homersea |
dimecres, 16 de juny de 2004 | 18:57h
bufff el dia s'ha tapat i ara fa una aigua de clauet i jo sense ni un paraigua sort que tenc el plasticot verd moc que arrossega pel portaequipatges escric a tota quines ganes d'amollar tot això que duc dedins només em mancava el cofret de judes acab d'aparcar a les avingudes m'ha pegat un atac de curiositat què putes em pot enviar una dona que no ha volgut saber res de mi en trenta anys i busques la carta és una bomba ja devia tenir falta de sang al cervell quan la va escriure perquè aquesta cal·ligrafia anglesa tremolosa és de monja no falla si no fos que estic pallà amb aquest mal de fetge aniria fins aquest casal de la barriada de la seu germà de tots els casals de tots els botifarres pujaria a la planta noble travessaria aquells salonots plens de quadres foscos i cadires de frare i entraria dins la cambra on a l'alcova agonitza aquella serpota desfressada amb pells de xoteta i li diria el nom del porc el nom d'una mare sense entranyes el nom d'una senyora àvia que fa coses que no tenen nom basta tot dins el cofre semblava empaquetat per un artesà japonès o xinès quina virgueria de paquetets i paquetingos els sobres eren de paper de gasa el primer que he obert m'ha regirat la típica foto de mumare dels anys 68 del segle passat amb vaquers de campana i una camiseta hippy de flors estampades amb un marine negrata que li passava de dos pams el marine és aquest pare que mumare em va dir que havia mort tenc el seu mateix tall de cara i també m'hi assembl amb l'altura haver de descobrir això bobby levy nomia bobby levy o sia que de cop i volta som xuetona mira per on sempre m'he fet amb xuetes és que ho he de tenir tot borda negra camionera xuetona i què més he obert un paquet son plaguetes de mumare quan anava al sagrat cor ecs basta partesc cap a les anàlisis agafaré un paquetet color de cel per si he d'esperar punt final
