El 14 de febrer, s’ha convocat una vaga general a l’educació a Catalunya per tal que no tiri endavant la Llei d’Educació Catalana (LEC). La convocatòria inclou tots els sindicats de docents i tots els d’alumnes. I per això mateix, fa setmanes que el conseller d’Educació Maragall va de bòlid per aturar-la.
És aquesta una llei que continua la línia de privatitzacions i desmuntatge de l’estat del benestar que tan bé ha fet el tripartit postCiU. No s’hi utilitza la paraula “privatització” perquè entre totes i tots hem aconseguit que passi a tenir un sentit negatiu però sí que les relacions entre escola i empresa hi creixen, amb direccions allunyades de la docència i molt més poder de decisió que l’actual i desregularitzacions de les condicions de part del professorat a través de fundacions externes (tipus Pere Tarrés, per exemple).
El camí que marca la llei és ben clar i no va cap a Finlàndia (model mediàtic d’execel·lència) sinó cap a la Gran Bretanya, on pot haver-hi, per exemple, instituts amb mòduls educatius de nutrició particitats per empreses com McDonalds, les quals a banda de dotar econòmicament els centres i participar en la seva gestió es renten la cara i es doten de mà d’obra barata directament des de l’escola.
Per una llei que asseguri un mínim del 5,4% del PIB dedicat a educació (que és la mitjana dels països de l’OCDE), allunyat del 2,1% actual a Catalunya; contra l’externalització de serveis (des d’aules d’acollida i obertes fins a les mateixes direccions); per un ensenyament públic i de qualitat no sotmès a les normes del mercat; per una educació que no passi per la productivitat, que redueixi el màxim permès d’alumnes per classe a 25 i millori la dotació dels centres a tots els nivells; per la desaparició dels concerts amb les escoles privades i que aquestes es vagin incorporant paulatinament a la xarxa pública...
...El 14, cal sortir al carrer per no fer cap a la Gran Bretanya i encarar el camí finlandès... i anar molt més enllà.
Els professors fan vaga? sempre en fan, home! El tutor del meu fill m'ha dit que no en fa: no li paga la pena perquè demà només té una hora de classe... No porto els meus fiills a la concertada, per convicció, però ja començo a estar fart dels funcionaris consentits: si aquests ens han d'educar els fills... els que no volen que els "revisin la feina" perquè els fa por que esbrinin com treballen... La cosa no funciona i cadascú ha d'assumir les respinsabilitats: si el barça no funciona la culpa també és dels jugadors i no només del president. Una mica d'autocrítica o no avançarem!
Mentre els treballadors de l'ensenyament us baralleu, no s'afronta el veritable problema de l'edusció, especialemtn la secundària: la falta de vocació pedagògica dels professors. En el millor dels casos, als llicenciats els interessa allò que han estudiat; a molt pocs els interessa el món de l'ensenyament.
Per tant, el que volen és treballar poc i de qualsevol manera. L'ensenyament va malament i ells sempre busquen la culpa fora: que si els alumnes són més dolents, que si les famílies no ajuden, que si no s'inverteixen prous diners... Va home, va. La realitat és la que és: als professros no els agrada ensenyar, es veu de lluny.
Privatitzar la gestió (assumint els costos l'estat) fa que es rendeixi més. Ens agradi o no. El funcionari d'ensenyament tendeix al qui dia passa any empeny: els primers que no practiquen la tant esmentada cultura de l'esforç són els professors. Ah! i per cert, tampoc no tenen massa aguditzada la comprensió lectora, si no no s'explica que amb motiu de la vaga de demà diguin el que diuen. En el fons és una vaga d'interessos sindicals, de protagonisme de la USTEC...i que els altres egueixen acríticament peru`q ho ha manat l'amo...l'amo dels sindicats...
jordimartif69 |
dijous, 14 de febrer de 2008 | 01:49h
Entenc que siguis un ressentit, un miserable i un competitiu, que per a mi ho resumeix tot, però dient les ximpleries generalitzadores que dius només em fas una fonda impressió de pena, de pena que tu puguis tenir flls i que aquests només tinguin els horitzonts "de merda", que diu Lluís Llach, que tu mateix tens. No m'gradaria contestar-te així però no em dónes l'oportunitat de dir-te res més. Tant de bo volin aviat del teu niu i no per competir sinó per ser persones.
concertat |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 16:36h
I pels drets dels treballadors pringats de l'escola concertada, no?: 24 hores lectives a secundària i sou inferior versus 18 hores (que en moltíssims casos no es fan)... La concertada és el gran xollo de l'administració: amb molt pocs recursos cobreix l'obligació d'escolarització de l'estat.
