enricborras |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 20:53h
Votem
per la Independència
Avui s'ha sabut
públicament que Maragall —incapaç de
presentar el seu partit europeista— demana també de votar en
blanc; fins i tot els botiflers i els estrangers aplegats sota el nom
de «ciudadanos» anuncien que votant-los a ells hi
haurà l'escó dels vots en blanc al Congreso espanyol...
Amb els quins,
tradicionalment, han votat en blanc a les darreres convocatòries
electorals, ja hi ha, doncs, pel cap baix quatre grups de presumptes
votants en blanc. Com s'ho faran, atesa la diversitat de cadascuna de
les opcions polítiques que propugna cadascun, per a saber
quins vots els pertanyen?
Els nacionalistes
valencians almenys tenen la possibilitat de votar la candidatura
República Valenciana, que promou l'Estat Valencià i la
Confederació.
Des del pensament
separatista o independentista és cada cop més evident
que l'única opció que ens queda, si volem exercir el
dret a vot, és de fer el vot per la Independència de
Catalunya, és a dir el vot considerat nul (però que es
compta). Quan la convocatòria de l'estatutet de la vergonya
els vots nuls amb inscripcions per la Independència doblaren
com a mínim els resultats dels nuls comptats en anteriors
eleccions.
Aquesta tarda n'he
parlat amb un dels pocs patricis que ens queden. Ha convingut amb mi
que cal repensar-se sobre la qüestió perquè si un
dels arguments del vot en blanc era perjudicar el partidet dels
«ciudadanos», dita raó ja no s'aguanta.
Benvolgut "antiBABAUs", m'he quedat bocabadat davant la teva fonamentada i ben argumentada aportació, amb gent com tu els freaks de la colla de n'Enric cada cop ho tindrem més senzill.
Aconseguiríem 100.000 vots "nuls ben definits"?. Si no els aconseguim, això no és cap manifestació de força; si els poguéssim aconseguir, pel mateix preu podríem col·locar un diputat a Barcelona.
Dic 100.000 per superar amb comoditat la barrera del 3%
Ara: aquestes coses s'han de fer amb temps. Jo em conformaria amb un partit catalanista del qual tingués la certesa moral que no ens obsequiarà amb sorpreses: és a dir, que ni pactarà amb Zapatero la rebaixa de l'Estatut ni farà president de Catalunya Maragall ni Montilla.
De moment, estic considerant l'opració 2+1 al Senat. Dos de CiU i 1 d'ERC (i per als votants d'ERC, 2 d'ERC - si és que en col·loquen 2 - i un de CiU). Això tindria l'avantatge que, amb una quantitat modesta d'electors que fessin aquesta operació, s'enviaria un missatge clar al partits i es barraria el pas als elements menys nacionalistes.
Saragüellet |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 21:50h
Jo crec que el vot per la independència de la Confederació Catalana s'ha de fer en el marc d'organitzacions de caràcter estrictament nacional u Confederal, només aquí el nostre vot tindria algun sentit. Altrament l'única cosa que fem és legitimar un règim que de demòcrata no en té res o encara no ha quedat prou clar? De la transició ençà no hi ha a l'Estat espanyol sinó una oligarquia de partits que fan del poder únic alternança en la possibilitat de negoci. A l'Estat espanyol no hi ha divisió de poders perquè el Poder Judicial està en mans dels partits i en depenen també de llurs pressupostos. Jo no vull per al meu país un règim ni tan sols semblant a l'espanyol perquè vull exercir la meua ciutadania, vull triar el meu president i també triar els polítics que més m'agraden. No vull que res d'això m'ho faça cap partit per molt que s'auto-qualifique. És hora de parlar clar i dir ben fort que a Espanya no hi ha llibertat possible perquè la transició franquista fou un frau, un voler aparentar allò que no és, essent més del mateix. Vull un sistema judicial que controle l'activitat política i vull una política que no siga font de cap negoci. Vull en definitiva controlar l'activitat dels polítics del meu país. Cap sistema o règim que no garanteixi aquests mínims hauria de tenir el suport de cap ciutadà decent i conscient.
També vull més coses, però, puc resumir-les en la vital capacitat de resposta, tot fulminant del càrrec a qui gose enganyar la ciutadania. Això és llibertat! El que tenim ara és un fer la mà, un mercadeig on el valor del vot a passat de valdre un duro de plata, als quatre-cents euros promesos pel primer candidat socialista i als no sé quants milions de llocs de treball que diu l'altre. Ja en tenim prou d'Espanya però, també en tenim prou de mentides.
Homenatge als maulets valencians de nació catalana que junt amb el general Basset defensaren la capital de Catalunya fins al darrer alè l'Onze de setembre del 1714
Informació esbiaixada? sí. Discurs sectari? sí. Aleshores, si és com la resta de mitjans, per què m'interessa? Dóna veu als més desvalguts, als sense-poder; això ho valoro. I és útil per a contrastar
Dic 100.000 per superar amb comoditat la barrera del 3%
Ara: aquestes coses s'han de fer amb temps. Jo em conformaria amb un partit catalanista del qual tingués la certesa moral que no ens obsequiarà amb sorpreses: és a dir, que ni pactarà amb Zapatero la rebaixa de l'Estatut ni farà president de Catalunya Maragall ni Montilla.
De moment, estic considerant l'opració 2+1 al Senat. Dos de CiU i 1 d'ERC (i per als votants d'ERC, 2 d'ERC - si és que en col·loquen 2 - i un de CiU). Això tindria l'avantatge que, amb una quantitat modesta d'electors que fessin aquesta operació, s'enviaria un missatge clar al partits i es barraria el pas als elements menys nacionalistes.
També vull més coses, però, puc resumir-les en la vital capacitat de resposta, tot fulminant del càrrec a qui gose enganyar la ciutadania. Això és llibertat! El que tenim ara és un fer la mà, un mercadeig on el valor del vot a passat de valdre un duro de plata, als quatre-cents euros promesos pel primer candidat socialista i als no sé quants milions de llocs de treball que diu l'altre. Ja en tenim prou d'Espanya però, també en tenim prou de mentides.