Una de les frases que més es va aplaudir en la conferència d'Ibarretxe de dijous passat va ser que la primera vegada que t'enganyen és culpa de l'altre, però a la segona ja és culpa teva. La cosa té diverses interpretacions, però la que jo faig ara mateix té a veure amb el lema de precampanya de Duran, que assegura que ell aconseguirà que es respecti Catalunya. Avui alguns diaris, com El Punt, avancen alguns detalls del llibre del grup d'ERC al Congrés que sortirà a la venda el proper dia 30. Algunes de les anècdotes que es comenten diuen molt de la naturalesa del nacionalisme espanyol. No ens respecten. No tenen intenció ni necessitat de fer-ho i no ho faran.
Per això les eleccions del 9 de març són tan difícils per a CiU i per a ERC. La gran dificultat és tenir un discurs que motivi, evitar el desencís a les pròpies files. Quan un llegeix com les gasten Zapateros, Rubalcabas i Chacons (i no és que vingui de nou), pensa que Duran no se'n sortirà. Si tot el seu arsenal de negociació són una desena de diputats, val més que plegui o que canviï de plantejament. I el problema d'ERC és que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys motivat per votar en les eleccions del país del qual vol marxar.
A propòsit de les eleccions, el diputat d'ERC Joan Puig adverteix que el perill no és tant que els votants d'ERC votin altres formacions com que es quedin a casa. El blocaire Jordi Carbonell explica una trobada amb una persona de CiU i com la idea de la sociovergència se li comença a fer creïble. Un nou apunt de Juli Cuéllar reflexiona sobre el comportament electoral de l'independentisme el 9 de març: “Després del rècord d’abstenció de les municipals de 2007, podem considerar que per molt alta que sigui l’abstenció resulta que és políticament irrellevant i, a més a més, no permet fer cap lectura política del seu significat. Fer campanya per l’abstenció és un plantejament antipolític que només tindria sentit com a impugnació a la insuficiència democràtica d’un plebiscit o un referèndum.” Li aplaudeixo el raonament i manifesto un cop més que, abans que l'abstenció, millor el vot en blanc.
La proposta del “No t'abstinguis. Planta't” posava sobre la taula un vot nul, però si el vot en blanc ha de tenir més consens, s'ha de poder redirigir en benefici d'una expressió unitària. I això, tenint sempre present que no es tracta de prendre vots a cap partit, sinó d'arrencar-los de l'abstenció. Cuéllar enllaça a una enquesta que permet saber quina de les tres opcions rebria més suport (abstenció, vot en blanc i vot nul) i amb una mostra de 34 que us convido a fer augmentar, de moment el vot nul té ben poc suport. La qüestió és si sacrificar l'opció del vot nul en favor del vot en blanc afavoriria la integració dels abstencionistes en aquesta opció. L'enquesta és un bon instrument. En tot cas, Cuéllar és de la CUP i la seva posició no és compartida amb Jordi Salvia, també cupaire, de qui deia fa poc en un apunt que defensava l'abstenció.
La sociovergència tard o d'hora arribarà i serà un pas més cap a la involució nacional que va començar, encara que dolgui, amb el primer tripartit.
MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS
Jo proposo per lema: "Votis o no votis organitzat al casal del teu poble". Els casals independentistes que pel meu gust s'haurien de dir "Casa de la Confederació catalana", haurien de ser tant unes cases de convalescència de l'ànima col·lectiva que s'està enfortint després de tres segles d'esclavitud, com uns centres de formació cívica, de formació històrica, de presa de consciència del que vol dir ser demòcrata, del que ens estem jugant com a nació, de quines són les armes de divisió dels nostres enemics, de la reprovable talla moral dels unionistes, de com s'utilitzen els mecanismes de defensa de les llibertats europees, etc. D'aquesta tasca n'ha de sortir una nova gent que ha de canviar de dalt a baix tot el muntatge sàviament armat pels franquistes i falangistes més llestos que s'han apoderat d'un estat hostil i depredador. Les discusions bizantines sobre l'abstenció o el vot en blanc, no incideixen sobre el potencial del descontent, no faran honrats els lladres seculars, no faran fora els usurpadors del poder democràric ni faran dir veritats als mentiders negociants dels enganys i de les mentides.
Xavier, sóc independentista i militant d’ERC, no he votat mai CiU i no ho penso fer per principi, perquè són uns venuts i ja han governat massa i prou, però ara mateix la deriva que porta el “meu” partit és penosa. Dir que els votants d’ERC no voten perquè Espanya els és aliena, crec que és no voler veure la realitat, molts no ho fan senzillament perquè estan decebuts de com van les coses, com jo mateix que malgrat no he perdut l’esperança dubto, per primera vegada, si votar ERC és el millor que puc fer pel país.
I la qüestió és i llavors què? Doncs, la veritat sabent que no anar a votar és donar ales a l’enemic, potser no tindré altre remei, i creu-me Xavier que no ho faré per gust.
que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys
motivat per votar en les eleccions del país del qual vol
marxar". BUF, BUF, BUF!
El problema d'ERC no és aquest. Jo tota la vida he votat ERC i em moriria per votar una força independentista ferma, amb un líder coherent al capdavant, estil Alfons López Tena o Joan Carretero.
Votar la crossa del PSOE no ens fa cap gràcia. Ho entens ara, xiquet? Bona nit i tapa't.
Tú Arcadi deus ser un membre d'aquesta nova secta que s'anomena CATADEPRES Mig catala, mig deprimit i sempre emprenyat.
Buf noi quina vida més dura.
Així no van les coses i menys en aquest país.
Totalment d'acord. De fet tal i com van les coses segur que amb una sòciovergència s'aconsegueix més i tot...patètic.
Jo no votaré. Primer perquè serà l'opció guanyadora, segon perquè apostar pel vot en blanc és, primer, donar carta blanca, segon, resulta igual d'irrellevant i tercer, et minoritzes. Tercer perquè per mi no tenen legitimitat. I evidentment, i quart, perquè no hi pintem res, sempre serem minoria al parlament espanyol i dir el contrari ens torna a dur al peix al cove.
Res millor com apropiar-te d'una opció guanyadora. Si tothom fa soroll identificant abstenció amb independentisme, ja veureu...
Una idea potser sense solta ni volta:
i si es convoqués una manifestació d'abstencionistes després de les eleccions i resultés que la mani d'abstencionistes fos plena d'estelades?
"La Festa dels qui no van a votar", o tal vegada i ja posats, "La festa dels qui voten NUL", i votar un Nul organitzat, i acompanyar sorollosament cadascú a votar. Presentar-se a un col·legi electoral 200 paios amb estelades i acompanyar les 3 o 4 persones de la Mani que votin en aquell col·legi. Entrar amb el vot nul a l'aire (o no), votar i cap a un altre col·legi. Això és soroll. I que a tots els col·legis a on s'ha anat, s'hi trobin les paperetes del NUL consensuat.