Marià Rajoy i Antoni Rouco Varela
Aquests darrers dies la novetat política a Catalunya portava el segell de l'expresident Pasqual Maragall, amb els rumors de la possible presentació a les eleccions estatals del març del Partit Català d'Europa que ell abandera, la qual cosa s'ha quedat amb la seua recomanació envers el vot en blanc. Tot i això, hi ha una altra novetat molt més ferma i consolidada, que juga fort en aquests comicis al parlament de casa estranya i que fa més temor que una pedregada. Es tracta a casa nostra de la unitat d'acció electoral entre PP i PB (Partit dels bisbes), que a Espanya adopta unes sigles diferents amb un missatge a l'uníson, PP-PO (Partido de los Obispos). La política espanyola ha agafat el camí del surrealisme més esperpèntic, amb els senyors de la sotana cara i ben sargida exercint d'ideòlegs polítics davant de l'astorament ciutadà. Aquesta participació política sense embuts dels poderosos senyors arquebisbes i cardenals espanyols seria un fet inusitat arreu de les nacions avançades de l'Europa Occidental, on mai no es concebria el fet que aquestes autoritats eclesiàstiques, ben remunerades amb diners públics, organitzessin concentracions massives per demanar explícitament el vot per una força política determinada, que els garanteixi la continuïtat dels seus privilegis materials (l'espiritualitat no té res a veure amb aquest afer).A ells que tant els agrada parlar de moralitat (la seua), demostren viure en èpoques arcaiques i no paeixen de cap de les maneres els canvis socials positius que s'han produït en els darrers anys.
Allò més condemnable ha estat l'ús partidista del tema de la lluita armada en campanya electoral, la qual cosa és d'una immoralitat tremenda. Són ben conscients que aquest tema té un potencial electoral molt gran per les espanyes, amb la qual cosa els senyors de la sotana volen treure a la llum les vísceres de l'espanyolisme més ranci. Aquesta tàctica no concorda gens amb la bona actitud que ha mantingut en el conflicte euskaldun bona part de l'església basca, que han volgut teixir ponts d'unió entre les parts enfrontades.
No puc entendre tampoc el seu ideari de família, amb un model únic i inalterable. Les relacions humanes s'han de regir per l'amor, un sentiment que no és exclusiu de les persones heterosexuals ni molt menys. L'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe va ser tota una fita importantíssima, ja que atorgava els mateixos drets ciutadans a totes les persones, sense discriminar la seua opció sexual. En ple segle XXI, hauria d'estar plenament assumida la idea que tothom té dret a formar una família i a estimar-se, també els i les homosexuals, ja que són persones amb els mateixos sentiments que els heterosexuals. El sexe és molt important per a l'ésser humà i tothom té dret a gaudir d'ell tal com el seu cos li demani. En altres qüestions com l'avortament, és de llibre el fet que la dona ha de tenir tot el dret a decidir sobre el seu propi cos.
El PP ha aconseguit, doncs, un aliat influent i poderós: aquells que viuen de les subvencions públiques i defensen l'Espanya de l'antic règim, amb un ideari homòfob, racista i anticatalà totalment condemnable.
De la meua contundent crítica a la jerarquia eclesiàstica, no cal dir que aparto tots aquells creients, cristians fidels amb ideals, i els rectors vocacionals que fan un servei ciutadà, que estan allunyats de l'ideari retrògrada de la Conferència Episcopal Espanyola. No poso tothom al mateix sac, ja que seria molt injust, perquè hi ha clergues que fan un excel·lent servei social. Personalment demano la llibertat de culte (em mereixen el mateix respecte el cristianisme que totes les altres religions), malgrat que la jerarquia eclesiàstica demostra que la paraula "respecte" ha estat foragitada del seu vocabulari.
Ni uns, ni els altres.
Tu i jo no tenim res en comú ni estem mai d'acord en res. El que tu dius té a veure amb alguna cosa del meu post? A les darreres frases he deixat clar que no incloc la bona gent cristiana en la meua crítica, sinó a la jerarquia eclesiàstica conservadora. No he parlar d'imans ni de collons...
hai quedat parada de la riquesa de llenguatge que gasta i de lo rica que queda la llengua adornada amb les floretes que hi fica.
Dit això, i com comenso a dubtar que tan sols llegeixe lo que vostè mateix escriu, li torno a posar. Potser així s'ho llegirà.
"El PP ha aconseguit, doncs, un aliat influent i poderós: aquells que viuen de les subvencions públiques i defensen l'Espanya de l'antic règim, amb un ideari homòfob, racista i anticatalà totalment condemnable."
No m'ha respós, troba bé la subvenció de 9000€ que el Sr. Carod va otorgar a la branca més radical de l'islamisme? Conteste, per favor.