A la Cartelera Túria de la setmana passada -nº2293- apareix una senzilla reflexió, eloqüent i dramàtica com feia temps que no llegia. Eloqüent perquè el seu raonament argumental és incontestable; i dramàtica perquè demostra, novament, en un cas especialment tràgic i doloròs, la vergonyosa parcialitat de la jurisprudència valenciana i la seua denigrant connivència i submissió: estan al servei dels polítics que ens governen. L'incisiu i compromés punt de vista es troba a "El huevo de Colón", una secció de la Turia on apareixen escuets comentaris carregats d'ironia al voltant de notícies d'actualitat. Es tracta d'una comparació judicial demolidora. Si no fora per la gravetat de tot plegat, el text invitaria a riure. Diu:
"Una juez de Sigüenza ha imputado a 18 personas por el incendio de Guadalajara en el que murieron 11 miembros de un retén en julio de 2005. Son los excursionistas que hicieron fuego, el ex-alcalde y el secretario municipal de Riba de Saelices, que autorizaron la construcción de la barbacoa, seis técnicos de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Castilla-La Mancha, un funcionario del 112, el representante de Tragsa, jefe directo del retén. Y se comenta que ahora va a por la ex consejera de Medio Ambiente, que dimitió tras el suceso".
I segueix:
"Como llamativo contraste, Nieves Molina, titular del juzgado de instrucción nº21 de València, y Asunción Calvo, fiscal de ese juzgado, han vuelto a archivar deprisa y corriendo -¿han llamado a declarar a responsables de FGV o a algún político?- el sumario por el accidente del metro de València del 3 de julio de 2006, en el que murieron 43 personas y resultaron heridas 47. Accidente que, por otra parte, se podría haber evitado con la instalación de una simple baliza".
Com és possible? Cerque paraules per expresar-me però totes em semblen poca cosa: indignació, impotència, vil·lesa, incredulitat, negligència, manipulació, infàmia, repugnància, indefensió, traïdoria, indecència, prevaricació... Un poc més al nord, la situació no millora: al Jutjat nº1 de Nules, ja són vuit els magistrats que han abandonat la instrucció del Cas Fabra per raons "personals". També hi han passat quatre fiscals diferents. Tot un rècord d'impunitat, del qual, Francisco Camps se'n vanagloria sovint. De fet, Carlos Fabra continua al capdavant de la Diputació de Castelló: és el seu home fort. I, ara, la seua filla, Andrea Fabra, ha estat triada de nº2 a les llistes del PP per Castelló. Plena confiança en el pressumpte delinqüent.
Els polítics, en general, perden la decència i la dignitat personal en el moment que s'afilien als partits: ja no són ells, són "partit", i com a tal actuen. En el cas del PP però, la perversió és absoluta: els seus dirigents no saben conjugar el verb dimitir. "Yo dimi... dimi... Yo dimitiríamos". El cas de Trillo és difícil d'igualar: 62 militars morts en l'accident del Yak-43. Les irregularitats en la contractació, el pèssim estat de l'avió -causa de l'accident-, l'escàndol de la identificació dels cadàvers... Si un ministre no dimiteix amb aquest panorama, pot algú imaginar per quin altre motiu podria dimitir? I els jutges? Què més necessiten per imputar-lo? La seua actuació ha estat repugnant. Per no parlar del tema basc, on la conxorxa política i judicial és d'una evidència i gravetat alarmants.
Dels polítics espere ben poca cosa. Fins i tot, dels que m'agraden. Però, què ens queda si l'estat de dret es subjuga als interessos dels partits? Si no hi ha independència judicial, qui controlarà als empresaris, constructors...? I als Zaplanes i Fabres diversos, qui els pararà els peus...? Quina opció ens queda? Sí? Eixa? La que fan servir al nord? És, certament, depriment. Desolador.
Vos también estás asombrado
no querés admitir la salvación por el infierno
o acaso no podés creer que haya
cualesquiera hijos de vecino
que metan la vida prójima en el cepo
que un tipo pueda respirar
y buscar el amor
y faenar el tiempo
y besar a sus hijos
y decir oraciones
y hasta cantar bajito
después de haberse traicionado
corrompido enmerdado
metiendo la vida prójima en el cepo
vos
como yo
estás asombrado
en realidad no hay fogata para ese humo
ni siquiera hay sed para ese cántaro
tal vez no haya pájaros para ese viento
para ese inmune no haya después
las venganzas yacen calmas y feroces
la paciencia se arruga de tanta espera
vos te preguntás donde está la cosecha
y sin embargo tu estupor intacto
demuestra por lo pronto que algo cosechaste
vos mirás como inmóvil y te miro mirar
somos dos conjeturas incómodas fraternas
no entendemos un pito de esta infame justicia
de esa fábrica de odios que propone el olvido
a lo mejor te vino la infancia en un destello
sentiste la sesera esa insensible
pensaste el corazón ese impensable
pero ni así te acostumbraste a esa saña piadosa
a esa masacre tan emputecida
así que no aflojaste ni un suspiro
y te seguiste asombrando te seguiste
yo te miro mirar como inmóvil
pero claro la cosa no se arregla
con miradas
ojeadas
o vistazos
qué tal si nos arremangamos vos y yo.
Com pot ser que, malgrat totes les barbaritats que han comés, el PP continue arrassant al País Valencià, i més concretament a València?
Alguna cosa estem fent malament els qui estem a l'altra part de la barricada...
1 abraçada!
Ah, Didacon, com ja et vaig dir, el dissabte 9 tinc actuació a Aldaia i acabaré 22'30h o 23h, vull dir que no m'esperes a sopar (i dic jo -sense ànim de confrontar- no tindria més sentit fer-ho el 10 amb Paella???)