Dijous vinent dia 14 coincidiran diverses coses. D'una banda, a Òmnium Cultural tindrà lloc la conferència sobre l'activisme independentista a la xarxa; de l'altra, el llibre d'en Titot Entestat en la independència surt a la venda. Al vespre, m'han convidat a ETV per intervenir al programa “Cal parlar de llengua”. També per dijous els treballadors i treballadores del món de l'ensenyament s'han rebotat contra Ernest Maragall i li han dit que ja n'hi ha prou. La setmana passada, Joan Coscubiela parlava a la República dels altres dos Joans (Soler i Barril) i deia que Maragall s'havia carregat el consens aconseguit pel Pacte per l'Educació desenvolupat per Marta Cid. Com que des d'aquest bloc m'he passat uns quants mesos demanant la dimissió de Maragall, dijous celebraré que ja no estic sol. A més, una altra conselleria sota control socialista, la de Salut, passarà demà per una vaga. Però res d'això, que per a mi és molt important, no ho serà tant com la vaga general convocada al País Basc. Vaga general!
Avui sentia Paco Maruenda al Matí de Catalunya Ràdio i si no fos que ja estem acostumats a tenir mentiders disfressats de periodistes entre nosaltres, hauria trucat a l'emissora per manifestar la meva indignació. Ell assegura que la presó és el lloc on han d'estar tots els qui donen suport a ETA (i això, malgrat el que s'explica en reportatges com aquest de Vilaweb TV), que totes les idees es poden expressar democràticament, però després resulta que Ibarretxe vol fer una consulta democràtica i li diuen que no perquè la constitució espanyola no ho permet. És fals, rotundament fals, que la democràcia de l'Estat espanyol permeti que les idees s'expressin i es materialitzin per la via democràtica. L'Estat espanyol està abocat a la desintegració, atrapat per un bipartidisme PP-PSOE que coincideix en el nacionalisme més recalcitrant. La legalitat en què es basa aquest estat és inqüestionable, però la legitimitat està fent aigües a marxes forçades. Són massa fronts oberts. És possible que aquestes siguin les eleccions de la pèrdua definitiva de la legitimitat de l'Estat?
Serà difícil que aquesta percepció de la realitat arribi a les masses perquè els mitjans afins continuen distraient el personal amb falsos arguments i debats estèrils com ara entrevistes amb Rajoy on aprofiten per tocar un tema ben polèmic, a veure si així la gent es distreu i no es fixa tant en el que està passant al País Basc. Fins i tot, concretant en un d'aquests diaris, torna a ser notícia la manipulació en l'elecció del Català de l'Any. Un dels candidats és Alfons López Tena, personatge revelació del 2007 que ni ells no han pogut escamotejar-nos. Evidentment, l'independentisme s'ha llançat a votar-lo, però des de Racó Català ens arriba una observació detallada de l'evolució dels vots amb la qual des del rotatiu segurament no comptaven i que demostra un sospitós reajustament a la baixa per al notari. Directe.cat també se n'ha fet ressò. I és que amb el precedent de l'any passat, totes les alarmes estan enceses.
I per si tota aquesta deslegitimació no fos prou, a poc a poc continua avançant un altre combat: el de la revisió històrica, el dels fonaments de la construcció de l'imperi espanyol en aspectes culturals. El periodista de Mataró Manuel Cuyàs, redactor de les memòries de Jordi Pujol i persona gens sospitosa de ser ximple, ha dedicat un article a Jordi Bilbeny i a la seva tasca investigadora. El que és història ja no es pot canviar. I vénen uns anys en què allò que anirà sortint no agradarà gaire als qui se senten espanyols, o més espanyols que catalans o tan catalans com espanyols.
PS: avui deien que un alt càrrec europeu tenia la convicció i sabia de les proves fefaents de l'atemptat a Barna. Hi han demanat que mostre les proves aquests aprenents de pressumptes periodistes?.
Fan la sensació com si portaren el carnet del PSOE entre les dents. Serà per això que no se'ls entén res del que hi diuen.
Àstrid Bierge · El Singular Digital · 11/2/2008
Ara hi ha tot d'independentistes que diuen que el 9 de març es quedaran a casa o que votaran en blanc. Ho diuen així, sense cap vergonya, ho diuen i es queden tan amples. I apa, a Catalunya que la bombin. És veritat que Esquerra ens va fer el que ens va fer i que encara ens ho seguirà fent, i és veritat que el Duran pensa el que pensa i que ho seguirà pensant, però per una qüestió d'higiene nacional no podem deixar que el nostre inconformisme es confongui amb el d'un socialista insatisfet, per exemple. Ecs. Jo sempre he cregut que estaria bé poder votar amb diferents graus de convicció. M'explico. Cada partit hauria de deixar triar als seus votants entre tres paperetes: la del notable, la de l'aprovat i la del suspens. Oficialment totes tres comptarien igual, però clar, no tindrien el mateix valor moral, perquè si dels vots que tragués un partit la majoria fossin suspensos, voldria dir que molta gent l'hauria escollit no pel fet d'estar-ne satisfeta sinó per descart, per considerar que les altres formacions són encara pitjors pels seus interessos. D'aquesta manera podríem votar molt més a gust i hi hauria un índex de participació més alt. Seria un sistema útil perquè els simpatitzants dels diferents partits els poguessin castigar sense la necessitat de llançar el seu vot a les escombraries comunes, allà on tot queda barrejat. Però en fi, com que això no passarà mai perquè als polítics no els convindria i són ells qui fan les lleis electorals, s'han de buscar altres maneres de protestar amb intel·ligència. Què fan, els partits, davant de l'abstenció i el vot en blanc? Repartir-se la culpa entre tots. Són crits afònics, retrets sense destinatari, bales que no apunten enlloc. Hem de marcar amb una signatura sobiranista les nostres pedres, sinó quedaran aigualides entre les llàgrimes de molts espanyolistes i entre la insensatesa dels que no voten perquè diuen que això de la política no els interessa. Jo no vull que la meva estirada d'orelles vagi a qui no li pertoca, jo no vull castigar al PP, a mi el PP no m'ha fallat mai perquè mai no li he confiat res. Per tant, la meva manera de fer-los botifarra als representants que sí que m'han decebut -i de fer-los-hi davant dels nassos perquè reaccionin-, serà votant al Partit Republicà Català. No sé com són però et prometo que m'és ben igual. Tenen un web que es diu adeuespanya.cat, i jo amb això ja en tinc prou, no em cal saber res més. Si voleu, senyorets i senyoretes independentistes que no us penseu posicionar, podeu quedar-vos a casa o anar a l'escola per no votar a ningú, però que sapigueu que només els imbècils i els bojos es dediquen a etzibar-li cops de puny a l'aire, i que a la llibertat, estimats patriotes emprenyats, no s'hi arriba ni amb burros ni amb cabres