Les celebracions dels 800 anys de Jaume I tenen un molt de necessari i un punt de grotesc. La commemoració és del tot necessària perquè explica del tot la dimensió de la nació. N'explica les fortaleses i les febleses i ens explica a tots nosaltres. Qualsevol país normal en commemoraria l'aniversari anualment i en una data tan assenyalada com aquesta en faria una celebració institucional i ciutadana ben especial. De moment les celebracions més dignes ens vénen de Mallorca, com tantes coses darrerament.
També cal celebrar la visió d'un home (i segurament de molts dels seus homes) que va saber comprendre el que al cap de 800 anys és la realitat del l'EURAM. La conformació d'un espai geoestratègic que, més enllà dels avatars històrics, és una de les realitats socioeconòmiques més importants del món.
El que és més aviat grotesc és la celebració paellera organitzada per la Rita Barberà; o les ofrenes florals amb tons electoralistes. Hi ha ningú que s'ho cregui? Encara més grotesc que tot plegat és el silenci oficial de la Generalitat de Catalunya, o del mateix Ajuntament de Barcelona a qui el nostre comte-rei va atorgar les constitucions.
Caldrà que anem desfent-nos de complexos per celebrar comunitàriament i com el sentit nacional mana allò que ens defineix coma poble. I Jaume I s'ho val.
També cal celebrar la visió d'un home (i segurament de molts dels seus homes) que va saber comprendre el que al cap de 800 anys és la realitat del l'EURAM. La conformació d'un espai geoestratègic que, més enllà dels avatars històrics, és una de les realitats socioeconòmiques més importants del món.
El que és més aviat grotesc és la celebració paellera organitzada per la Rita Barberà; o les ofrenes florals amb tons electoralistes. Hi ha ningú que s'ho cregui? Encara més grotesc que tot plegat és el silenci oficial de la Generalitat de Catalunya, o del mateix Ajuntament de Barcelona a qui el nostre comte-rei va atorgar les constitucions.
Caldrà que anem desfent-nos de complexos per celebrar comunitàriament i com el sentit nacional mana allò que ens defineix coma poble. I Jaume I s'ho val.
Si! en paraules planes ... "digues-li simplement Catalunya o per més fidelitat a l'esperit de Confederació digues-li Països Catalans"
Quina punyetera mania a amagar la nostra nació! Quina autocensura sense sentit!
Quin mesellisme que ens fa subjugats i penosa colònia!
Què ens fa pensar que si escanyem les paraules ens entendrem més?
http://www.catalunyaaccio.org/elnord/opinio/2006/06/39.html
Salvador Molins (Berga, PPCC)
President del BIC. membre fundador de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció.