L'Esquerra independentista davant les eleccions del 9 de març
El proper 9 de març hi haurà eleccions arreu dels Països Catalans. A l'estat espanyol es celebren eleccions a corts generals i a l'estat francès la convocatòria és per renovar els ajuntaments. La coincidència és una oportunitat per tal de reafirmar els límits de la nació que no acaben ni a l'Ebre ni a la Jonquera. Parlaré sobretot de la cita electoral a l'estat espanyol; disculpeu que no m'extengui amb l'estat francès però desconec massa la realitat institucional i política més enllà del què llegeixo a la premsa i el què parlo amb amics, coneguts i saludats del nord.
El 9 de març i la campaya es preveu tensa i polèmica. Hi ha molts ingredients perquè la cita electoral sigui moguda i tothom posa llenya al foc, com no podia ser d'altra manera. Els independentistes d'arreu també posaran llenya, només cal veure quina. Sembla que després de la més que probable il·legalització de l'independentisme, al País Basc optin per fer una crida pel vot nul ja que segons he llegit a la premsa no s'ha registrat cap agrupació d'el·lectors. L'esquerra abertzale va anunciar que seria a les eleccions per fer arribar el crit de llibertat i independència a l'Estat espanyol i sembla que ho farà per aquesta via. Però que farem els catalans? (segueix)
El proper 9 de març hi haurà eleccions arreu dels Països Catalans. A l'estat espanyol es celebren eleccions a corts generals i a l'estat francès la convocatòria és per renovar els ajuntaments. La coincidència és una oportunitat per tal de reafirmar els límits de la nació que no acaben ni a l'Ebre ni a la Jonquera. Parlaré sobretot de la cita electoral a l'estat espanyol; disculpeu que no m'extengui amb l'estat francès però desconec massa la realitat institucional i política més enllà del què llegeixo a la premsa i el què parlo amb amics, coneguts i saludats del nord.
El 9 de març i la campaya es preveu tensa i polèmica. Hi ha molts ingredients perquè la cita electoral sigui moguda i tothom posa llenya al foc, com no podia ser d'altra manera. Els independentistes d'arreu també posaran llenya, només cal veure quina. Sembla que després de la més que probable il·legalització de l'independentisme, al País Basc optin per fer una crida pel vot nul ja que segons he llegit a la premsa no s'ha registrat cap agrupació d'el·lectors. L'esquerra abertzale va anunciar que seria a les eleccions per fer arribar el crit de llibertat i independència a l'Estat espanyol i sembla que ho farà per aquesta via. Però que farem els catalans? (segueix)
Sovint l'independentisme ha tendit a donar suport a ERC a les
eleccions, especialment a les estatals. Això és fruit de les mancances
que l'independentisme d'esquerres ha tingut durant dècades en el
terreny institucional. Amb això no em refereixo a què hauríem de
presentar candidatura a Madrid, en absolut, sinó a que aquelles
persones que simpatitzen amb l'Esquerra Independentista (EI) no troben
en el conjunt d'organitzacions i sectorials un missatge clar, ni de vot
(nul, blanc o de papereta) ni d'abstenció. Això perjudica la
continuitat del projecte polític de l'EI i crec que a aquestes alçades
tothom n'és conscient en major o menor mesura. ERC, per mèrits propis,
cada vegada és una opció menys creïble per als independentistes
d'esquerres i, l'any 2008, pot ser el que li passi la factura, o com a
mínim hauria de ser així. En aquest sentit, em remetré a l'article que
el company Titot ha fet al seu bloc [enllaç].
Sobre el què l'EI hauria de fer de cara a les eleccions del març he llegit i sentit moltes opinions. Totes tenen les seves explicacions i raons però només una ha de ser la de l'EI com a moviment polític que recuperi la unitat d'acció per a la consecució dels objectius de reunificació, independència i socialisme. Tenim una oportunitat al davant per fer una crida conjunta de cara al 9 de març i aquesta passa perquè tothom doni suport a una campanya única i referencial, sense perjudici de les campanyes pròpies de les diferents organitzacions i agents polítics. No he llegit encara cap posició de les organitzacions i partits que formen part de l'EI. És feina de les organitzacions polítiques de quadres, dels partits i fins i tot de les avantguardes llançar anàlisis i propostes d'actuació perquè el moviment polític, amb l'acció conjunta i separada de totes les seves potes, treballi en la mateixa direcció. No val a badar en les qüestions estratègiques i tàctiques de major repercussió i conseqüències. Tinc molt clar qui hauria de liderar aquesta campanya, i com dirien els castellans a buen entendedor pocas palabras. Però no es tracta d'això, sinó de que queda un mes i encara no hem vist res de res, i això és responsabilitat de tots els independentistes organitzats.
Bé, de moment ho deixo aquí. Però apuntant-se al debat generat darrerament... què dieu, vot en blanc o abstenció?
Sobre el què l'EI hauria de fer de cara a les eleccions del març he llegit i sentit moltes opinions. Totes tenen les seves explicacions i raons però només una ha de ser la de l'EI com a moviment polític que recuperi la unitat d'acció per a la consecució dels objectius de reunificació, independència i socialisme. Tenim una oportunitat al davant per fer una crida conjunta de cara al 9 de març i aquesta passa perquè tothom doni suport a una campanya única i referencial, sense perjudici de les campanyes pròpies de les diferents organitzacions i agents polítics. No he llegit encara cap posició de les organitzacions i partits que formen part de l'EI. És feina de les organitzacions polítiques de quadres, dels partits i fins i tot de les avantguardes llançar anàlisis i propostes d'actuació perquè el moviment polític, amb l'acció conjunta i separada de totes les seves potes, treballi en la mateixa direcció. No val a badar en les qüestions estratègiques i tàctiques de major repercussió i conseqüències. Tinc molt clar qui hauria de liderar aquesta campanya, i com dirien els castellans a buen entendedor pocas palabras. Però no es tracta d'això, sinó de que queda un mes i encara no hem vist res de res, i això és responsabilitat de tots els independentistes organitzats.
Bé, de moment ho deixo aquí. Però apuntant-se al debat generat darrerament... què dieu, vot en blanc o abstenció?
Jo sóc dels que aposta pel vot nul, però l'EI catalana no està prou inserida socialment com epr engegar una campanya pel vot nul (cosa que segurament acabi fent jo amb una papereta de l'esquerra abertzale, no per a que comptabilitzi com a nul, si no per solidaritat i per quedar-me a gust).
Així, pel que he anat escoltant, s'hauria d'engegar una campanya pe rl'abstenció, però sense esmerçar gaire esforços, donat el poc temps que hi ha...i una campanya per l'abestnció, des dle meu punt de vista, no hauria de ser exclusivament. cap vot a Espanya, si no també incidint en el dret a vot d ela immigració i coses similars.
Posats a fer, crec que caldria una mena de "vaga a la japonesa". Oi que la principal crítica als dos partits nacionalistes és que són incapaços de posar-se d'acord? Doncs fem un gest simbòlic amb el que podríem anomenar "Operació 2+1" al Senat.
Els votats de CD que deixin caure el menys nacionalista dels tres candidats i en el seu lloc que hi posin el candidat d'ERC.
I els votants d'ERC que no en votin cap del PSOE i en el seu lloc hi posin el més catalanista de CDC.
Per poca gent que faci això, els partits captaran perfectament el missatge.