Aquests dies, s'ha confirmat un dels rumors que circulaven per Prats referits a la política cultural de l'ajuntament. L'equip de govern, de CiU, ha aconseguit que la programació de teatre estable, no professional, "Treu el cap al teatre", no tingui assegurat el seu futur. Només ha calgut una senzilla revisió del conveni signat fa dos anys, reduir l'aportació municipal a la meitat i deixar el futur d'una proposta que porta deu anys funcionant pendent d'un fil, o de l'atzar, o de l'estat d'ànim d'algú, o del bon temps... Vaja, tota una declaració de principis.
Però cal, en primer lloc, fer un repàs de la història, per després poder-ne treure conclusions.
Però cal, en primer lloc, fer un repàs de la història, per després poder-ne treure conclusions.
L'any 1998, quan va iniciar-se la programació, aquesta era una proposta única en l'entorn, en força quilòmetres a la rodona, enllà de la comarca i de les comarques veïnes d'Osona, Ripollès, Bages, Berguedà, Moianès...
L'any 1998, quan va engegar el projecte, governava CiU -cal recordar que a Prats ha governat CiU i l'alcalde Ramon Vall en tota la "transició" fins a l'any 2003-.
La temporada 2002/2003, sense cap conveni, l'ajuntament feia una aportació fixa i el taquillatge, a càrrec del GALL, completava el pagament. A vegades calia una ajuda de l'ajuntament perquè no arribaven les misses.
L'any 2003, ERC va guanyar les eleccions -6 regidors d'ERC i 5 de CiU-.
Quan es va presentar la proposta de Conveni entre el Grup d'Actors del Lluçanès-GALL, impulsor de la proposta, i l'ajuntament, governava ERC, i CiU era a l'oposició. En aquest conveni es recollia que -entre altres coses- l'ajuntament faria una aportació que cobria el mínim econòmic que es pagava a cada grup, l'ajuntament es feia càrrec de la taquilla i conjuntament es feien campanyes de promoció. El grup de CiU, a l'oposició, hi va votar a favor. L'acord es va prendre per unanimitat. L'ajuntament, en el seu conjunt, garantia que la programació tingués futur.
Des d'aquell mateix moment, CiU, contradint el seu vot, va començar una campanya de desqualificacions per un suposat tracte de favor en detriment de la resta d'entitats. Òbviament, no es tractava de cap subvenció al grup, sinó d'una aposta per garantir una programació teatral que continua, deu anys després, sent única en el seu format a molts quilòmetres a la rodona.
Ara, han començat a tancar l'aixeta. El plantejament, molt clar: "a partir d'ara dependrà més de la gestó que en facin, que la programació sigui atractiva i que la gent vagi al teatre" -Declaracions que recull El 9 Nou, avui mateix, de l'alcalde, Lluís Vila-. Això sempre, senyor alcalde, però és que la programació ha estat, i així ho recull el conveni, un projecte conjunt de l'ajuntament i el GALL. I ara, l'ajuntament, amb aquesta decisió, pretén desvincular-se de l'èxit o el fracàs d'una proposta cultural singular, i ho deixa tot en mans de l'èxit econòmic -si no va bé, ells els de CiU, no en volen tenir la culpa-. La política del no compromís, tan pròpia de CiU a Prats al llarg dels anys, en temes educatius, culturals, socials, de model de creixement equilibrat. Pretendre que la cultura és un àmbit de competència consumista i econòmica, és o no entendre res, o entendre que allò que importa és el negoci. I la cultura cal plantejar-la en altres paràmetres.
Caldrà patir per altres propostes culturals? És un episodi més de revenja i autoritarisme? Serà aquesta la seva política cultural?
És curiós -i no és l'únic cas, per desgràcia- com encara avui, a casa nostra, es considera gent de cultura persones que no aposten per la cultura com a fenomen viu, dinàmic, actiu, posant-la en valor davant la realitat, com un actiu de primer ordre en una societat com la nostra. Per desgràcia, confonem gent de cultura amb actituds i pràctiques que només utilitzen expressions culturals per a interessos polítics o d'altre signe. Encallats en el model cultural de la Renaixença, amb un aire museístic i paralitzant, són incapaços d'anar gaire més enllà dels tòpics de "L'emigrant" -però que se'n vegin pocs!-, el "Cant de la senyera" -però que no la porti el gegant, si és estelada-, o la "Dolça Catalunya", com una immensa Mona de Pasqua.
L'any 1998, quan va engegar el projecte, governava CiU -cal recordar que a Prats ha governat CiU i l'alcalde Ramon Vall en tota la "transició" fins a l'any 2003-.
La temporada 2002/2003, sense cap conveni, l'ajuntament feia una aportació fixa i el taquillatge, a càrrec del GALL, completava el pagament. A vegades calia una ajuda de l'ajuntament perquè no arribaven les misses.
