carme.laura |
dissabte, 26 de gener de 2008 | 09:25h
Tot Conseller o Consellera abans de deixar el càrrec n'ha de fer una de grossa, quelcom important, com descobrir la Mediterrània o negar-ne la seva existència (ho dic amb coneixement de causa).
El Conseller Tresserras, sense considerar que un any de "regnat" és poc temps per a fer grans obres i passar a la història amb glòria, no només ha elaborat un "Pla de Museus" insòlit sinó que també l'ha presentat en públic. Ha decidit crear el "Museu Nacional de Societat"dins el seu Pla de Museus, inintel·ligible i contradictori, que ha definit com a "post-noucentista". Una adjectivació que res no significa per als habitants de l'any 2008, excepte que el que fins ara s'ha fet a Catalunya en l'àmbit museístic era noucentista. I potser ha estat així, la Generalitat restaurada no deixà que es trenqués el fil roig del catalanisme cultural, el de la ingent obra començada per la Mancomunitat que estroncada per la Dictadura de Primo de Rivera no pugué tenir continuïtat.
L'ideal noucentista fou el de dotar Catalunya d'aquelles infraestructures culturals que les Nacions-Estats tenen, entre aquelles els grans Museus que conservessin i difonguessin la història, el "geni" col·lectiu. A Catalunya, les excavacions arqueològiques d'Empúries i l'Esculapi es convertiren en el símbol del noucentisme. El Museu d'Arqueologia, nascut de l'IEC i el Museu d'Art foren creats amb i per aquest esperit.
Sembla que el Pla de Museus post-noucentista del Conseller pretén obrir una nova era cultural, sense història, sense pedagogia nacional : tres grans Museus, el MNAC, el MNCTC i un híbrid el "Museu de Societat" que explicarà què és la societat catalana (potser) parlant-hi d'història (desapareixeria el Museu d'Història de Catalunya), d'arqueologia (desapareixeria el Museu d'Arqueologia, però no pas el de Tarragona, de titularitat del Ministerio de Cultura) i d'etnologia (desapareixeria el Museu homònim, de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona).
El noucentisme pertany al passat, és evident.
Cal, doncs, preguntar al Conseller de Cultura què vol dir "post-noucentisme", què vol dir segle XXI, quin és el moviment o la ideologia cultural que fa nèixer el "Museu de Societat". En quina era es troba Catalunya?, a quin corrent cultural s'adscriu la concepció del Pla de Museus ?. Al post-modernisme potser, en què es rebutja la història i es converteix la cultura en un pastitx dins del buit i l'esgotament?, al presentisme, en què el temps que vius desapareix sense rastre amb la impossibilitat de convertir-se en futur?. Què vol el Conseller de Cultura salvar, conservar, narrar i crear?.
El "Museu de Societat" o "Catalònia" és una hipòtesi acadèmica pluridisciplinar, una proposta deslocalitzadora en què la consciència intel·lectual s'imposa a la consciència nacional i afectiva. Hi està d'acord ERC?
Un Museu és un diàleg entre el passat i el futur, quin diàleg proposa el" Museu de Societat" del Conseller RRR?. Bo seria que ho expliqués.
Cal, doncs, preguntar al Conseller de Cultura què vol dir "post-noucentisme", què vol dir segle XXI, quin és el moviment o la ideologia cultural que fa nèixer el "Museu de Societat". En quina era es troba Catalunya?, a quin corrent cultural s'adscriu la concepció del Pla de Museus ?. Al post-modernisme potser, en què es rebutja la història i es converteix la cultura en un pastitx dins del buit i l'esgotament?, al presentisme, en què el temps que vius desapareix sense rastre amb la impossibilitat de convertir-se en futur?. Què vol el Conseller de Cultura salvar, conservar, narrar i crear?.
El "Museu de Societat" o "Catalònia" és una hipòtesi acadèmica pluridisciplinar, una proposta deslocalitzadora en què la consciència intel·lectual s'imposa a la consciència nacional i afectiva. Hi està d'acord ERC?
Un Museu és un diàleg entre el passat i el futur, quin diàleg proposa el" Museu de Societat" del Conseller RRR?. Bo seria que ho expliqués.
el pla de museus una eina de desnacionalització...
Crear un sistema de
museus nacional coherent i contemporani és el millor favor que es pot
fer a la cultura catalana... Hi ha qui voldria que els nostres museus
foren el contenidor estàtic d'una visió ideal del nostre passat, una
mena de caixa per guardar-hi les essències nacionals immutables... Però
el món va girant, i molt ràpid. I les essències congelades en el temps
aviat esdevenen una caricatura del que som. La representació de la nostra nació ha de ser prou dúctil i
prou creïble com per tindre capacitat d'atracció universal* entre els qui hi viuen i hi treballen.
Com a país, ja som majors
per tenir una relació més franca amb el nostre passat i el nostre
present i no basar-la en una mena d'idealització -del passat o del futur, tant se val- negadora de tot
conflicte.
I, finalment, com a país, no crec que sens escaigui l'epítet de "majors", atès que no comptem amb les institucions pròpies que ens permetin decidir amb llibertat sobre el nostre futur. Som una societat espoliada, culturalment minoritzada i políticament a la defensiva, que no es pot permetre el luxe de trencar els vincles amb el procés de modernització i recuperació cultural que va suposar el noucentisme.
Respecte als museus nacionals, remata l'asfixia econòmica que el Museu d'Història i el Museu nacional d'Arqueologia han patit en els darrers anys i que els ha impedit mantenir-se al dia.
És probable que un projecte així mai no arribi a fer-se, i, si es fa, serà d'aquí vuit o deu anys. Mentre, tenen l'excusa perfecta per no invertit-hi ni un ral.