A veure di algun dia els sindicats defensen els drets dels treballadors: o és que no defensen mai els treballadors de les empreses privades? Amb diner públic, sí, però amb molts pocs recursos que reverteixen en treballadors en precari: molt precari...
jordimartif69 |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 17:36h
Com a mínim el nostre, la CGT, no és un sindicat on el "sindicat" decideixi res. Aquí qui decideix som totes i tots. Si tu hi vens, tu decideixes, amb l'horitzó que l'ensenyament deixi de ser el negoci econòmic de l'empresa i ideològic de l'església i a l'inrevés, és clar.
Això en tots els àmbits suposo. Per exemple, el de la salut. No deixa de ser paradoxal que des de l'ensenyament públic sempre aparegui com l'origen de tots els mals els concerts educatius. I a la vegada, aquests mateixos que critiquen això "gaudeixen" del fet de no contribuir a la SS i pagar-se una mútua privada. Quanta hipocresia! Els de la concertada anem a la sanitat pública, i si algú no hi vol anar contribueix, com qualsevol treballador, igualment a la SS.
Només una cosa: estem farts que es digui que els pagaments delegats dels sous dels professors de la concertada impedeixen que la pública vagi bé. ÉS A LA INVERSA!!!: si la concertada desapareix hauran de destinar molts (MOLTS!!!) diners més només per pagar els professors de la pública (i no diguem per construir institus i col·legis).
Mentrestant, és trist que una "utopia de màxims" (fer desapareixer la concertada) faci que els sindicats no defensin els drets d'un nombre molt important de treballadors. És com si un anarquista ataqués l'ensenyament públic perquè és de titularitat estatal...i perquè, al cap i a la fi, és un monopoli ideològic de l'estat (que per cert, ho és).
Anar a la CGT? No...mentre no demostrin una mínima sensibilitat cap a nosaltres. El fet de no tenir-hi afiliats (suposo) no haruia d'impedir denunciar situacions d'injustícia. Jo treballo a la concertada i no per això no deixo de criticar l'autoritarisme i la por que ens fan sofrir els nostres titulars (això sí, amb la boca petita que sino vas al carrer: en aquest país només fan vaga els que acomiaden de les empreses i els funcionaris, per què serà?). I també, sense estar a la publica, denuncio determinades concertade d'elit i les trampes que es fan per a deslluirar-se d'immigrants.
Diré més: tant de bo la concertada no existís: però mentre existeix hi ha gent que patim la discriminació... Aquesta premissa em sembla que l'apliqueu en molts altres àmbits: el maximalisme no ha d'impedir l'actuació en la millora del dia a dia.
jordimartif69 |
dijous, 14 de febrer de 2008 | 01:52h
tens raó en moltes de les cosesque dius, Posem com a objectiu que tothom pugui ser escolaritzat en la pública i a partir d'aquí lluitem per la igualtat de sous, com a mínim. I ni un bri de merda ideològica cristiana a les aules. Ja veuràs com aviat s'acaba el mòmio.
Dius que estàs d'acord en moltes coses però veig que no hi estàs en l'essencial. I no hi estàs perquè dius "i a partir d'aquí". Si els drets dels treballadors només es poden exigir "a partir de" la consecució d'un objectiu inassolible com a mínim a mitjà termini... Mentrestant les persones vivim: o hem d'hivernar esperant que els objectius de màxims es compleixin?
M'imagino, espero i desitjo, que el vostre sindicat no actua de la mateixa en tots els aspectes de la vida laboral: abolim el capitalisme i "a partir d'aquí" ja millorarà la situació laboral dels treballadors. No vull fer ironia barata, que consti, ni desecreditar la vostra tasca.
La mare dels ous és que davant de la injustícia flagrant hi ha un dilema: defensar els drets dels treballadors implica donar més diners a l'ensenyamen t concertat. Perquè si no hi ha més diners qui en surt perjudicat, no ho dubtis, som els treballadors, que, encara que treballem en una empresa privada, som persones humanes amb drets. Suposo, també, que el vostre sindicat defensa els treballadors que no són funcionaris o contractats per l'estat...
