Centraleta |
dilluns, 28 de gener de 2008 | 17:22h
En efecte, començo una aventura -la del bloc- que, per a mi, és una mica estranya.
En efecte, començo una aventura -la del bloc- que, per a mi, és una mica estranya. He llegit molts blocs i m'ha sorprès la qualitat de la informació que "navega" (la quantitat era d'esperar) entre uns i altres. Per això començo amb una mica de por de no "encaixar" o, més ben dit, de no aportar res a ningú.
El motiu crec que és que el que jo voldria fer és compartir coses de la vida quotidiana, del què sentim les persones, dels problemes que tenim... a més d'informació o opinions sobre el que sigui.
Jo visc sola i sóc mig jove... Ho dic així perquè tinc 58 anys però no m'ho acabo de creure. He passat els darrers temps dins d'una closca força dura que em vaig crear jo mateixa. Ara, en vull sortir però em costa trobar la manera: per exemple, em proposo anar al cinema i quan és l'hora em veig allà sola com un "estaquirot", com diu la meva mare, i em tiro enrera.
En resum, quasi no tinc vida social real i, per això, intento trobar vida social virtual.
M'agradaria molt que algú em digués alguna cosa....
Centraleta
El motiu crec que és que el que jo voldria fer és compartir coses de la vida quotidiana, del què sentim les persones, dels problemes que tenim... a més d'informació o opinions sobre el que sigui.
Jo visc sola i sóc mig jove... Ho dic així perquè tinc 58 anys però no m'ho acabo de creure. He passat els darrers temps dins d'una closca força dura que em vaig crear jo mateixa. Ara, en vull sortir però em costa trobar la manera: per exemple, em proposo anar al cinema i quan és l'hora em veig allà sola com un "estaquirot", com diu la meva mare, i em tiro enrera.
En resum, quasi no tinc vida social real i, per això, intento trobar vida social virtual.
M'agradaria molt que algú em digués alguna cosa....
Centraleta






I endavant, sempre endavant...segur que aquesta aventura et donarà moltes satisfaccions. Per començar, demanaves que algú et digués alguna cosa i ja hi ha uns quants comentaris.
Penso que és important aquest pas que estàs donant. En realitat molts ens sentim com expliques encara que de vegades sembla que només et passa a tu. M'has animat a pensar en obrir el meu propi bloc. Una abraçada i endavant!
És important per poder tenir alguna cosa més..... Ara bé, em sembla que m'he ficat en un món tan complex on hi ha moltíssima gent que no saps pas què vols llegir. Aclarir-ho i fer-te la teva parcel.la és tota una feinada. O sigui que no sé pas si això no serà molt estressant...
Estic molt contenta perquè veig que comences a treballar en el que cal, ja m'entens... Quan vulguis fem un cinema, sortim o el que et vingui de gust, així deixarem de ser dos "estaquirots" en solitari.
Ja saps on trobar-me!
Una abraçada i molta sort en aquesta nova aventura!
Gràciiies!. Farem un grup d'"estaquirots". Què te'n sembla? N'hi deu haver molts, no?. Quant al premi, me l'estic pensant; de moment tens un "val".