Amb la presencia de l’alcalde Roger Zamorano vaig presentar el llibre del Grup Parlamentari al Museu la Gabella d’aquesta localitat situada a peus del Montseny.
kati koln |
diumenge, 10 de febrer de 2008 | 19:10h
Molt bona l'anécdota dels "bolsos" de les diputades del PSC,.. de fet no és rés més que un bon reflexa del nivell humá de tots els que us dediqueu a la política. Tant uns com altres sou incapaços de poder passar desaperçabuts en qualsevol esdeveniment ó acte públic - probablement en els privat igualment- i demostra el nivell de sobérbia que hom pot tenir quan s'está inmers en l'univers més pervers de la pérfida activitat quasi laboral que es diu "política" i a sobre per no arreglar gaire rés, parlar del que no interesa a la majoría i pensar més en la própia persona que no pas en una utópica vocació de servei a la societat.
Un bon retrat de la vostra realitat: protocols, preferéncies, menysteniments, llengues viperines, .... que us follin a tots !!!, i a totes, es clar, peró a elles amb un ferro ruent !.
respecto el teu comentari, però me rebelo, no tots els polítics som iguals, jo parlo del que vull i accepto els vostres comentaris, l'anecdota del bolso, descriu una manera de comportar-se que jo mai faria,
feina feta molta i sobre coses que afecten a la gent.
et recomano el llibre del grup parlamentari "El més calent....
Tens tota la raó en una cosa : NO TOTS SOU IGUALS. El problema que té avui la societat és que uns son dolents i els altres pitjors,... ja no tenim ni tant sols interés en saber quí son els uns i quí son els altres,...tant se val !.
Molt bona l'anécdota dels "bolsos" de les diputades del PSC,.. de fet no és rés més que un bon reflexa del nivell humá de tots els que us dediqueu a la política. Tant uns com altres sou incapaços de poder passar desaperçabuts en qualsevol esdeveniment ó acte públic - probablement en els privat igualment- i demostra el nivell de sobérbia que hom pot tenir quan s'está inmers en l'univers més pervers de la pérfida activitat quasi laboral que es diu "política" i a sobre per no arreglar gaire rés, parlar del que no interesa a la majoría i pensar més en la própia persona que no pas en una utópica vocació de servei a la societat.
Un bon retrat de la vostra realitat: protocols, preferéncies, menysteniments, llengues viperines, .... que us follin a tots !!!, i a totes, es clar, peró a elles amb un ferro ruent !.
feina feta molta i sobre coses que afecten a la gent.
et recomano el llibre del grup parlamentari "El més calent....