No sé si llegiràs aquest comentari (ja és un post vell), però per si de cas, i canviant de tema, et mano deures: ja veus que a la concertada sóm uns carpetovetòrnics. Els deures són aquests: has de fer un post explicant-nos com ha anat el dinar amb el López Tena. Espero que no t'arronsis i que defensis uns PPCC independents com a mitjà per a una societat més justa.
jordimartif69 |
diumenge, 17 de febrer de 2008 | 10:36h
Faré els deures però no ens confonguem. Donar més diners a la concertada es pot fer però assumint parts de la gestió primer i de la propietat després, dels centres, dels mitjans i dels treballadors. El cami a la inversa es pot fer perquè si no fos possible a o seríem, company? Ara bé, qui recorrerà aquest camí? Doncs l'hem de fer junts, els qui hi treballeu i els qui no volem que es continuïn llençant diners públics a la butxaca de patrons privats i majoritàriament d'església. I Paral·lelament, la pública ha de donar servei a tothom, pel que cal fer més escoles, contractar més professors, profesores i mestres. Vaja, el camí a la inversa del que fem i del que volen fer.
Està clar que no ens posarem d'acord encara que, tot i que no t'ho sembli, coincidim en l'essencial. Però l'essencial (allò "revoluionari") no ens ha d'impedir incidir en el dia a dia. Deixa'm fer un parell de precisions:
- El sou dels professors de la concertada no va a les butxaques de cap patró privat: va a les butxaques dels treballadors. Hi ha una cosa que s'anomena "pagament delegat": la nostra nòmina va directament del Departament als treballadors. Per altra part, i no tinc cap interès a defensar ningú, cap empresari guanya un euro amb els diners dels concerts educatius: aquests son totalment insuficients per a cobrir despeses. En tot cas, en algunes escoles concertades d'elit es cobren quotes abusives que compleixen dues missions: guanyar diners i fer de filtre. Però no confonguem els casos denunciables amb la generalitat de les concertades.
- En algun document del vostre sindicat, i pel que fa a l'ensenyament, he llegit "a igual treball igual salari". En el nostre cas, la situació és ben eloqüent: amb més treball menys salari. Et recordo que treballem 24 hores lectives a secundària (amb trenta-dos alumnes per aula en el meu cas) mentre que a la pública se'n fan 18...
- La concertada cobreix el 40% dels alumnes de Catalunya. has d'admetre que en alguns documents del teu sindicat hi ha demagògia sobre el tema. Per exemple, quan s'afirma que el finçament de l'escola concertada és injust perquè amb aquests diners es podrien fer coses com ara la gratuïtat de l'ensenyament a aprtir dels O anys, la gratuïtat de llibres i material escolar, major dotació de la pública, etc. Això és fals: si desapareix el finançament de la concertada....desapareix l'escola concertada. I si desapareix, l'ensenyament public ha d'assumir un increment d'alumnat del 40% (o, si vols del 39%: a la privada pura i dura no hi pot anar tothom, pel que val i perquè no hi cabrien). Per tant, l'ensenyament públic seria molt més precari i res de gratutïtats. O l'increment del finançament de l'ensenyament ha de ser burtal, inassumible, a mitjà termini com a mínim. La realitat és a la inversa: l'escola concertada permet tenir un 40% de l'alumnat amb menors costos per a l'estat (menys diners en sou per a professors, en costos d'edificis, etc,, i amb un professors més dòcils perquè si baden boca van al carrer). i amb els diners que s'estalvia pot dotar millor els centres públics. Quan ens matxaquen els sindicats, com comprendràs no ens podem sentir d'altra manera que "cornuts i pagar el beure": precaris (sense seguretat laboral), més mal pagats, amb més hores lectives, amb més pressió dels equips directius, amb hores extres sense cobrar per amor a l'arte...i acusats de ser els culpables que l'ensenyament públic no vagi com ha d'anar. Cap govern mai, però, es voldrà carregar la concertada, això està clar, seria posar un problema enorme damunt la taula.
-Igualar salaris i condicions de treball dels professors del 40% dels alumnes és de justícia, com a mínim mentre l'estat no pugui assumir l'educaió de tots els ciutadans.
En definitiva t'hauràs adonat que el sindicat majoritari a l'escola concertada és USOC, potser una part d ela responsabilitat en quyè es trobeu els mestres de la concertada la tingui l'esmentat sindicat amb en més proporció que la CGT. No sé si USOC demana la consigna "A igual feina igual salari", jo penso que és elemental, però potser els mestres de la concertada no estiguin per la labor de lluitar per tal d'aconseguir una fita tan evident. ¿Quan és l'última vaga convocada en aquest sentit i quin va ser el seu grau de seguiment? En definitiva si voleu aconseguir-ho lluiteu, amb l'USOC, amb CCOO amb l'USTEC amb la CGT o amb qui sigui, sou vosaltres qui heu de treballar en aquest sentit. Si no ho feu no vingueu a plorar penes a la trista web d'un pobre sindicat testimonial. La vida és dura companys, però cal lluitar per estovar-la una mica.
Mentre els treballadors de l'ensenyament us baralleu, no s'afronta el veritable problema de l'edusció, especialemtn la secundària: la falta de vocació pedagògica dels professors. En el millor dels casos, als llicenciats els interessa allò que han estudiat; a molt pocs els interessa el món de l'ensenyament.
Per tant, el que volen és treballar poc i de qualsevol manera. L'ensenyament va malament i ells sempre busquen la culpa fora: que si els alumnes són més dolents, que si les famílies no ajuden, que si no s'inverteixen prous diners... Va home, va. La realitat és la que és: als professros no els agrada ensenyar, es veu de lluny.
Privatitzar la gestió (assumint els costos l'estat) fa que es rendeixi més. Ens agradi o no. El funcionari d'ensenyament tendeix al qui dia passa any empeny: els primers que no practiquen la tant esmentada cultura de l'esforç són els professors. Ah! i per cert, tampoc no tenen massa aguditzada la comprensió lectora, si no no s'explica que amb motiu de la vaga de demà diguin el que diuen. En el fons és una vaga d'interessos sindicals, de protagonisme de la USTEC...i que els altres egueixen acríticament peru`q ho ha manat l'amo...l'amo dels sindicats...
Entenc que siguis un ressentit, un miserable i un competitiu, que per a mi ho resumeix tot, però dient les ximpleries generalitzadores que dius només em fas una fonda impressió de pena, de pena que tu puguis tenir flls i que aquests només tinguin els horitzonts "de merda", que diu Lluís Llach, que tu mateix tens. No m'gradaria contestar-te així però no em dónes l'oportunitat de dir-te res més. Tant de bo volin aviat del teu niu i no per competir sinó per ser persones.
A veure di algun dia els sindicats defensen els drets dels treballadors: o és que no defensen mai els treballadors de les empreses privades? Amb diner públic, sí, però amb molts pocs recursos que reverteixen en treballadors en precari: molt precari...
Com a mínim el nostre, la CGT, no és un sindicat on el "sindicat" decideixi res. Aquí qui decideix som totes i tots. Si tu hi vens, tu decideixes, amb l'horitzó que l'ensenyament deixi de ser el negoci econòmic de l'empresa i ideològic de l'església i a l'inrevés, és clar.
Només una cosa: estem farts que es digui que els pagaments delegats dels sous dels professors de la concertada impedeixen que la pública vagi bé. ÉS A LA INVERSA!!!: si la concertada desapareix hauran de destinar molts (MOLTS!!!) diners més només per pagar els professors de la pública (i no diguem per construir institus i col·legis).
Mentrestant, és trist que una "utopia de màxims" (fer desapareixer la concertada) faci que els sindicats no defensin els drets d'un nombre molt important de treballadors. És com si un anarquista ataqués l'ensenyament públic perquè és de titularitat estatal...i perquè, al cap i a la fi, és un monopoli ideològic de l'estat (que per cert, ho és).
Anar a la CGT? No...mentre no demostrin una mínima sensibilitat cap a nosaltres. El fet de no tenir-hi afiliats (suposo) no haruia d'impedir denunciar situacions d'injustícia. Jo treballo a la concertada i no per això no deixo de criticar l'autoritarisme i la por que ens fan sofrir els nostres titulars (això sí, amb la boca petita que sino vas al carrer: en aquest país només fan vaga els que acomiaden de les empreses i els funcionaris, per què serà?). I també, sense estar a la publica, denuncio determinades concertade d'elit i les trampes que es fan per a deslluirar-se d'immigrants.
Diré més: tant de bo la concertada no existís: però mentre existeix hi ha gent que patim la discriminació... Aquesta premissa em sembla que l'apliqueu en molts altres àmbits: el maximalisme no ha d'impedir l'actuació en la millora del dia a dia.
M'imagino, espero i desitjo, que el vostre sindicat no actua de la mateixa en tots els aspectes de la vida laboral: abolim el capitalisme i "a partir d'aquí" ja millorarà la situació laboral dels treballadors. No vull fer ironia barata, que consti, ni desecreditar la vostra tasca.
La mare dels ous és que davant de la injustícia flagrant hi ha un dilema: defensar els drets dels treballadors implica donar més diners a l'ensenyamen t concertat. Perquè si no hi ha més diners qui en surt perjudicat, no ho dubtis, som els treballadors, que, encara que treballem en una empresa privada, som persones humanes amb drets. Suposo, també, que el vostre sindicat defensa els treballadors que no són funcionaris o contractats per l'estat...
No sé si llegiràs aquest comentari (ja és un post vell), però per si de cas, i canviant de tema, et mano deures: ja veus que a la concertada sóm uns carpetovetòrnics. Els deures són aquests: has de fer un post explicant-nos com ha anat el dinar amb el López Tena. Espero que no t'arronsis i que defensis uns PPCC independents com a mitjà per a una societat més justa.
salut!
- El sou dels professors de la concertada no va a les butxaques de cap patró privat: va a les butxaques dels treballadors. Hi ha una cosa que s'anomena "pagament delegat": la nostra nòmina va directament del Departament als treballadors. Per altra part, i no tinc cap interès a defensar ningú, cap empresari guanya un euro amb els diners dels concerts educatius: aquests son totalment insuficients per a cobrir despeses. En tot cas, en algunes escoles concertades d'elit es cobren quotes abusives que compleixen dues missions: guanyar diners i fer de filtre. Però no confonguem els casos denunciables amb la generalitat de les concertades.
- En algun document del vostre sindicat, i pel que fa a l'ensenyament, he llegit "a igual treball igual salari". En el nostre cas, la situació és ben eloqüent: amb més treball menys salari. Et recordo que treballem 24 hores lectives a secundària (amb trenta-dos alumnes per aula en el meu cas) mentre que a la pública se'n fan 18...
- La concertada cobreix el 40% dels alumnes de Catalunya. has d'admetre que en alguns documents del teu sindicat hi ha demagògia sobre el tema. Per exemple, quan s'afirma que el finçament de l'escola concertada és injust perquè amb aquests diners es podrien fer coses com ara la gratuïtat de l'ensenyament a aprtir dels O anys, la gratuïtat de llibres i material escolar, major dotació de la pública, etc. Això és fals: si desapareix el finançament de la concertada....desapareix l'escola concertada. I si desapareix, l'ensenyament public ha d'assumir un increment d'alumnat del 40% (o, si vols del 39%: a la privada pura i dura no hi pot anar tothom, pel que val i perquè no hi cabrien). Per tant, l'ensenyament públic seria molt més precari i res de gratutïtats. O l'increment del finançament de l'ensenyament ha de ser burtal, inassumible, a mitjà termini com a mínim. La realitat és a la inversa: l'escola concertada permet tenir un 40% de l'alumnat amb menors costos per a l'estat (menys diners en sou per a professors, en costos d'edificis, etc,, i amb un professors més dòcils perquè si baden boca van al carrer). i amb els diners que s'estalvia pot dotar millor els centres públics. Quan ens matxaquen els sindicats, com comprendràs no ens podem sentir d'altra manera que "cornuts i pagar el beure": precaris (sense seguretat laboral), més mal pagats, amb més hores lectives, amb més pressió dels equips directius, amb hores extres sense cobrar per amor a l'arte...i acusats de ser els culpables que l'ensenyament públic no vagi com ha d'anar. Cap govern mai, però, es voldrà carregar la concertada, això està clar, seria posar un problema enorme damunt la taula.
-Igualar salaris i condicions de treball dels professors del 40% dels alumnes és de justícia, com a mínim mentre l'estat no pugui assumir l'educaió de tots els ciutadans.
I acabo per no fer-me el pesat.