VilaWeb.cat
oriolvidal | Retirada de candidats i avals | divendres, 8 de febrer de 2008 | 13:15h
(Queden 269 dies)
Apuntava dimecres que la campanya de Mitt Romney estudiaria si valia la pena continuar endavant. Doncs bé, aquest dijous Romney ha fet oficial que es retirava. Per algú que es presentava com el veritable conservador de la cursa, no guanyar a cap dels Estats del sud-est —els més identificats amb els valors del conservadorisme— va ser un cop dur. Romney tampoc va aconseguir guanyar Califòrnia, una de les seves grans apostes. Tot i imposar-se a set Estats aquest dimarts, la realitat és que per aconseguir la nominació republicana Romney hauria hagut de guanyar de l’ordre de 4 de cada 5 delegats en joc a partir d’ara: una tasca titànica, pràcticament impossible.

En el seu discurs de retirada, Romney ha admès que no li agrada gens perdre, però que ara hi ha un clar capdavanter a la cursa i és el moment de fer-li costat per evitar que els demòcrates aprofitin la divisió dins del Partit Republicà. Romney ha marxat avisant que el pitjor per al Partit Republicà seria deixar la Casa Blanca en mans d’Obama o de Clinton, que “es rendirien als terroristes” a l’Iraq.

Romney tenia seriosos problemes de credibilitat. Com vaig precisar en un comentari, el 1994 mantenia posicions fonamentalment oposades a les que manté avui sobre l’avortament, el matrimoni homosexual i el control d’armes. Massachusetts, l’Estat pel qual Romney volia ser senador aquell any i el que ell va dirigir com a governador (2003-2007), és un dels més progressistes dels Estats Units. Els seus dos senadors, Ted Kennedy i John Kerry, estan considerats entre els més esquerranosos del Senat.

El 1994, Mitt Romney necessitava presentar-se com un progre per tenir alguna opció de jubilar Ted Kennedy. Després, com a governador, Romney va donar el vist-i-plau a legislació gens conservadora segons els estàndards del Partit Republicà. Ara, en canvi, Romney es presentava com l’hereu de Ronald Reagan —i fins i tot va tenir l’atreviment de dir que Reagan hauria donat suport a la seva candidatura. Es diu que Romney s'ha retirat ara per no danyar les seves possibilitats d'un segon assalt a la Casa Blanca el 2012. Potser per això ha adoptat un to de responsabilitat i ha dit que es retirava “pel bé del partit i pel bé del país”.

John Sidney McCain III, "el presumpte"
El resultat de tot plegat és que John McCain es pot considerar ja el nominat republicà. El repte més gran de McCain a partir d'ara serà aglutinar el partit al voltant de la seva candidatura. Aquest dijous mateix el veterà senador per Arizona ha començat a fer gestos de to més conservador per atreure els partidaris de Romney.

Pel que fa a Mike Huckabee, tot i que la seva victòria és pràcticament una impossibilitat matemàtica si ens fixem en la diferència de delegats entre ell i McCain, es mantindrà a la cursa per sumar punts de cara a la nominació republicana a la Vicepresidència. [El candidat que és nominat com a presidenciable, tant al Partit Republicà com al Partit Demòcrata, té absoluta discreció per triar qui l'acompanyarà a la butlleta com a candidat a Vicepresident.] Mantenir-se visible i amb cobertura diària als mitjans de comunicació pot resultar decisiu si Huckabee vol que McCain el triï.

Comentaris: 4
  • ¿?
    Ulises| Adreça electrònica | divendres, 8 de febrer de 2008 | 17:14h
    Hola, m'encanta el bloc.

    Sobre aquesta notícia no entenc perquè Huckabbe no s'ha retirat. Si Romney tenia més delegats i tot i així necessitava guanyar-ne 4 de cada 5 dels restants, Huckabee encara n'haurà de guanyar molts més o no?



    Tampoc entenc què passa amb el delegats de Romney que ja han estat escollits però que no podran votar-lo.(o els de John Edwards per l'altre banda) Donaran cada un el seu vot al candidat que vulguin? Mitt Romney els dirà si han de votar a McCain o a Huckabee? O Ja no valen? o alguna altra opció?
    • Respostes
      oriolvidal | divendres, 8 de febrer de 2008 | 19:18h
      Ulises, el teu càlcul és correcte. He modificat el final del meu article per explicar més clarament per què Huckabee continua endavant tot i no tenir pràcticament cap possibilitat d'avançar McCain. Fixa't que en el bàndol demòcrata Mike Gravel tampoc s'ha retirat oficialment. Continuar o no a la cursa és una decisió personal, i en el cas del peculiaríssim exsenador d'Alaska sembla que deu fer-li il·lusió mantenir-se oficialment viu a una cursa històrica en el Partit Demòcrata, o potser vol batre el rècord com a candidat amb 0 delegats que més temps s'ha mantingut a la cursa, vés a saber.

      Pel que fa als delegats que s'han compromès amb un candidat, quan aquest es retira tenen llibertat de vot, però teòricament fan cas de la recomanació del candidat a qui donaven suport; molt sovint, però, aquesta recomanació no existeix, i per això sovint és difícil saber qui va davant realment en unes primàries, perquè són tant un joc de percepcions (qui puja, qui baixa, qui és més elegible, on aniran a parar els vots de tal o qual candidat retirat) com de matemàtica (quants delegats té cada candidat). Si Romney (278) digués ara als seus delegats que votessin per Huckabee (195), cosa altament improbable d'altra banda, sobre el paper Huckabee sumaria 473 delegats i s'acostaria als 721 de McCain. Però més aviat fa la impressió que tard o d'hora Romney recomanarà el vot per McCain per raons de cohesió interna del Partit Republicà.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris