jpala |
dijous, 7 de febrer de 2008 | 19:40h
Com tothom sap, si fa no fa d'aquí un mes s'esdevindran les eleccions generals espanyoles. Aquest dissabte finalitza el termini per realitzar els tràmits per poder disfrutar del dret a sufragi des de l'exili. Ahir dimecres vam fer cap a ciutat, i si tot va bé d'aquí poc rebrem la documentació corresponent per fer efectiu el vot per correu certificat. Perquè el vot, vulguis que no, és més o menys secret. El consulat espanyol a Brusel·les es troba molt aprop de l'estació
central, i això és sinònim de territori conegut. Cal dir que va ser una
mica estrany ser a Brusel·les i que no fos dijous, el meu dia de
classe. Tot i així, el cel era tant o més gris que de costum. Gris
d'aquell que se'n diu cendra.
La burocràcia vol el seu temps: sabedors que "les coses de a palacio van despacio" (i temerosos del modus operandi del consulat) ens vam plantar ben d'hora a les seves oficines. Després del control rigurós de cinturons i bosses de mà, numeret en plan "qui és l'últim?" i ompliment de paperassa. Sorprenentment la cosa va anar més fluida del que s'esperava, i en menys de dues hores ja havíem enllestit. I jo que em pensava que em farien esperar mentre darrera la finestreta s'empassaven un "pincho de tortilla"....
A tot això, les parets de Brusel·les ens conviden a pensar si el vot és realment una elecció. A hores d'ara encara no tinc clar el meu secret, per bé que si hagués de fer cas d'en Rubén Fernández que desde sobre la seva moto em refrega que en Zapatero li ha donat 6000 euros per anar-se'n d'erasmus, sens dubte que el vot no seria una elecció... Llàstima que probablement el motot també li deu haver subvencionat en Zp, "con un par".
La beca de la qual disposo està ben lluny d'aquests 6000 euros, cosa que em fa sospitar que en Rubén ha amagat el gat en alguna banda a l'hora de fer la seva declaració (vaya punto, colega). Ahir però, vaig tenir una bona notícia. Després de romandre durant un parell de mesos en la posició número 10 de la llista d'espera per rebre l'ajut de la generalitat, va saltar la sorpresa: concedit! Tot i la il·lusió de poder sumar esforços, el global d'ajuts rebuts segueix lluny del que disfruta l'amic Rubén. Si mai el veig passant en moto per bèlgica, a veure si s'estira una miqueta i em convida ni que sigui a un café.
Perquè aquí val una miqueta més de 80 cèntims.
www.be13.com
albert@be13.com