Després de les vacances de nadal i d'alguns contratemps, reprenem la gravació de Teoria del Caos. Una vegada enregistrats tots els instruments, passem a la barreja dels temes. Nyanyo i Xuclà han passat el primer cap de setmana de febrer netejant i endreçant les sessions de treball del mes de desembre. Només arribar a Manresa, el dilluns 4 de febrer, pugem a l'estudi i tinc l'oportunitat d'escoltar un primer plantejament, unes premescles matineres del que serà la barreja final del disc: una espècie d'esborrany de les cançons, que s'ha d'anar polint i cuidant al mil·límetre. Fem una primera escolta de tots els temes i anotem qualsevol aspecte que pensem que s'ha de treballar: netejar alguns sorolls, equalitzacions que falten per concretar, jocs de volums, algunes frases millorables de la veu. Feia pràcticament un mes que no escoltava les cançons noves i, la sensació és immillorable. Havia perdut la perspectiva amb quasi un mes d'aturada forçosa: Euskadi batega em sona bestial, l'orquestra es filtra a través de tots els poros de la pell; Contra el ciment quasi segur que serà el tema que òbriga el disc, ja ho havíem mig decidit a Real de Montroi, però en escoltar la premescla em reafirme a bastament; València, 9 d'Octubre i Lletania tenen més força de la que recordava. Després de l'eufòria, ens posem a treballar intensivament. Ens passem de les dotze del migdia fins a les nou passades cara a la taula de mescles. El programa que fem servir per a l'edició, protools, té molts colorets i diagrames d'ones de so. Si no fóra perquè, de tant en tant, faig una ullada per la finestra cap a les masies properes a l'estudi, pensaria que el programa informàtic ens ha xuplat! Per a canviar una miqueta de dinàmica, gravem un parell de frases de veu que havien quedat una miqueta saturades en la primera presa. A les vuit de la nit, Xuclà torna a l'estudi per supervisar tota la feina que hem estat fent i retocar algun que altre detall de guitarra clàssica. En acabant, marxem a sopar a una creperia de Manresa amb Cris Juanico (Ja t'Ho Diré) i Juanjo Muñoz (Gossos), que juntament amb Toni Xuclà conformen el trident musical batejat com a Menaix a Truà. Estan preparant a Manresa les cançons del proper disc, o siga que prompte tindrem bones notícies. Per cert, que Juanjo Muñoz ja està ja mentalitzant-se per a masteritzar el nostre disc, només acabem les barreges. Comença a percebre's la llum al final del túnel!
Hola! em diuen carla i soc la vostra fan numero 1!!! l'altre dia vaig estar en el concert en el centre octubre de valencia i em va encantar, com sempre!!! tinc moltes ganes de comprar el segon disc. el primer encara que passen els anys el continue escoltant. la clau quan busque esperança, la cançó explícita tan bé escrita i composta, miratges, etc
el que més em crida la atenció es com un xic tan jove (jo també soc del 82) pot fer música tan bona i sobre tot, tan compromesa. la juventud d'ara pareix morta de pensament. però ahi hi ha gent com pau alabajos i la genial laura que em van veure que no sóc l'unica.
enhorabona! pau tens una veu preciossa i el teu cor pareix molt bo, la teua sonrisa magica i la teua inocencia entranyable.
per molts anys!
salut i revolució!
la carla
Pau
La teoria del Caos es comença a olorar des d'aquí, ja! ja tenim ganes de sentir-lo...ànim!:)
Així que altre cop per Tarragona? precisament aquella setmana acabem els exàmens, així que pujarem a la ciutat a sentir aquestes noves cançonetes!
Vinga, que vagi molt bé per Manresa!
saluut!
Pau
Per cert, la foto em sona...
Pau