(Queden 283 dies)
Demà comentaré el debat d'aquesta nit de dijous a Florida entre els 5 candidats republicans. Mitt Romney ha fet l'actuació de la seva campanya fins al moment: a més de distanciar-se clarament de les maneres de Washington, ha tret a relluir el seu historial fiscalment conservador com a governador de Massachusetts i la seva experiència a l'empresa privada, bones credencials en un moment en què la R de recessió comença a dominar el debat. Però avui, com vaig prometre ahir, la tercera entrega del meu comentari sobre l’article del professor Vicenç Navarro “Cómo leer lo que está ocurriendo en las elecciones en EEUU: guía para el lector español”.
Més dicrepàncies
Escriu Navarro:
“hay también periodistas en España que intentan cubrir aquella realidad [la dels Estats Units] de una manera más objetiva. Pero incluso entre estos, detecto problemas de interpretación como consecuencia de que los conceptos, los símbolos e incluso la narrativa de la cultura política y mediática de aquel país son muy diferentes a las existentes en España y en Europa. No es fácil entender EEUU.”
Coincideixo a grans trets amb el professor Navarro que a Europa hi ha un gran desconeixement dels Estats Units, però crec que haver viscut a aquest país més de 35 anys (com és el seu cas), o els que sigui, tampoc dóna a ningú el coneixement de la veritat sobre la realitat nord-americana. Experiència i credencials no equivalen necessàriament a coneixement superior o bons arguments. Està bé discrepar i contrastar punts de vista...
“el Sr. Cuní reproducía la [información] dada por los canales más importantes de televisión de EEUU (CNN, CBS y ABC) idealizando la realidad de aquel país. El Sr. Cuní, un periodista liberal con sensibilidad nacionalista, presentó la sanidad estadounidense (...) en unos términos casi irreconocibles para los que conocemos de cerca aquella sanidad. Señaló que la sanidad pública de aquel país cubre a los pobres, mientras que la sanidad privada cubre a la mayoría de ciudadanos permitiéndoles negociar con los médicos su factura y la cobertura médica que desean recibir.”
...però em sembla que s’equivoca quan se sent amb el dret de demanar rectificacions a persones que tenen una visió diferent de la seva:
“Escribí al Sr. Cuní corrigiéndole y pidiéndole que publicada [sic] una rectificación que no ha hecho. ¡Ni siquiera me contestó! La arrogancia de gran parte de estos medios en nuestro país es enorme.”
No he tingut accés al que va dir exactament Josep Cuní; si va dir, sense més matisos, que “la sanitat pública dels Estats Units cobreix els pobres”, hauria d’haver matisat bastant (i explicar què entén per "pobres", per exemple). El que sí que puc dir és que l’abast de la sanitat pública als Estats Units és una matèria sobre la qual discrepen diversos opinadors que “coneixen de prop aquella sanitat” (com el professor Navarro), i que en matèria sanitària s’ha de mirar més enllà del govern federal, ja que els governs dels diversos Estats i les administracions locals assumeixen una part important d’aquesta responsabilitat. Al meu Estat, per exemple, va posar-se en marxa el 1983 l’Arizona Health Care Cost Containment System, un programa d’assistència sanitària que cobreix, a través dels 15 comtats d’Arizona, aquells que no poden pagar-se-la. El cost del programa va crèixer en un 840% entre 1983 i 1989, actualment està supervisat per una agència federal i rep fons federals, de l’Estat d’Arizona i dels comtats.
Però anant més enllà de la sanitat, vull posar sobre la taula que la tradicional visió dels Estats Units com un “Estat del Benestar rebec”, “ressaguer” o fins i tot “inexistent” ha estat qüestionada les últimes dues dècades per reconeguts acadèmics nord-americans. La sociòloga i politòloga Theda Skocpol, de la Universitat de Harvard, sosté a Protecting Soldiers and Mothers (Harvard University Press, 1992) que els Estats Units van ser pioners en la despesa social per ajudar els seus ciutadans dependents. Per la seva part, el professor de ciències polítiques i administracions públiques Christopher Howard sosté als seus llibres The Hidden Welfare State (Princeton University Press, 1999) i The Welfare State Nobody Knows (Princeton University Press, 2006) que l’Estat del Benestar nord-americà aguanta perfectament el tipus en comparació amb els Estats europeus més socialdemòcrates, i que la despesa social existeix i és gran, però que en tot cas està mal dirigida.
