tonifullat |
dimarts, 5 de febrer de 2008 | 14:03h
No fa massa temps semblava que el debat sobre les famílies era cosa de conservadors i gent de missa però avui, des de la pluralitat de plantejaments, la família és i ha estat al centre del debat social i sembla que la cosa va per llarg.
Les famílies evolucionen amb el temps; si fa unes dècades totes eren formades per un home i una dona casats pel ritual catòlic amb una funció econòmica i reproductiva bàsica, avui l'important de la qüestió és crear nuclis familiars estables i solidaris econòmicament. Les adopcions han posat de manifest que la funció biològica i reproductiva és perfectament substituïble. I sobre el gènere i els rituals la realitat ens ensenya que es poden formar famílies per cerimònia civil, religiosa o simplement a partir d'unions de fet i sobre el gènere es constata que l'essencial del cas és que siguin 2 persones independentment de gènere i altres consideracions que es puguin fer.
L'essencial del cas, doncs, és articular la societat amb nuclis estables formats per la lliure voluntat de 2 persones amb voluntat de ser solidaris en els bons i el mals moments. L'essencial del cas és estructurar la societat a partir de famílies en uns moments on els coixins socials són imprescindibles per evitar l'exclusió econòmica i social. I la família és aquest coixí social per excel·lència.
Qüestionar les famílies és una estupidesa. Fer-ho de les homosexuals és un contrasentit. Aprofitem la vigorositat d'aquest debat per afrontar el que més importa; garantir una societat forta, cohesionada i estable que permeti el desenvolupament dels individus amb condicions d'igualtat i seguretat i les famílies, totes, per aconseguir-ho, son imprescindibles.
Anton Baiges| Adreça electrònica |
dissabte, 9 de febrer de 2008 | 03:24h
I és clar que la família és parlar també de política! I no tot són Roucos Varelas, com sovint des d'un laïcisme massa estúpid es vol fer creure. Església Plural, Cristianisme segle XXI, Dones en l'Església o col·lectius cristians homosexuals han fet i fan reflexions molt interessants sobre "les famílies" en el nostre temps. Hi ha el perill de convertir el debat sobre la família (l'esquerra política se n'ha adonat de l'error de menysprear-ne el concepte i titllar-lo de conservador) en un simple departament governamental que gestiona ajudes econòmiques. S'ha volgut despullar el concepte de tota espiritualitat i és precisament en el primer món on hi ha més buits i problemes d'estabilitat emocionals. Hom s'adona que tenim internet, ciència i tecnologia per parar un tren,... però la capacitat del silenci i el retrobament personal es fa impossible entre el brogit incessant de superficialitat que només un nucli, per petit que sigui, de solidaritat, pot ajudar a redescobrir.
Ni que sembli broma al Espais7 també es demana una mica de nivell. Això i aquest, ni al Espais7.
i el dèficit fiscal?
i la cultura?
i la nació?
i els pactes?
i l'estaFAtut?
i Madrit?
i el pugrama?
Carnaval, carnaval?
Va Toni..., som a un mes d'eleccions a Cortes...!
I tu... parlant de la família...
quins ovaris!
segon la familia tal i com la veiem a l'actualitat, igual que el diaris de paper, tenen els dies comptats i per molt que s'escrigui i parli.
salutacions