Avui en publica un altre en què assegura que el PP és una fàbrica d'independentistes. Ho diu a propòsit de l'aposta estratègica per la batalla de les llengües que fan els populars, i explica: “El que emprenya més és la convicció que, en el fons, els encarregats de fer el programa electoral del PP no creuen especialment en la necessitat de fer del castellà la llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya, sinó que ho posen per donar resposta a la demanda de la gent de la resta d'Espanya emprenyada davant la "persecució del castellà" que [evidentment no] es practica a Catalunya.” El que passa és que el PP no és pas l'única fàbrica d'independentistes. Que potser el PP té una fàbrica més productiva, que té la planta deslocalitzada i potser van més per feina, potser sí; però la fàbrica del PSC-PSOE també en fa. A l'apunt d'aquest matí n'he donat uns quants exemples, i per citar-ne només un que té relació amb la llengua podríem parlar de José Bono, que exhibeix orgullós la seva catalanofòbia des de les seves expectatives de president del Congrés. Quanta gent deu haver enviat a fer punyetes l'Espanya federal des que sap que Zapatero promociona Bono per a aquest càrrec? Segur que a en Joan mateix no li ha fet gaire gràcia, però com a home de partit li deu tocar empassar-se el gripau. El recurs al PP i a CiU com a espantalls està tan gastat que qualsevol dia aquest país s'alçarà en un sol crit per dir a la gent del PSC allò que el rei dels espanyols va dir a un sud-americà que no callava.
En Raül, per la seva banda, comenta i reprodueix el bon article de Ferran Requejo a La Vanguardia. A propòsit de les seves opinions ja vaig publicar l'apunt “Un diàleg amb Raül Romeva” (15 de gener), que tal com ell mateix em va dir a Granollers, resta pendent de rèplica. Allà hi formulava quatre preguntes: (1) si quan parla de seguir avançant es refereix a canviar l'estatus jurídic de Catalunya; (2) d'on pensa treure ICV el suport parlamentari que cal per reformar la constitució espanyola si aquesta ha de ser la següent estació; (3) si ell i ICV donen suport a una consulta democràtica, pregunta que ara podem reformular en termes de suport o no a la llei de consultes populars que Puigcercós presentarà just després del 9 de març; (i 4) si veia alguna possibilitat de superar un xoc d'arguments absolutament intercanviables que neutralitzava i bloquejava el debat i que es basava en el retret de no voler pujar els uns al tren dels altres o els altres al tren dels uns.
A l'article d'avui hi ha algun element que reitera idees ja exposades. Són frases com aquesta: “Considero que el reconeixement de la pluralitat nacional de l'Estat és, en qualsevol cas, el punt mínim de partida, la qual cosa no vol dir que [no] es pugui anar més enllà.” Aquest reconeixement passa per la reforma de la Constitució i per tant em remeto a la segona pregunta que li formulava. En tot cas hi podríem afegir que cal una alternativa per si aquest “punt mínim de partida”, que no depèn ni d'ICV ni del Parlament de Catalunya, no es dóna. També diu que “som conscients que tot procés en aquest sentit s'ha de fer de manera democràtica, amb mitjans democràtics i usant el debat polític com a principal eina negociadora”. I això em remet a la tercera pregunta. Tinc l'esperança que en un proper apunt aclareixi una mica més la seva posició. Si més no, per conèixer alguna opinió més dins d'ICV, que té un paper clau en la configuració futura de majories autodeterministes. I dic només autodeterministes, perquè fins ara casos com el de Lluís Sunyé, que es defineix obertament independentista al seu bloc, no són majoritaris dins d'ICV, però la tendència ha de ser aquesta.
si pots escolta el programa Lletres Ebrenques d'Antena Caro Roquetes, www.antenacaro.com, a partir de demà la tarda. He entrevistat Raül Romeva, i crec que ha dit coses molt interessants, a part de mostrar-se molt amable i servicial. Veig que ja has vist el bloc de Lluís Sunyé, un independentista de cor que esperem sigui elegit diputat per la demarcació de Tarragona. Cal unir esforços, no tancar-nos en banda, i com diu Raül posar-nos en una estació amb diverses parades i objectius, però tots dalt del mateix tren. Amb Espanya no hi ha res a fer, els sobiranistes ens hem de llaurar el camí i amb consens entre tots i totes.
M'agradaria que tothom entengués que la metàfora de les "properes estacions", linealment i consecutivament disposades, no és certa. No és cert que s'hagi de passar per la reforma de la Constitució.
En fi, tindrem ocasió d'aprofundir-hi. Escoltaré el programa amb interès.
I l'enhorabona per la feina de comunicació que fas.
Penso que l'acte al TNC va ser el 2005 i en Carod va defensar que el tren passava i tenia parada a Madrid... no va agradar a molts i després tot ha anat com ha anat.
comú amb tu- de manera que tenia prou elements com per no atribuir-te-la...El meu comentari es referia a la imatge que utilitzava en Raul Romeva per il·lustrar el debat a ICV (i del que se'n podria parlar molt). Feia temps que no sentia aquesta metàfora per referir-se al catalanisme i per això esmentava (diguem que críticament) el fet que el focus es centra no tant en la formulació institucional (federalismes diversos, secessió, etc) sinó en la concepció o no de demos.
Salutacions.
He fet una ullada ràpida i en diagonal al teu bloc i pinta molt bé. Per què no el poses a la XBS?