bielmamengual |
diumenge, 10 de febrer de 2008 | 23:54h
És molt tard.
M'he passejat pel blog del Senyor Boix.
Fa alegria veure com els televidents troben gustós, fascinador, euforitzant i d'altres qualificatius semblants un programa de llibres. Només puc assegurar que sota la batuta d'aquest director d'orquestra just i engrescador que és l'amic Emili Manzano, en companyia de Maria Campillo, Mita Casacuberta, Carles Álvarez, Victor Amela i Tornasol, vaig passar una hora que tenia la bellesa i la velocitat d'un bon somni: era literatura que parlava de literatura. D'una de les escriptores més estimades: La Rodoreda.
La Rodoreda segur que ens catalitzava amb la seva lletra forta i profundament poètica com un esperit d'aquells que et fan volar i doldre a voler.
L'únic defecte: va ser massa curt. Tenia gust de poc. Tots en volíem més i més i més.
Encara em duren els afectes.
M'he passejat pel blog del Senyor Boix.
Fa alegria veure com els televidents troben gustós, fascinador, euforitzant i d'altres qualificatius semblants un programa de llibres. Només puc assegurar que sota la batuta d'aquest director d'orquestra just i engrescador que és l'amic Emili Manzano, en companyia de Maria Campillo, Mita Casacuberta, Carles Álvarez, Victor Amela i Tornasol, vaig passar una hora que tenia la bellesa i la velocitat d'un bon somni: era literatura que parlava de literatura. D'una de les escriptores més estimades: La Rodoreda.
La Rodoreda segur que ens catalitzava amb la seva lletra forta i profundament poètica com un esperit d'aquells que et fan volar i doldre a voler.
L'únic defecte: va ser massa curt. Tenia gust de poc. Tots en volíem més i més i més.
Encara em duren els afectes.
L'Emili Manzano ens ha donat, com aquell qui no fa res, una altra bona lliçó de literatura. Un luxe de programa, si senyor, el de dijous passat a L'hora del lector. Des de casa, davant del televisor, va haver-hi moments que semblava que la Maria Campillo i tu mateix, Biel, estiguéssiu posseïts pel geni literari de la Rodoreda.
I gràcies a tu Biel, també, per la teva presència, per les teves paraules i per la força que ens vas injectar divendres passat a les Jornades del Lector de l'Odissea, a Vilafranca del Penedès. Salutacions!
L'Emili Manzano ens ha donat, com aquell qui no fa res, una altra bona lliçó de literatura. Un luxe de programa, si senyor, el de dijous passat a L'hora del lector. Des de casa, davant del televisor, va haver-hi moments que semblava que la Maria Campillo i tu mateix, Biel, estiguéssiu posseïts pel geni literari de la Rodoreda.
I gràcies a tu Biel, també, per la teva presència, per les teves paraules i per la força que ens vas injectar divendres passat a les Jornades del Lector de l'Odissea, a Vilafranca del Penedès. Salutacions!