Per a les eleccions
del 9 de març he decidit de votar útil. Però, alerta!, votar útil no vol dir,
en aquest cas meu, votar un partit amb possibilitats de traure molts diputats
–i diputades–, o de traure uns pocs diputats o només un diputat de varetes.
Votar útil és votar a aquell partit que diga explícitament que farà o que no
farà un parell o tres o quatre coses fonamentals, i que siga de fiar. I si en la parada electoral
no n’hi ha cap que oferesca aquestes coses fonamenals, doncs per a tirar el vot
a un galliner escarotat me’l guarde i ja vindran temps millors.
Jo tinc pensades
dues coses fonamentals, i si hi ha cap partit que d’entrada diga que les té en
el programa i que les complirà, tindrà el meu vot.
Les dues coses
fonamentals:
1ª: Que tancaran l’AVL
i els diners que costa els invertiran en suport a la creació literària en
català i en la seua promoció internacional.
2ª: Que sota cap
concepte donaran suport per a res al PSOE. Cap partit democràtic pot fer
aliatge amb un partit que persegueix policialment i judicialment
l’independentisme basc i català (Cas Atutxa, ANV, crema de fotos del rei
d’Espanya...), alhora que encobreix el terrorisme espanyolista (atempats
continuats al País Valencià).
Les altres qüestions
no contemplades, m’avinc a sospesar-les.
Útil vol dir que pot servir per a alguna cosa. I si no
arribem a prou per canviar res, és igualment útil: hem votat conseqüentment i
això, en aquesta democràcia de pacotilla, té un gran valor moral i democràtic. Sobretot
moral.
DIEC2: Moral:
1 adj. [LC] [FS] [AN] Que concerneix els costums, els actes i els pensaments
humans respecte a llur bonesa o malesa. Les
qualitats morals i les qualitats físiques. Llei moral. Consciència moral.
6 2 f. [LC] Ànim, energia
moral. Aixecar la moral dels electors.
que lluiten més entre ells que contra el colonitzador. La història no
és nova i s'ha viscut en tots els països colonitzats.
Duguem massa anys colonitztas i els colonitzadors sabem més que nosaltres.
Si ho mires bé, l'AVL, també, és una cosa de colònies.
Clementina
Vicent
Llíria
T'has parat a pensar que si no pots votar PRC és perquè és regionalista i passa dels valencians i pensa que això dels Països Catalans és només un slogan i no una nació de gent de carn i ossos?
M'encanten les teues contradiccions.
Estil Cucarella: jo votaria això o allò altre.....sempre que no existisquen.
Vicent
Llíria
Jo no opine el mateix, ERC
és el meu partit de referència (a veure, ho torne a dir, no en soc militant, no
estic fent campanya, és una simple opinió) per una raó molt senzilla, és l’únic
partit que defensa obertament la independència dels Països Catalans, encara que
alguns dels seus líders sembla que no s’han enterat, val, però ahí està
Reagrupament.cat per exemple, no?. Esquerra el formen moltes altres persones a
banda dels seus dirigents, persones que valen molt la pena, o no? . Esquerra,
independentment dels enfrontaments i demés divergències que podem tindre amb
els seus dirigents, ara per ara, és la única opció política que representa un projecte
“nacional i de futur” per als Països Catalans des del punt de vista de la seva
història i de les seves bases ideològiques, o no?.
Jo també soc humà, entenc
que alguns dels dirigents d’Esquerra (els que heu esmentat) caldria canviar-los,
si però des de dins, arrimant el muscle, altrament, si abandonem, els únics
beneficiats acaben sent els mateixos que tant detestem PP, PSOE, IU, ... . La
independència és una fita molt difícil, però molt, això si, si ens ho proposem
seriosament , és possible!, però tots
plegats!. Conec diversos exmilitants d’Esquerra i dona la casualitat que "tots"
els que conec tenen aspectes realment rellevants, excepcionals fins i tot en
alguns casos, són persones que han aportat molt i que podrien aportar moltíssim, no a
Esquerra, que no deixa de ser una eina o instrument polític, sinó al projecte
nacional dels Països Catalans.
No sé, devegades en dona la sensació que mai no arribarem
enlloc per culpa únicament nostra doncs, al remat, les nostres virtuts que en
comú i col·laborant ens permetrien fer coses realment excepcionals, acaben
convertint-se en el nostre pitjor fracàs i en la nostra frustració més gran,
possiblement per interposar el nostre orgull personal a eixe projecte de futur
que són els Països Catalans lliures, convertint així les il·lusions de molta
gent únicament en quimeres.
