BENAVENTE, Jaume: Llums a la costa. Columna, 2007. XVIIè Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Segons el mateix autor, el títol d'aquesta novel·la esdevé "una metàfora de la inquietud, però també de l'esperança". I jo afegiria que aquesta metàfora va molt més enllà i traspassa els escenaris més habituals de la literatura de viatges, convertint l'aventura del caminar i del coneixement de nous indrets en una interiorització vers la complexitat de la caracterologia de la seva protagonista, la Cèlia. Però encara no content amb això, Jaume Benavente ens ofereix tot un seguit de personatges amb una descripció precisa i acurada: l'Eusebio Sena, l'antic professor de llatí i grec amb un passat fosc; l'Horácio Alves, el policia retirat que serveix de pont entre els dos personatges principals; i la Muma, la noia espontània i lliure, clar contrapunt de la mateixa Cèlia.
La novel·la ens presenta la Cèlia, una dona de 45 anys que s'instal·la a Lisboa per acabar la traducció d'un llibre d'una autora portuguesa. Però aquest viatge en l'espai obeeix, en realitat, a una creixent necessitat de la Cèlia per fugir de la seva monotonia i, alhora, cercar dins seu les respostes a tots els dubtes que l'assalten en el moment concret en què el lector la troba. És una novel·la existencial, de recerca, d'allò que hom podria qualificar sense acció ni ritme trepidant. El tempo del relat, i el veritable suspens i la intriga de la història, el marquen els descobriments de la protagonista referents a ella mateixa i al passat de l'Eusebio Sena.
I en aquest sentit he de dir que malgrat que la intriga es manté des de la primera pàgina, potser els inicis es desenvolupen amb certa lentitud i repeticions innecessàries pel que fa a l'evolució del pensament de la Cèlia. Tot i que això no treu validesa ni per un moment a una de les característiques de la novel·la remarcada pel membres del jurat del Premi Pin i Soler: el llenguatge àgil i versàtil, i el fet d'estar davant d'una història molt ben narrada i travada.
Us recoman, lectors impossibles, aquesta novela. Us enganxarà. Recorda el millor Tabucchi. I la trama?: dins d'uns personatges desficiosos i a l'ànima dels llocs. Si a més la llegiu abans d'un viatge a Lisboa, perfecte.
Gràcies per la teva lectura de Llums a la costa. Com a autor, m'agrada descobrir que algú s'hi apropa, malgrat que hagin passat més d'un any i mig d'ença la publicació de aquesta novel·la. En aquest absurd de les presses i les novetats editorials, que porten a molta gent a viure en una constant ansietat, et torna la confiança en la literatura trobar blocs com el de la Sílvia Romero o lectors com tu, que no creuen en la caducitat.
Si t'ha interessat l'estil, l'argument i l'atmosfera, potser podries fer una ullada a El quadern de Nicolaas Kleen, que acabo de publicar. És una novel·la negra que té com a personatge central a Marja Batelaar, inspectora de la policia d'Amsterdam. D'alguna manera, potser la mateixa capital holandesa és també un personatge. Aquesta primera entrega és l'inici d'una sèrie. És només un suggeriment.
Gràcies pel comentari, Joan (i gràcies a tu, Silvia Romero, per mantenir un blog com aquest)
Gràcies, Joan, pel teu comentari. I aprofito per sumar-me, de nou (perquè ja ho vaig fer en escriure la ressenya) a la teva recomanació de lectura d'aquesta novel·la. Segur que en gaudireu.
Fa un parell de dies el Jaume Benavente, autor de la novel·la Llums a la costa, va trobar aquest bloc i va voler penjar un comentari. Sembla ser, però, que va tenir problemes per accedir i no ho va aconseguir. Per això em va fer arribar les seves paraules mitjançant correu electrònic.Tot seguit, copio i enganxo el text que m’ha enviat el Jaume:Hola Sílvia,Has entrat en el tempo i en l’atmosfera de Llums a la costa i per a mi, com a autor, significa molt. T’agraeixo el comentari al bloc, una manera de lluitar davant de la “caducitat immediata” a la que molts llibres, igual que la meva novel·la, es veuen abocats per raons que crec que tots sabem. Cada dia estic més convençut que vivim en un sistema literari esperpèntic i estressant, que és necessari tenir molt clara la diferència entre literatura i indústria editorial i que el que importa de debò és trobar la confluència en la mirada, en la lectura que en fa algú que no coneixes. Sort amb la literatura i amb la vida, Sílvia. Jaume BenaventeGràcies a tu, Jaume, per dedicar una estona al bloc i per donar-nos també la teva opinió. Fins la propera!Sílvia Romero
Us enganxarà. Recorda el millor Tabucchi.
I la trama?: dins d'uns personatges desficiosos i a l'ànima dels llocs.
Si a més la llegiu abans d'un viatge a Lisboa, perfecte.
Gràcies per la teva lectura de Llums a la costa. Com a autor, m'agrada descobrir que algú s'hi apropa, malgrat que hagin passat més d'un any i mig d'ença la publicació de aquesta novel·la. En aquest absurd de les presses i les novetats editorials, que porten a molta gent a viure en una constant ansietat, et torna la confiança en la literatura trobar blocs com el de la Sílvia Romero o lectors com tu, que no creuen en la caducitat.
Si t'ha interessat l'estil, l'argument i l'atmosfera, potser podries fer una ullada a El quadern de Nicolaas Kleen, que acabo de publicar. És una novel·la negra que té com a personatge central a Marja Batelaar, inspectora de la policia d'Amsterdam. D'alguna manera, potser la mateixa capital holandesa és també un personatge. Aquesta primera entrega és l'inici d'una sèrie.
És només un suggeriment.
Gràcies pel comentari, Joan (i gràcies a tu, Silvia Romero, per mantenir un blog com aquest)
Jaume Benavente
Fins la propera!
Sílvia Romero
Fins la propera,
Sílvia Romero