fiscals. Bono continuarà prohibint l'ús del català. I etcètera. Un etcètera molt llarg que no tornaré a recitar. Ja no creiem en aquest joc i volem un gest de sobirania i de desobediència. No volem ser còmplices de les mancances democràtiques de l'Estat espanyol. És hora de fer el pols amb l'Estat i això passa per no voler representació al Congrés. Mani qui mani a Madrid, ens continuaran passant el ribot pertot arreu i ens ho refregaran pels nassos. I ja en tenim prou. Intentar arrossegar les masses cap al vot catalanista és un intent honest i lloable, però que crec que ja és desfasat. Estem entrant en el tram final del procés.
La realitat emergent és aquesta i reconduir aquest estat anímic cap al vot a un o altre partit no serà fàcil. Com més aviat reaccionin els partits, molt millor. De fet, estic convençut que si ERC o CiU o ICV es plantessin ara el cop d'efecte seria brutal. No ho faran. Ho sé. La mecànica que mou els partits és lenta i farragosa, però aquest és l'horitzó que tard o d'hora caldrà enfilar.
Al vot al PRC és com un vot en blanc pero indicant el perquè.