Me'n vaig anar per aquestes raons, jo vaig entrar per treballar, ja que jo ja tinc la meva feina, altre entre per viure de la política.
Toni Strubell va dir que es parlava molt del gent que entrava en ERC, però no de la se'n anava.
Vicent
Llíria
Ahi tu, Cucarella! que entre les teues infumables novel.les i els teus seguidors apolítics i hippis salvarem el país.....espanyol.
I cal recordar-te quina és la naturalesa dels blogs: pura i simple opinió. No hi busques gurús. Els gurús i els líders santificats estan en els partits polítics. Jo sóc un ciutadà normal i corrent, tinc i unes idees i m'agradaria votar-les; tinc una opinió i l'expose. Ho has entès o tens el cervell espès?
Quina pell tan fina tenen els esquerranistes infantils, divos creguts del món nacionalista valencià. "O fan i diuen això o no jugue, ea!" Mentrestant, l'espanyolisme en les seues dos versions anant a votar de forma massiva, perquè saben que són un poble i saben el que costa mantindre's com a tal. Són els seus, siguen més alts o més guapos, però són els seus i a ells els voten.
Mira, Cucarella, des del moment que abandonares el partit vas perdre la teua oportunitat d'incidir en la vida política valenciana de forma directa i amb influència. Si amagues el cap sota terra només et queda esperar a vore si et donen o no ben donat pel cul.
Tens la mateixa malaltia que el PP. Si vols solucionar el conflicte basc, si vols que ETA desaparega, has de seure a parlar amb ells, t'agrade o no. O siga, que si vols acabar amb el terrorisme espanyol al País Valencià i anar guanyant espais de llibertat nacional i social per als Països Catalans, has de seure almenys amb el PSOE, t'agrade o no. I molts confonen seure amb trair, típic llenguatge de la pseudo-esquerra marginal que tenim per ací.
De tant de pontificar i viure als llimbs acabarem per confondre't amb un retoret, mossen Cucarella.
2.- L'Esquerra dels Cerdà, Puigcercós, Vendrell, Vall i companyia que la compre qui no la conega. Me'n vaig anar d'Esquerra perquè no estava disposat a deixar-me trinxar per ningú. Potser hauria pogut guanyar la batalla a Cerdà, en aquell Congrés de València. Cal recordar que sent ell l'únic candidat va rebre poc més del 50% del suport de la militància. Realment, Cerdà quasi perd contra ell mateix, contra les seues paraules i fets. Però si ell haguera perdut, nosaltres no haguérem guanyat. I a mi, particularment, tard o d'hora m'hagueren posat la mortall els Vendrell, Vall, Puigcercós i cia. Hi ha una gran diferència entre netejar la merda i tapar-la. I si no pots netejar-la, que la tape o se la menge qui l'ha cagada.
3.- Quina incidència té Esquerra avui? De moment no ha pogut evitar el tancament dels emissors de TV3, i això que en teoria és una competència del govern espanyol del PSOE. I per què Esquerra, que seu quan li convé amb el PSOE, no ha aconseguit del ministre torturador Rubalcaba el compromís d'actuar contra el terrorisme espanyolista? ¿De què serveix dir que cal seure amb el PSOE si t'hi asseus i et fa un cas com un cabàs? O potser per a resoldre aquestes qüestions "immadures" Esquerra no s'asseu amb el PSOE? Aleshores, de què serveix tant de sermó si, com els catòlics, predica una cosa però no la practica?
Efectivament Cucarella, eixe era el moment, eixa la ocasió i eixe el lloc, però no ho vares fer perquè no vares voler encapçalar una llista alternativa "guanyadora", haguerres estat escollit president d'Esquerra, t'hagueres envoltat de la gent que realment volía fer les coses d'un altra manera, hagueres intentat transformar Esquerra des de dins, hagueres evitat que molta gent vàlida abandonés el projecte, i si els Vendrell, Valls, ... hagueren intentat "trinxar-te" ho hagueren tingut molt però que molt difícil. Gran oportunitat perduda!!!!!, ahí és on ficares el teu orgull personal per projecte col·lectiu i nacional. Una vertadera llàstima!.
No serveixes per a la política. Si no ets capaç ni de lluitar dins del teu partit com vols després anar fora per a lluitar contra l'espanyolisme salvatge?
