joanvila |
dilluns, 28 de gener de 2008 | 08:04h
Una vegada ha explicat això, Josep Puig es fa la següent pregunta: I Catalunya, què hi pinta en tot això? Revisa les raons que s'han dit a Catalunya per justificar la interconnexió, com ara l'alimentació del TAV, l'alimentació de les comarques gironines, l'augment de la fiabilitat i la facilitat de potenciar les energies renovables. La conclusió que arriba és que tot això és mentida, que la interconnexió només serveix per possibilitar el mercat elèctric europeu. Per rematar el clau fa veure que a Catalunya la interconnexió que ja hi ha amb les regions veïnes suposa una xifra superior al 10%. Per tant, segons ell Catalunya no necessita augmentar la capacitat d'interconnexió.
Feia temps que no veia un exercici de demagògia com aquest. En primer lloc, quan la Unió Europea parla de millorar el mercat elèctric, parla de mercats. Catalunya no és cap mercat elèctric. El mercat elèctric abasta Espanya; fa poc el mercat s'ha estès a Portugal amb les interconnexions oportunes. Per tant, fer servir Catalunya com a mercat elèctric és voler introduir confusió.
En segon lloc, ningú diu que la interconnexió hagi de servir per resoldre el problema de subministrament a les comarques de Girona ni pel subministrament del TAV. Qui ha de resoldre aquests problemes és la línia de 400 kV. És tan senzill que les altres solucions amb 220 kV, la substitució de les línies de 110 KV que ens alimenten pel sud, la de Sant Celoni i la de Tordera, no resolen completament aquesta alimentació. La capacitat d'aquesta solució, juntament amb la línia de 220 kV que tenim fins Juià, dóna un total de 1.800 MW pel conjunt de comarques de Girona. Avui tenim un consum que ratlla els 1.000 MW i hem de deixar una potència de curtcircuit pel TAV de 600 MW. La solució de 220 kV dóna un excedent elèctric pel futur de 200 MW, cosa que ens podem haver menjat en un període de 20 anys. Aquesta solució tampoc resol l'evacuació i l'estabilitat dels parcs eòlics de l'Empordà. Per tant, tècnicament i pel territori és molt millor una línia de 400 kV que no pas que se n'hagi de fer dues de 220 kV. Amb la solució actual no afegim cap corredor nou (recordo als alcaldes que això ho hem d'anar a negociar) i amb la solució de 220 kV necessitem com a mínim una altra línia de 220 kV, un nou corredor i una nova batalla, en el futur.
És evident que una vegada queda clar que la línia de 400 kV és la millor opció per alimentar les comarques gironines, la interconnexió amb 20 km més de línia afegeix un plus important pel país. Afegeix la possibilitat de millorar l'estabilitat elèctrica espanyola, la possibilitat d'augmentar molt el sostre de producció d'energia eòlica i, per què no, introdueix la possibilitat de millorar el mercat elèctric espanyol fent-lo més competitiu. Cosa que sempre és bona, fins i tot pels mercats ecològics. És beneficiós tenir més competència. Si ell vol donar la volta i dir que primer és fer possible el mercat elèctric i després resoldre els problemes elèctrics que tenim, a mi tant se me'n fa, l'ordre dels factors no em treu la son.
Acaba l'article dient que si Catalunya no necessita la interconnexió, la deu necessitar l'Estat espanyol. Sembla que ho ha entès, és Espanya qui necessita la interconnexió. Llavors es pregunta per què ha de passar per aquí, i diu "¿Algú s'ha preocupat per estudiar altres alternatives, com augmentar la potència de les interconnexions del País Basc, l'Aragó o Catalunya, o la connexió per mar? La tecnologia marina existeix. Al món hi ha molts projectes d'interconnexió per mar. Aquesta opció lligaria molt bé amb el projecte actual de connectar tot el continent europeu per mar, ja que en el proper futur hi haurà aprofitaments energètics renovables mar endins. Per exemple, podria anar des de Vandellós fins a França per mar, si es decideix finalment fer-la passar per Catalunya."
És important el que diu. Perquè accepta que hi ha un problema al mercat espanyol i que s'ha d'augmentar la potència d'interconnexió. I després perquè fa veure que no segueix el debat de la MAT. Jo mateix he proposat fa més de 10 anys la connexió per mar i el col·lectiu que ell defensa m'ha dit que això faria un mal irreversible al fons marí. També evidencia el desconeixement de l'informe del debat públic francès on es diu que l'opció amb corrent continu no és la millor, sobretot pel fet de necessitar molt terreny a les dues subestacions on es fa l'enllaç. Finalment mostra que no sap que jo mateix vaig fer la primera proposta de soterrament amb corrent continu passant pel mar a l'any 2005. Però no és l'únic en l'actualitat que pensa en corrent continu. El mateix secretari d'energia Ignasi Nieto també creu que és una opció possible.
Tot i que jo he proposat aquesta opció en un article i en la proposta al Pla d'energia de Catalunya, ara crec que no és una solució probable. Veig molt més factible el soterrament en rasa convencional a 2 m. de profunditat i amb una afectació de 7 metres passant pel coll Portell a la Jonquera, evitant els nuclis poblats. És més possibilista.
En segon lloc, ningú diu que la interconnexió hagi de servir per resoldre el problema de subministrament a les comarques de Girona ni pel subministrament del TAV. Qui ha de resoldre aquests problemes és la línia de 400 kV. És tan senzill que les altres solucions amb 220 kV, la substitució de les línies de 110 KV que ens alimenten pel sud, la de Sant Celoni i la de Tordera, no resolen completament aquesta alimentació. La capacitat d'aquesta solució, juntament amb la línia de 220 kV que tenim fins Juià, dóna un total de 1.800 MW pel conjunt de comarques de Girona. Avui tenim un consum que ratlla els 1.000 MW i hem de deixar una potència de curtcircuit pel TAV de 600 MW. La solució de 220 kV dóna un excedent elèctric pel futur de 200 MW, cosa que ens podem haver menjat en un període de 20 anys. Aquesta solució tampoc resol l'evacuació i l'estabilitat dels parcs eòlics de l'Empordà. Per tant, tècnicament i pel territori és molt millor una línia de 400 kV que no pas que se n'hagi de fer dues de 220 kV. Amb la solució actual no afegim cap corredor nou (recordo als alcaldes que això ho hem d'anar a negociar) i amb la solució de 220 kV necessitem com a mínim una altra línia de 220 kV, un nou corredor i una nova batalla, en el futur.
És evident que una vegada queda clar que la línia de 400 kV és la millor opció per alimentar les comarques gironines, la interconnexió amb 20 km més de línia afegeix un plus important pel país. Afegeix la possibilitat de millorar l'estabilitat elèctrica espanyola, la possibilitat d'augmentar molt el sostre de producció d'energia eòlica i, per què no, introdueix la possibilitat de millorar el mercat elèctric espanyol fent-lo més competitiu. Cosa que sempre és bona, fins i tot pels mercats ecològics. És beneficiós tenir més competència. Si ell vol donar la volta i dir que primer és fer possible el mercat elèctric i després resoldre els problemes elèctrics que tenim, a mi tant se me'n fa, l'ordre dels factors no em treu la son.
Acaba l'article dient que si Catalunya no necessita la interconnexió, la deu necessitar l'Estat espanyol. Sembla que ho ha entès, és Espanya qui necessita la interconnexió. Llavors es pregunta per què ha de passar per aquí, i diu "¿Algú s'ha preocupat per estudiar altres alternatives, com augmentar la potència de les interconnexions del País Basc, l'Aragó o Catalunya, o la connexió per mar? La tecnologia marina existeix. Al món hi ha molts projectes d'interconnexió per mar. Aquesta opció lligaria molt bé amb el projecte actual de connectar tot el continent europeu per mar, ja que en el proper futur hi haurà aprofitaments energètics renovables mar endins. Per exemple, podria anar des de Vandellós fins a França per mar, si es decideix finalment fer-la passar per Catalunya."
És important el que diu. Perquè accepta que hi ha un problema al mercat espanyol i que s'ha d'augmentar la potència d'interconnexió. I després perquè fa veure que no segueix el debat de la MAT. Jo mateix he proposat fa més de 10 anys la connexió per mar i el col·lectiu que ell defensa m'ha dit que això faria un mal irreversible al fons marí. També evidencia el desconeixement de l'informe del debat públic francès on es diu que l'opció amb corrent continu no és la millor, sobretot pel fet de necessitar molt terreny a les dues subestacions on es fa l'enllaç. Finalment mostra que no sap que jo mateix vaig fer la primera proposta de soterrament amb corrent continu passant pel mar a l'any 2005. Però no és l'únic en l'actualitat que pensa en corrent continu. El mateix secretari d'energia Ignasi Nieto també creu que és una opció possible.
Tot i que jo he proposat aquesta opció en un article i en la proposta al Pla d'energia de Catalunya, ara crec que no és una solució probable. Veig molt més factible el soterrament en rasa convencional a 2 m. de profunditat i amb una afectació de 7 metres passant pel coll Portell a la Jonquera, evitant els nuclis poblats. És més possibilista.
Una opció significa donar la potencia que es justifiqui que cal, repartint-la pel territori, i l’altre donar la que es demani, sense discutir si es convenient o no que calgui, en grans centrals de generació. Per aquest camí entrem en valoracions sobre sostenibilitat dels models de desenvolupament, i per aquesta via entrem també de ple en el debat sobre la globalització (o internacionalització) de l’energia, una qüestió bàsica per definir com veiem i volem el mon.
Jo estic per basar el model en el “Nega-wat”, l’estalvi de recursos que, essent necessaris, no estan ben orientats. Un exemple clar, la demanda elèctrica per la industria turística de Girona que tot i que econòmicament pugui donar un balanç positiu, significa un malbaratament de recursos i ha contribuït com poques coses a destruir el paisatge i a hipotecar per moltíssims anys el territori.
La discussió seria llarga i la deixo aquí. Et felicito per els teus articles, sempre tan ben documentats i la rigorositat de l’exposició, així n’anem aprenent tots.