A principis d'aquesta setmana vaig parlar amb en Cristian S., el corresponsal del diari Avui a Beijing, el qual està preparant un article per al seu diari sobre l'oficina d'ARA a la Xina i a una novetat en relació a un dels nostres projectes (bones notícies). (segueix)El cas, és que quan li pregunto quan pot sortir l'esmentat article, em comenta que "suposo que trigarà perquè el que ve de la Xina no és gaire prioritari".
I això em fa pensar en el que fa molt temps que percebo. Que tot i que Xina i el que va passant en aquest país (i passarà), és tractat cada cop més en els mitjans de comunicació catalans i de l'Estat Espanyol, no és una prioritat. I el més important, tant les institucions públiques com les privades (que no algunes empreses) sembla que visquin d'esquenes a Xina, la quarta potència econòmica del món (quasi o ja la tercera), el país amb més pes demogràfic mundial, i on a mitjà plaç es decidiran moltes coses que ens afectaran.
Una actitud passota, que no percebo en altres països com l'Estat francès o l'italià. Amb molta feina per fer a l'interior de casa, però també amb els ulls (i els peus) a l'exterior.
I després ens queixarem de que arribem tard als llocs.
---
Foto: d'un camió de militars. Realitzada des del taxi camí cap a Guangzhou.
---
Nín guì xìng? Wo jiào Jiélan( mandarí)
Com et dius? Jo em dic Gerard
I això em fa pensar en el que fa molt temps que percebo. Que tot i que Xina i el que va passant en aquest país (i passarà), és tractat cada cop més en els mitjans de comunicació catalans i de l'Estat Espanyol, no és una prioritat. I el més important, tant les institucions públiques com les privades (que no algunes empreses) sembla que visquin d'esquenes a Xina, la quarta potència econòmica del món (quasi o ja la tercera), el país amb més pes demogràfic mundial, i on a mitjà plaç es decidiran moltes coses que ens afectaran.
Una actitud passota, que no percebo en altres països com l'Estat francès o l'italià. Amb molta feina per fer a l'interior de casa, però també amb els ulls (i els peus) a l'exterior.
I després ens queixarem de que arribem tard als llocs.
---
Foto: d'un camió de militars. Realitzada des del taxi camí cap a Guangzhou.
---
Nín guì xìng? Wo jiào Jiélan( mandarí)
Com et dius? Jo em dic Gerard
A més, cal tenir present que nosaltres vivim a Europa, a la UE, amb Itàlia sense govern, amb primàries als EUA, i amb les FARC fent de les seves. El món, ja ho saps, és molt gran i en poques pàgines hi ha de cabre tot, tot donanat prioritat als teus veïns.
Salutacions.