L'aventura americana s'ha acabat. Però per celebrar-ho hem organitzat un Carnaval a Vilanova i la Geltrú que sembla que és el més gran del món, el més lindo del món, l'inici i la fi del món. No només em queden paissatges i descobertes, que també. Em queda sobretot vivència i agraïment. Agraïment a la gent que m'ha acollit i de quina manera tan amorosa que acull aquesta gent! Agraïment especial al Lucas i a l'Anamaria amb qui ja comptava, però seguits d'una llista de noves coneixences tan llarga com sorprenent. Em quedo amb moltes ganes de retornar-lis la mateixa generositat a casa meva.
I agraïment a la vida, que me ha dado tanto.
NOTA DEL VIATGER: Ja soc a casa, després de més de 24 hores de viatge, llarg però plàcid, i el Jofre estava amoroso a l'aeroport. He passat per Vilanova que la mama avui fa 83 anys i li havia de fer un regal en forma de petons de retornada. Ara me'n vaig a dormir que no sé quina hora deu ser aquí, a Xile, a l'Argentina o al Perú... No em truqueu fins demà... i tardet.
La foto és d'una festa de la confraria de la Virgen de Guadalupe que ens vem trobar a Calama, al desert d' Atacama. No era Carnaval però ho semblava, els vestits haguessin anat de conya per sortir tots plegats a l'Arrivo. Per cert, m'han dit que hi ha un poble tan lleig com Calama a on també surten unes confraries que fan una cosa així de disfresses cutres en honor de la Virgen de Viñetlupe... Sitges es diu?
aquest dissabte vaig pujar a la mítica Mola a esmorzar amb en Jan. I recorant vells i recents passatges en aquells paratges, vaig caure que tu i jo tenim un dinar pendent. Si normalment jo parlo 30% i tu 70, ara ja ho entenc, només diré:
1-Bona tarda, com estàs?.
2- De primer amanida primavera, de segon llenguado a la planxa i un flam sense nata de postres.
3-Adéu, quedem a l'octubre per pujar a La Mola.
Tens moltes coses que explicar oi?, Xavier "De la Quadra" Capdevila.
*El dinar serà al Portolés qualsevol dia de cada dia, (com deia l'enyorat Vendrell al programa "l'Orquestra" amb en Barnils, mossén Prats, Jaume Lorés... ) menys dijous, i a les 13.00 hores.
Encara que pel que expliques t'has trobat com a casa entre els amics i coneguts que hi has deixat a l'altra banda de món. M'imagino el concert de Pablo Milanès com a "colofó" i la quantitat (si es que es pot quantificar) d'emocions i vivències compartides aquí i allà. I ara, la rematada final del Carnaval a Vilanova... És que no pares! És que no podem parar, oi?
Et volia telefonar però he agafat un bon refredat i estic des de dimarts sense veu, afonia total. A veure si puc fer-ho així que les meves cordes vocals m'ho permetin.
Bona rentrée i bon carnaval!! A veure si ens veiem!!.
Benvingut, viatger!!!! Ja ens parlarem, estàs una mica situat? Doncs ens veiem per Carnaval, si no per la capital o el meu barri si cal. Ens truquem. Una abraçada! ISABEL
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
aquest dissabte vaig pujar a la mítica Mola a esmorzar amb en Jan. I recorant vells i recents passatges en aquells paratges, vaig caure que tu i jo tenim un dinar pendent. Si normalment jo parlo 30% i tu 70, ara ja ho entenc, només diré:
1-Bona tarda, com estàs?.
2- De primer amanida primavera, de segon llenguado a la planxa i un flam sense nata de postres.
3-Adéu, quedem a l'octubre per pujar a La Mola.
Tens moltes coses que explicar oi?, Xavier "De la Quadra" Capdevila.
*El dinar serà al Portolés qualsevol dia de cada dia, (com deia l'enyorat Vendrell al programa "l'Orquestra" amb en Barnils, mossén Prats, Jaume Lorés... ) menys dijous, i a les 13.00 hores.
Contesta pipau!.
Encara que pel que expliques t'has trobat com a casa entre els amics i coneguts que hi has deixat a l'altra banda de món. M'imagino el concert de Pablo Milanès com a "colofó" i la quantitat (si es que es pot quantificar) d'emocions i vivències compartides aquí i allà. I ara, la rematada final del Carnaval a Vilanova... És que no pares! És que no podem parar, oi?
Et volia telefonar però he agafat un bon refredat i estic des de dimarts sense veu, afonia total. A veure si puc fer-ho així que les meves cordes vocals m'ho permetin.
Bona rentrée i bon carnaval!! A veure si ens veiem!!.
Petons.
Olga
Conxa