Assegut a la taula del bar veig passar la gent al
carrer. Una parella segueix al seu gos fins que s’aturen davant d’un arbre i
aleshores tots tres semblen voler seguir camins diferents, un home mira l’interior
del bar cercant un lloc per fumar mentre un altre sembla mirar-me al ulls però
en realitat observa el seu rostre reflexat al vidre que es barreja amb el meu. Tot sembla
confondre’s quan es desfà la tarda a cops d’enllumenat artificial. Assegut al
bar, com be diu el mestre Cabrè, "m’escric a sobre".
Els vidre tèrbol del bar ens separa i ens uneix alhora, i es torna mirall, i es confonen els nostres reflexos amb els nostres rostres, i ja no sabem qui mira ni qui és mirat. El fum d'una cigarreta mal apagada i la boira del carrer, sumen.
novesflors |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 22:08h
He passat algunes vegades pel teu blog encara que mai no t'he dit res. En general, els textos que escrius m'agraden. Sóc nova en aquesta activitat blocaire, només fa uns dies que he obert el meu blog. M'agradaria que em visitares. Si ho fas, digues alguna cosa, per saber que hi has estat.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
http://noves-flors.blogspot.com/