Em desvetlla la sang, la por i la misèria. La sang a crits enmig de la foscor imposada que neixa Gaza, la por d’aquells que acondiocionats a la seva cadira no troben el temps suficient per generar propostes i la misèria moral dels que executen a sang freda, cada dia, cada hora, cada minut, les vides dels innocents sotmesos sense la més mínima esperança.
Ha arribat un moment que ja ni em consola la vergonya de sentir-me home
Jordi Arenas| Adreça electrònica |
dimarts, 22 de gener de 2008 | 21:35h
L'home és un depredador. Només el procés d'hominització ha fet possible el creixement de la humanitat. L'inhidor dels impulsos destructors humans s'ha anat conformant amb el temps. Alguns encara no el tenen instal·lat en el seu disc dur. En altres es desconfigura quan estan al volant. No anem pas bé.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Em desvetlla la sang, la por i la misèria. La sang a crits enmig de la foscor imposada que neix a Gaza, la por d’aquells que acondiocionats a la seva cadira no troben el temps suficient per generar propostes i la misèria moral dels que executen a sang freda, cada dia, cada hora, cada minut, les vides dels innocents sotmesos sense la més mínima esperança. 
No pot ser que no hi hagi cap sortida.
No pot ser que això sembli inevitable.
No pot ser que ningú s'ho cregui.
No pot ser que faic tant de temps que dura.
Però... és.