L'any 2003, ERC va guanyar les eleccions -6 regidors d'ERC i 5 de CiU-.
Quan es va presentar la proposta de Conveni entre el Grup d'Actors del Lluçanès-GALL, impulsor de la proposta, i l'ajuntament, governava ERC, i CiU era a l'oposició. En aquest conveni es recollia que -entre altres coses- l'ajuntament faria una aportació que cobria el mínim econòmic que es pagava a cada grup, l'ajuntament es feia càrrec de la taquilla i conjuntament es feien campanyes de promoció. El grup de CiU, a l'oposició, hi va votar a favor. L'acord es va prendre per unanimitat. L'ajuntament, en el seu conjunt, garantia que la programació tingués futur.
Des d'aquell mateix moment, CiU, contradint el seu vot, va començar una campanya de desqualificacions per un suposat tracte de favor en detriment de la resta d'entitats. Òbviament, no es tractava de cap subvenció al grup, sinó d'una aposta per garantir una programació teatral que continua, deu anys després, sent única en el seu format a molts quilòmetres a la rodona.
Ara, han començat a tancar l'aixeta. El plantejament, molt clar: "a partir d'ara dependrà més de la gestó que en facin, que la programació sigui atractiva i que la gent vagi al teatre" -Declaracions que recull El 9 Nou, avui mateix, de l'alcalde, Lluís Vila-. Això sempre, senyor alcalde, però és que la programació ha estat, i així ho recull el conveni, un projecte conjunt de l'ajuntament i el GALL. I ara, l'ajuntament, amb aquesta decisió, pretén desvincular-se de l'èxit o el fracàs d'una proposta cultural singular, i ho deixa tot en mans de l'èxit econòmic -si no va bé, ells els de CiU, no en volen tenir la culpa-. La política del no compromís, tan pròpia de CiU a Prats al llarg dels anys, en temes educatius, culturals, socials, de model de creixement equilibrat. Pretendre que la cultura és un àmbit de competència consumista i econòmica, és o no entendre res, o entendre que allò que importa és el negoci. I la cultura cal plantejar-la en altres paràmetres.
Caldrà patir per altres propostes culturals? És un episodi més de revenja i autoritarisme? Serà aquesta la seva política cultural?
És curiós -i no és l'únic cas, per desgràcia- com encara avui, a casa nostra, es considera gent de cultura persones que no aposten per la cultura com a fenomen viu, dinàmic, actiu, posant-la en valor davant la realitat, com un actiu de primer ordre en una societat com la nostra. Per desgràcia, confonem gent de cultura amb actituds i pràctiques que només utilitzen expressions culturals per a interessos polítics o d'altre signe. Encallats en el model cultural de la Renaixença, amb un aire museístic i paralitzant, són incapaços d'anar gaire més enllà dels tòpics de "L'emigrant" -però que se'n vegin pocs!-, el "Cant de la senyera" -però que no la porti el gegant, si és estelada-, o la "Dolça Catalunya", com una immensa Mona de Pasqua.
proposta que no avien de tornar enrere.
Confiava i confio amb el públic que ens ha acompanyat amb aquesta
trajectòria de deu anys i troba en el teatre estímul i distracció. Si
no arribem, que no arribarem, ho assumirà el GALL i l’any que be ja
procurarem buscar aquest diners en algun lloc.
Estic contenta perquè hem deixar d’estar en mans dels politics
de torn, és dur que et bandeixin en una campanya amb l’únic objectiu de
trobar punts febles al contrincant i que el treball i la feina feta no
tingui cap valor. M. Àngels Parareda
La meva valoració es fonamenta en el paper que li toca jugar a cadascú, i a l'ajuntament li toca dir si vol mantenir una proposta com aquesta o no. Si vols mantenir una proposta de la qual n'ets part, no la pots deixar a l'atzar, rentar-te miserablement les mans i deixar en mans de qui no la pot garantir les conseqüències i les responsabilitats. Si l'ajuntament creu que aquesta proposta no és l'adequada per Prats -cosa que hauria d'explicar molt bé donats els seus posicionaments al llarg d'aquests anys-, caldria que en formulés una altra i que la plantegés amb fermesa i valentia, cosa que manca en política cultural, i en moltes altres. Estem parlant d'un volum de diners irrisori per a un consistori com el de Prats -6.000 euros per tot l'any-.
L'ajuntament no és una empresa i la seva funció és, entre altres coses, marcar línies d'actuació. Actualment, per desenvolupar una proposta de dinamització cultural d'aquest nivell en un poble com Prats de Lluçanès -que no és Vic, ni Granollers, ni Girona- calen decisions polítiques, no evasions polítiques.
Per cert, Pere, gràcies per escriure amb el teu nom, sens dubte això encoratja a debatre.