(Ja que hi som, m’agradaria saber a quina definició de la paraula “nacionalista” es refereix el Sr. Navarro quan diu de Josep Cuní que té “sensibilidad nacionalista”, i quina rellevància té això en el tema que planteja. Però això són figues d’un altre paner.)
Finalment, no entenc en què es basa Navarro per dir que “John McCain (...) está más a la derecha que Bush, pidiendo un aumento significativo de las tropas en Irak”. Per situar-nos, McCain és considerat un centrista, reconegut per la seva flexibilitat negociadora amb els membres del Partit Demòcrata, i ha criticat molt obertament la gestió de l’administració Bush a l’Iraq. Si Vicenç Navarro es refereix al fet que la crítica principal de McCain és que els Estats Units haurien d’haver anat a la guerra més ben preparats, i que anar-hi amb massa poques tropes ha provocat una carnisseria innecessària, no veig de quina manera aquesta idea és de dretes. És veritat que McCain és més falcó que colom, i un dia va fer una broma desafortunada i gens intel·ligent sobre bombardejar l’Iran. Però de nou cauríem en allò del debat de bons i dolents si sostenim que els de dretes són guerrers i els d’esquerres pacifistes. Tan pacifista és Dennis Kucinich (D) com Ron Paul (R). I a aquest planeta s’ha matat per ideals de tots els colors, de dretes i d’esquerres.
En resum, com deia aquell periodista, així és com ho he vist i així com ho he explicat. Espero almenys haver complagut els dos lectors que em demanaven que em llegís l’article en qüestió del professor Vicenç Navarro.
Fiveplus Cleaning Service is a newly cleaning company with experienced professions, our omission is to provide professional service to satisfy our customers needs and wants. Our team is full of qualified and experienced house cleaners, each of our cleaners has a long period time experience in home cleaning .In order to offer you a wonderful clean and comfortable living or working environment, we use only high qualified detergent and tools for your place. our cleaning service can do things better as long as you offer us a chance.
I els teus comentaris sobre el seu article són molt interessants i ben enfocats. Tot plegat, una lectura profitosa.
que consti que no comparteixo per res el posicionament de Navarro en l'adscripció nacional, i que al meu parer s'equivoca molt quan acostuma a parlar de la dreta regionalista catalana com a 'nacionalista' en sentit denigratori, però vaja no és la part del seu article on mostra els seus prejudicis espanyolistes el que m'interessava. Òbviament qualificar un oportunista sense escrúpols com cuní de 'nacionalista' és força incorrecte i forma part d'aquest biaix.
En canvi pel que fa a la política americana que és del que es tractava estic més d'acord amb ell que amb tu en la visió de les polítiques públiques i la primacia, -amagada i distorsionada pels mitjans amb aquesta mena de debat tant superficial i buit sobre carismes, llàgrimes i emocions- de les motivacions 'de classe' en la societat americana
Finalment tens tota la raó que Ron Paul´té un posicionament antiguerra molt clar, tot i ser republicà, potser més que molts demòcrates que sembla que demanin perdó o moderin les seves propostes de retirada d'Irq, però dicrepo quan atrubeixes tant a esquerres com a dretes el bel·licisme, jo crec que l'esquerra ha de ser bàsicament pacifista, evitar la propaganda patriotera proguerra, reduir el paper dels militars en les societats, i no recolzar les guerres ni les intervencions militars (cosa que no exclou defensar-se quan ets REALMENT atacat), per molt que en nom del que sigui s'hagin fet guerres, cap esquerra ha de ser partidària de les agressions militars de cap mena , i en el cas d'estats units, crec que tota la gent d'esquerres té clar que la guerra i amb ella la misèria, mort i destrucció que han portat a molts llocs del món en defensa dels interessos econòmics d'una minoria és un destastre per al món i també per al poble americà