(Queden 273 dies)El consens entre els comentaristes als mitjans de comunicació nord-americans és que, mentre que el combat demòcrata entre Clinton i Obama continuarà obert després del Súper Dimarts, John McCain s’alçarà amb una victòria clara en el camp republicà. S’han equivocat abans, és veritat. Una cosa és clara: si no fos per Mike Huckabee, Mitt Romney podria donar bastanta guerra a McCain aquest dimarts. Malauradament per Romney, Huckabee continua viu i amb aspiracions —unes aspiracions que, sembla clar, es concentren a hores d’ara a ser escollit per John McCain com a candidat a la Vicepresidència.
Huckabee i Romney competeixen pel vot de l’anomenada dreta religiosa, que no ha trobat en Giuliani o en McCain els referents de les seves idees conservadores i que suposadament queda orfe amb la sortida de George W. Bush de la Casa Blanca. Romney té un petit problema: és d'una religió minoritària, el mormonisme, que aixeca recel entre els corrents majoritaris del cristianisme. Com a exemple, Roberta McCain, que en una entrevista va dir que “Romney és mormó i els mormons van causar aquell escàndol a Salt Lake City” (es referia a l’escàndol que va acabar amb 10 membres del CIO expulsats per haver acceptat suborns del comitè encarregat d’aconseguir els Jocs Olímpics d’Hivern per a Salt Lake City el 2002; Mitt Romney, de fet, va incorporar-se a la direcció dels Jocs deprés de l’escàndol). John McCain, amb bon sentit de l'humor, va córrer a aclarir: “Les opinions de la meva mare no són necessàriament les meves.”
Si en aquesta campanya hi ha hagut dos candidats que s’han caigut malament i no se n’han amagat, aquests han estat Mitt Romney i Mike Huckabee. En diversos anuncis de precampanya el desembre passat, Romney va acusar Huckabee d’haver incrementat la mida del pressupost d’Arkansas de 600 a 1.600 milions de dòlars anuals quan n’era governador (per algú que es defineix com a fiscalment conservador, això és tot un crim, és clar), d’haver proporcionat matrícula escolar gratuïta als fills dels immigrants il·legals i d’haver concedit massa perdons i commutacions de pena com a governador. Com a resposta, Huckabee va dir que Romney havia mentit repetidament sobre ell i que la seva campanya era “desesperada i deshonesta”.
Arguments surrealistes
Davant dels atacs de Mitt Romney, l’actor Chuck Norris va defensar Huckabee dient que van haver-hi 14 penes de mort executades mentre ell era governador d’Arkansas. Des d’Europa sona surrealista, oi? Oferir com a prova de bon govern que el teu candidat ha firmat més sentències de mort que ningú! En pena de mort i control (o més aviat descontrol) d’armes, els Estats Units semblen ancorats als anys de la conquesta de l’Oest.
Un altre apunt, no sé si surrealista, però que ens ajuda a entendre de què va Mitt Romney: Mike Huckabee va dir que la política exterior de la presidència de George W. Bush era arrogant i era producte d’una mentalitat de búnquer. Preguntat per Tim Russert sobre aquest afirmació, Romney va dir: “Això és un insult al President i Mike Huckabee hauria de demanar perdó al President.” Li va faltar dir que per definició el President no s’equivoca mai i que qui el critiqui és poc patriota.
Fiveplus Cleaning Service is a newly cleaning company with experienced professions, our omission is to provide professional service to satisfy our customers needs and wants. Our team is full of qualified and experienced house cleaners, each of our cleaners has a long period time experience in home cleaning .In order to offer you a wonderful clean and comfortable living or working environment, we use only high qualified detergent and tools for your place. our cleaning service can do things better as long as you offer us a chance.
Oriol, gràcies per incloure informció sobre Romney. Ja has fet més que molts mitjans de comunicació, però veig que no és sant de la teva devoció, ja que només en destaques aspectes negatius. Però té algunes idees força acceptables, més enllà del que es pugui dir en campanya. Sobre la competència amb Àsia opina que: "El que hem de ferper competir en aquest món globalitzat és invertir en educació i tecnologia, reformar les nostres lleis d'immigració per atraure gen brillant de totes les parts del món, i eliminar la despesa innecessaria del nostre govern. Hem de consumir molt menys petroli. Aquestes són algunes de les àrees claus en que hem d'inverir i cambiar per ser més competitius a llarg termini."
Sobre immigració: “Volem que Estados Unidos sigui més atractiu pels immigrants legals – per als que desitgen ser ciutadans – i menys atractiu per als immigrants ilegals. Vull veure més immigración legal i menys immigració ilegal en el nostre país”.
Sobre educació: "“No podem tenir una disparitat acadèmica amb la resta del món i creure que seguirem sent la superpotència econòmica i militar del món".
La qüestió és si d'aquests coses en fas una prioritat o les recites com a part d'un discurs fet a mida per a les teves aspiracions. És fàcil comprovar que Mitt Romney ha canviat de postura en molts assumptes. El 1994 va arribar a dir que en qüestions de matrimoni homosexual estava "més a l'esquerra que Ted Kennedy" (potser el membre més esquerranós de tot el Senat) i ara parla de la "santedat del matrimoni" entre home i dona i de fer una esmena a la Constitució per definir el matrimoni específicament com a "entre un home i una dona" (és bo introduir esmenes a la Constitució en temes tan opinables?). També va dir que donava suport a la sentència pro-avortament més important que el Tribunal Suprem ha dictat fins avui, Roe versus Wade.
I no és que unes coses les digués que tenia 20 anys i les altres ara que en té 60. El 1994 Romney tenia 47 anys i ja feia anys que s'afaitava, i sorprén que una persona canviï d'opinió tan radicalment en temes ètics.
Crec que no és exagerat dir que Mitt Romney encarna la perfecta definició de flip-flopper (persona que canvia d'opinió política segons com bufa el vent o segons el càrrec pel qual es presenta), una de les acusacions que més va contribuir a tombar la candidatura de John Kerry el 2004. Aquí en tens proves contundents, quan Romney va presentar-se (sense èxit) per disputar-li a Ted Kennedy el lloc de senador per Massachusetts el 1994.
En una feina tan particular i delicada com és la de President dels Estats Units, molt sovint un factor decisiu entre els votants és la credibilitat. La meva opinió és que McCain en té més que Romney i Obama en te més que Hillary Clinton. McCain i Obama es presenten com a éssers imperfectes que prometen, nogensmenys, discerniment i mirada de llarg abast. És clar, Romney i Clinton també s'apuntarien a això de la mirada de llarg abast (reconèixer les seves imperfeccions potser ja no tant), però tenen bastants més esquelets a l'armari, moltes més contradiccions entre el que diuen que pensen i el que han fet.
Pel que fa al comentari de la Joana, que pensi que aquí només som en precampanya i ja s'estan sentint comentaris força descabellats. Ja veurem com puja de to tot plegat fins el dia de les eleccions al Parlament espanyol!
Salutacions,
Meena