VilaWeb.cat
oriolvidal | Retirada de candidats i avals | dijous, 31 de gener de 2008 | 07:31h

(Queden 277 dies)
Aquest dimecres, a Califòrnia, s’ha confirmat la retirada de Rudy Giuliani i el seu aval a John McCain. La cursa sembla ja un duel entre McCain i Romney, amb un Huckabee que si alguna cosa farà es ajudar McCain competint amb Romney per la dreta religiosa. A més, McCain s’acaba d’anotar el suport del Governator de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger.

Més soprenent ha estat la retirada de John Edwards —anunciada des de Louisiana— ja que semblava decidit a no tirar la tovallola almenys fins el 5 de febrer. La gran pregunta és a qui ajuda més aquesta retirada, si a Hillary Clinton o a Barack Obama. Edwards és el candidat dels sindicats, el de “les classes treballadores” (les menys afavorides, s’entén), el candidat que el 2004 va fer forat amb el seu discurs de les dues Amèriques (la pobra i la rica) que no podien continuar cada cop més allunyades.


Aquesta idea d’unir les dues Amèriques el fa molt més proper, des del punt de vista discursiu, a Obama que a Clinton. Ell mateix va crear de forma ben visible, al debat de Nou Hampshire, el front Obama-Edwards —els candidats del canvi— contra Hillary Clinton —la candidata de l’status quo. Alguns comentaristes, però, diuen que no està clar que Edwards avali ningú, i que s'han de tenir en compte els contactes que els Clinton tenen amb els sindicats, i que, entre els votants d’Edwards que han estat enquestats a la sortida dels col·legis electorals, la segona preferència ha estat bastant repartida entre Clinton i Obama.

Per començar, a mi em sembla una evidència que Edwards dividia el “vot del canvi”, i en aquest sentit Obama pot sortir-ne més beneficiat de cara al Súper Dimarts. Retirat Edwards, en el debat renovació contra establishment, futur contra passat, a Obama ja ningú no li disputa les etiquetes de la renovació i del futur. Hillary pot renovar i pot ser futur també, és clar, però a la vegada forma clarament part de l’establishment i té molt de passat a Washington.

Quines opcions té Edwards ara?
Si vol ser president algun dia, Edwards pot decidir mirar-se els toros des de la barrera i esperar que el nominat el triï com a candidat a la Vicepresidència. Barack Obama podria perfectament assumir gran part del seu programa, de la seva visió pel país (lluita contra l’exclusió social, condicions dignes per a tots els treballadors, eliminar els privilegis de les grans corporacions), i diria que hi ha respecte i sintonia personal entre els dos. Un tàndem Obama-Edwards podria donar guerra, i Edwards ja sap què és fer una campanya nacional com a candidat a la Vicepresidència (amb John Kerry el 2004). Altra cosa és si això li interessa a Obama: a les generals "l'esquerranós" Edwards espantaria els independents i republicans que Obama ha anat seduint amb el seu discurs centrat. Tampoc es complementen en qüestó d’experiència (senadors d’un sol mandat els dos), i si Obama fos el nominat potser faria bé d’agafar com a company de tàndem un governador ben experimentat (Janet Napolitano, d’Arizona? —aquest dimecres han parlat els dos a Phoenix davant de 10.000 persones).

Hillary Clinton, de fet, podria beneficiar-se més que Obama d’un Edwards candidat a la Vicepresidència, ja que aquest podria ajudar a fer-la més viable als Estats més tradicionalistes del Sud-Est, i aportaria energia i esperit de renovació a la seva campanya. Veure Edwards com a secretari de Treball en una administració Obama o en una administració Clinton no seria tampoc cap sorpresa. Però tot això, és clar, és parlar per parlar. El més curiós de les últimes 24 hores és que els republicans, que partien d'una situació molt més caòtica, semblen haver trobat el seu cavall guanyador abans que els demòcrates.

Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris