Els geysers del Tatio són a 4.320 metres d'alçada i quan hi hem arribat estàvem a 1º sota zero. Eren les 6 del matí i havíem sortit de San Pedro dues hores abans; el camí d'arribada horrorós amb punxada de roda i marejada d'alguna turista inclosos. La boira era glassada, però al final el sol ha anat obrint-se pas. Jo estava mort de fred però finalment m'he decidit a ficar-me a la piscina d'aigua bullenta sorgida directament d'un dels geysers; no hi ha gaires ocasions de fer-ho, aquella al menys és la més alta del món.
I els banys d'impressió continuaran l'endemà a la laguna Cejas. Aquí no fa tan de fred però l'aigua és tan salada que mai t'enfonses... no cal anar a la Mar Morta.
Als geysers hi he anat amb la Carmen Calvo... , no l'ex-ministra sinó una terapeuta ocupacional de Zamora que viu a València i amb la que tindrem un seguit de coincidències gairebé màgiques. L'Anamaria s'ha estimat més reposar i no passar fred. El fred i la banyada entre la boira s'han oblidat quan ha sortit un sol càlid que anava descobrint volcans de crestes nevades com el Linzor o el Tatio, que superen els 5.600 metres. El camí de tornada ha estat molt agradable i sobretot la parada al bosc de cactus gegants (com el de la galeria de casa però en gros) que es diuen "cardones"; també n'hi ha uns de rodonets que es diuen "cojín de la suegra".
El color dels llacs d'aquest desert és blau intens, verdós esmeralda o turquesa i contrasta amb el blanc de la sal i els marronosos de la terra i la pols, i el groc i verd d'alguns matolls. Els llacs de Cejas i Tebenquiche tenen a més la gràcia de que l'alta condensació de sal i una profonditat respectable (no ens van saber dir quan però no es veia el fons) fan que t'hi puguis banyar sense enfonsar-te mai, això sí amb el risc de que t'entri aigua a l'ull o de que et facis tallets a les mans quan t'agafes a les roques punxagudes de cristalls salins.
Ha estat un comiat ben salat del Salar de Acatama i de San Pedro. El desert però encara no s'ha acabat.
Encara que t'enyorariem en veure i remirar totes les fotos d'aquests dies et pregunto : i si no tornes, encara que sigui Carnaval i a Vilanova et reclamin. I si venim tots plegats al món de la bona vida!. La cara que fas no té preu....Una abraçada molt forta de tots quatre i de la Montse
xcapdevila |
dissabte, 26 de gener de 2008 | 17:05h
M'ha agradat compartir des d'aquest bloc aquesta experiència de vida. Però també la podriem compartir des d'aquest continent. El nostre país és el millor del món, però al món també hi ha altres països i altra gent que valen la pena !
Maria (la neboda)| Adreça electrònica |
divendres, 25 de gener de 2008 | 17:33h
Caraaaam!! Però si estàs fent de tot en aquest viatge. Quina envegeta el teu bany de matinada als geysers del Tatio...jo a l'única piscina d'aigua tant salada que hi sures que he estat va ser en una d'aigües "termals" de Rumania. L'aigua era de color groc i feia una olor a ferro que tombava...i vaja, que ni va sortir el sol, ni hi havia pics nevats per docarar l'escena, jeje. Això sí, mai havia valorat tant l'aigua dela platja del Faro.
Ah! La Nit Canallesca va anar molt bé (se't va trobar a faltar, però amb tantes disculpes per part teva vas quedar perdonat). Èxit d'assistència i tot va sortir rodó. T'he guardat un llibret.
Bé, jo tinc moltes ganes de veure't!! I, si no és abans, espero veure't el 3 de febrer, amb la teva comparsera o comperseres misterioses.
Passa-ho molt bé en la recta final del viatge! O has decidit no tornar????
Un petonàs meu i un altre de l'Àlex.
acaba de disfutar els dies de viatge que et queden
No fotis cas al que t’envia la teva germana. No s’ha enterat que s’apropa el carnaval i les meduses han estès els seus tentacles urticants ?
Per cert, m’han demanat que reservi dues places pel dinar del dia de la comparsa per a tu i la teva enigmàtica parella. Ja m’explicaràs qui és ( no serà pas aquesta Carmen Calvo i una de les seves màgiques coincidències ?)
xcapdevila |
diumenge, 27 de gener de 2008 | 02:25h
No me'n sé avenir. Jo en màniga curta i vosaltres aquí avui pelant-vos de fred al Ball de Mantons... Mira que estar ja en Carnaval si encara tenim el turró entre les dents... és que és un no parar.
Bueno, vosaltres molt llestos insinuant-me de què va l'Arrivo però no heu cassat que la Montse C. aquesta de sota NO és ma germana, és la Calopa una amiga meva d'Arenys que ja m'ha confós també a mi un parell de vegades.
L'enigmàtica parella? Si llegissiu tot el bloc amb comentaris i respostes incloses (sé que deu ser impossible, huuu confessu!) un dia ho vaig explicar; ho vem lligar per la Fira a cals Sianus i com que jo me n'anava ells se'n cuidaven dels detalls, veig que ho estan fent bé; no patiu que és local per tant cap sorpresa transatlàntica!
Carnaval serà una bona excusa per veure-us a tots de cop i per parlar del Principal i d'altres coses... no només del meu viatge per favooooooooooooor!
xcapdevila |
diumenge, 27 de gener de 2008 | 06:14h
Calopa Calopa.
A veure si quan m'escrius m'especificuqes quina Montse C. ets perquè aquest linck també el fa servir ma germana i crees confusions (guaita el comentari del Fisher de més amunt). No et preocupis pel Principal... que rima amb Carnaval i a Vilanova són molt de la broma-
No, no penso en tornar... però torno demà diumenge.
Ja veurem... però intentaré que el bloc no s'aturi.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Els geysers del Tatio són a 4.320 metres d'alçada i quan hi hem arribat estàvem a 1º sota zero. Eren les 6 del matí i havíem sortit de San Pedro dues hores abans; el camí d'arribada horrorós amb punxada de roda i marejada d'alguna turista inclosos. La boira era glassada, però al final el sol ha anat obrint-se pas. Jo estava mort de fred però finalment m'he decidit a ficar-me a la piscina d'aigua bullenta sorgida directament d'un dels geysers; no hi ha gaires ocasions de fer-ho, aquella al menys és la més alta del món.
Heu estat dels meus seguidors més fidels.
Us estimo molt.
De tota manera hi ha coses que s'aprenen a partir dels 50 i és que la vida, a vegades, és la que és o la que un vol que sigui.
Salut company i... ens veiem un dia d'aquests.
Caraaaam!! Però si estàs fent de tot en aquest viatge. Quina envegeta el teu bany de matinada als geysers del Tatio...jo a l'única piscina d'aigua tant salada que hi sures que he estat va ser en una d'aigües "termals" de Rumania. L'aigua era de color groc i feia una olor a ferro que tombava...i vaja, que ni va sortir el sol, ni hi havia pics nevats per docarar l'escena, jeje. Això sí, mai havia valorat tant l'aigua dela platja del Faro.
Ah! La Nit Canallesca va anar molt bé (se't va trobar a faltar, però amb tantes disculpes per part teva vas quedar perdonat). Èxit d'assistència i tot va sortir rodó. T'he guardat un llibret.
Bé, jo tinc moltes ganes de veure't!! I, si no és abans, espero veure't el 3 de febrer, amb la teva comparsera o comperseres misterioses.
Passa-ho molt bé en la recta final del viatge! O has decidit no tornar????
Un petonàs meu i un altre de l'Àlex.
acaba de disfutar els dies de viatge que et queden
Torno però només per fer-vos uns petonassos i perquè és Carnaval, si no no tornaria.
Espero que ens veiem abans de diumenge i si no ens apedreguem pels carrers comparserils de VNG.
No fotis cas al que t’envia la teva germana. No s’ha enterat que s’apropa el carnaval i les meduses han estès els seus tentacles urticants ?
Per cert, m’han demanat que reservi dues places pel dinar del dia de la comparsa per a tu i la teva enigmàtica parella. Ja m’explicaràs qui és ( no serà pas aquesta Carmen Calvo i una de les seves màgiques coincidències ?)
Ens veiem ja !!
Salut
Bueno, vosaltres molt llestos insinuant-me de què va l'Arrivo però no heu cassat que la Montse C. aquesta de sota NO és ma germana, és la Calopa una amiga meva d'Arenys que ja m'ha confós també a mi un parell de vegades.
L'enigmàtica parella? Si llegissiu tot el bloc amb comentaris i respostes incloses (sé que deu ser impossible, huuu confessu!) un dia ho vaig explicar; ho vem lligar per la Fira a cals Sianus i com que jo me n'anava ells se'n cuidaven dels detalls, veig que ho estan fent bé; no patiu que és local per tant cap sorpresa transatlàntica!
Carnaval serà una bona excusa per veure-us a tots de cop i per parlar del Principal i d'altres coses... no només del meu viatge per favooooooooooooor!
Ptnets i fins d'aquí unes quantes hores.
mira això: http://salvemelprincipal.wordpress.com
Per cert, que no penses tornar?
Petons arenyencs i molt personals
Montse
A veure si quan m'escrius m'especificuqes quina Montse C. ets perquè aquest linck també el fa servir ma germana i crees confusions (guaita el comentari del Fisher de més amunt). No et preocupis pel Principal... que rima amb Carnaval i a Vilanova són molt de la broma-
No, no penso en tornar... però torno demà diumenge.
Ja veurem... però intentaré que el bloc no s'aturi.
Ptnts.
petons i fins aviat!!