La política és dura, és lluita i és tot el que faça falta. Gent com tu no serveix per a la política, així que almenys per respecte calla't la boca i deixa fer a la gent que sí que lluita i dóna la cara.
I a més intentes desqualificar pèrsonatges com Stalin. Ell sí que va ser dur i va acabar amb el feixisme, i si no haguera sigut pels aliats capitalistes haguerem tingut un bloc socialista fins a Lisboa. Amb maricones com tu tindríem un Reich nazi fins a Sibèria. Covard!
Pot ser siga un covard, pero no un ali-baba comm tu, si defens a Stalin defens a Franco, per als democrates no n'hi ha diferencia de dictadures i si politiques sectaries com les teues.
Entre el Franco i tu cap diferencia, el Cucarella es onrat i tu ets un rencoros Stalinista i un porc, esta clar Ce...
Ets un tros d'ignorant consumidor de merda burgesa. Per posar-te un exemple, mentre Franco i els seus aliats alemanys i italians volien carregar-se la República espanyola, Stalin va intentar acordar amb les democràcies burgeses occidentals parar els peus al feixisme. Saps quina va ser la resposta dels teus estimats capitalistes britànics o francesos? tururú, que no era el seu problema, que ja els hi anava bé Franco.
Poc criteri pots tindre tu a l'hora d'analitzar la situació política del país quan has acabat per creure't totes les merdes que la CIA i l'imperialisme ha vomitat sobre la URSS i el comunisme. Informa't, ignorant!
Llàstima Toni, no t’ho imagines el record tant gran que tenim els militants d’Esquerra del País Valencià que hem resistit les espantes dels estalinistes del Cerdà.
Encara milites a Esquerra?, et recorde que els partits polítics son dels militants no dels de dalt.
Creu-me Toni un nou ordre esta apunt d’emergir...
De tota manera m'agradaria que ERC tornès a ser el que era quan militava i ajudava en le que podia.
Vicent
Ex-militant d'ERC
no deixo de trobar a faltar en el teu caràcter un major espèrit de lluita.
Vicent
Llíria
ex-militant d'ERC a l'empordà
Vicent
Llíria
Hi ha una cosa que no m'encaixa, seure i supose que acabar pactant amb el PSOE per guanyar espais de llibertat nacional per als Països Catalans, no ho veus una contradicció en si mateix?, creus que hi ha espai en eixe camí per un acord que pugui afavorir les dues parts? (única forma possible d'arribar a un acord), doncs a mi em sembla que no, és com la teoría del pastís, el pastís és el que és i si jo en menje un tros més gran a tú et queda menys ració, guanyar espais de llibertat nacional als Països Catalans pactant amb el PSOE, home, vinga va, com a discurs queda molt bònic, la llàstima és que sigua demagògia pura.
Per altra banda estic molt d'acord, "sota el meu punt de vista" abandonar la política no va ser una decisió molt brillant per part de Cucarella, només va ser una verdadera llàstima.
Cal començar per dir que la maduresa política de la qual parla el fart d'immadurs, no és res més que el pa que afarta cada dia, tota casta de trepes i llepons i gossos de tota mena i això no perquè ho diga jo, sinó perquè és de lògica pura pensar-ho vistos els resultats de la etapa pseudodemocràtica que ens ha tocat patir d'ençà els últims vint i cinc anys de mal-govern. Aquests duríssims qualificatius han estat guanyats amb un esforç personal més propi d'altres tasques, tanmateix, ací han estat i ací romanen impassibles. Qui els ha triat? el poble? no facen riure! si han estat víctimes de cap greuge, vagen vostés a reclamar a qui els va triar per fer el paperet d'electe, però, tinc la certesa de que han desenvolupat prou barra per rosegar aquest bri de mala llet.
Per ventura, no serà què la maduresa política a la qual s'hi refereix el fart d'immadurs, puga hom assolir-la de només votar el seu partit? això només pot pensar-ho un desgraciat o bé un imbècil més probable, les dues coses alhora. Mireu! de persones madures aquest país va ben servit, ara de malparits aprofitosos no n'han faltat mai com tampoc han faltat mai capdavanters il.lusionistes i prestidigitadors, venedors d'elixirs innocus del tipus votem a mi i està tot resolt. Em resulten odiosos aquests personatges i perd ben a gust un quart d'hora del meu temps per dir-los-ho quan tinc oportunitat.