vicent |
dimarts, 22 de gener de 2008 | 12:53h
Alguns detalls més per a la discussió.
Sobre els "personatges". No crec que tinga cap rellevància el fet que el nom del blocaire siga real o no. Als fòrums generalment els noms falsos serveixen per a insultar amb major intensitat. Però al bloc qui escriu ha de mantenir una coherència a base d'escriure cada dia i per tant aquesta coherència ja crea un personatge que té interés (o no) en base al que escriu.
Sobre els comentaris. La tesi aquesta segons la qual els blocs són una conversa té algun punt feble. Cadascú "conversa" des de la seua pròpia pàgina, això sí, però els comentaris en alguns casos comencen a semblar fòrums -amb insults i desqualificacions barates. Lamentablement correm el risc de reproduir en el món dels blocs el fracàs comunicacional dels fòrums, on val més l'estrèpit i la pintura gruixuda que el debat en si. En aquest sentit un bloc sense comentaris és un bloc? O encara: puc esborrar un comentari desagradable del meu bloc o això és una agressió al sentit de l'invent? La meua opinió és que un bloc sense comentaris és una miqueta coix però que no té sentit obligar algú a aguantar tot el que li escriguen, especialment si els qui escriuen no saben comportar-se. Vol dir això que el codi ètic l'hauríem d'aplicar als comentaris? Només als anònims? :-;
Sobre les intencions. La Catosfera té un model de bloc molt més públic, més interessat per la cosa pública, que la resta. Supose que té a veure amb el país. Això aporta algun matís que calga tindre en compte? A mi m'agraden especialment els blocs més personals, més íntims.
Sobre el detall. Escriure bé és un valor per ell mateix? Jo trobe que un bloc ben escrit guanya punts parle del que parle i en canvi un bloc mal endreçat -també mal maquetat- perd punts encara que parle de coses interessants. Però igual estic equivocat...
Sobre els diaris i els blocs. Els diaris podem integrar blocs i servir-los de plataforma -és el que fem a VilaWeb, per exemple. I els blocs, estiguen allotjats on estiguen i en tant que papers públics, poden esdevenir fonts. Però quan els esmentem els periodistes hem de citar-los i enllaçar-los com ho fem amb les declaracions d'un personatge? És correcte, com ja ha passat moltes vegades, esmentar el que hom diu sense esmentar on es diu? Copiar i afusellar evidentment que no és acceptable...
En aquesta qüestió crec que el si o no empobreix molt
Els blocaires no s'han de considerar necessàriament periodistes però és que els llicenciats tampoc.
Els blocaires poden tenir un codi ètic si ho desitgen, o molts codis ètics diferents i triar lliurement si el volen respectar o no, més o menys com fan els mitjans de comunicació de masses.
El debat interessant em sembla que està en com es porta el control del codi en sí. El que podria ser molt interessant seria un codi ètic de lliure acceptació al qual cada bloc s'hi pugués adscriure i que fos prou clar i senzill com perque cada lector pugúes si ho desitjava valorar on line la coherència del blocaire amb el codi que afirma seguir. Fins i tot es podrien fer rànquings dels blocs més coherents.
Això faria la informació de molts blocs fos més fiable que la de la majoria de mitjans de comunicació (cosa que d'altra banda ja està passant).
De què serveix el codi ètic dels periodistes si la cope continua radiant el que li sembla i enlloc no em fan constar que vilaweb és evaluablement un mitja més ètic que la cope.
Potser el que els interessos econòmics no permeten fer en els mitjans de comunicació sí és possible fer-ho en el món dels blocs.
Després en segon lloc és pot crear un codi etic o de recomanacions generals per a tots els mitjans.
I tanmateix cada mitjà sota el seus criteris pot crear el seu propi codi de recomanacions específiques o particulars que vullga establir, amb el nivell de respecte que vullga a la indepedència de cada blocaire com a propietari i responsable del seu bloc davant la legalitat vigent.
Un bloc és, per jo, un altre nom de "fòrum de discussió", amb matisos és cert però molt mésq semblant que una senzilla "discussió" (que és verbal, el que canvia bastantes coses, i no en queda rastres, o només en casos particulars)
Ha (o no, si no hi ha regles, el que crec és generalment molt pitjor) d'anunciar uns punts bàsics de funcioanment, que afavoreixin els intercanvis (i un cert nivell de convivè,ncia) SI aixN ho vol el seu creador... i s'ha d'anunciar de manera permanent i destacada, visible per a tothom.
O cap regle (excepte les lleis i recursos judicials existents i que poden interferir tamlbé en llocs internet, com és un Bloc)
Un altre tema és l'ús que en faci cadascú del seu bloc. Si algú el dedica a fer periodisme -entenc que això només és possible si l'autor ja és periodista- o política -ídem que amb els periodistes-, potser sí que necessita d'un codi ètic. El que no pot ser és que el periodista acabi utilitzant el bloc per dir anònimament allò que no pot dir en el mitjà tradicional, o el polític dins del partit. Un bon exemple d'un mal ús dels blocs han estat determinats confidencials polítics dedicats a escampar safareig anònim dubtosament demostrable.
Per la resta de mortals no ho trobo necessari, la majoria de gent fa un bloc com una distracció o una manera d'expressar-se. Si algú escriu per plaer i de forma totalment amateur, per molt que el bloc sigui públic crec que l'única limitació ha de ser el codi penal.
El que sí trobaria interessant és que en algun lloc es fes un recull d'informacions sobre allò que és legal en un bloc. Per exemple, desconec si és legal publicar una fotografia que trobi buscant pel google, o obtinguda en algun mitja de comunicació. O per exemple publicar música quan no n'estic pagant drets d'autor.
Recordo que fa temps hi va haver una sentencia judicial contra l'autor d'un bloc per uns missatges anònims que amenaçaven un tercer. Tot i que no els havia escrit ell fou declarat culpable. Discutint amb altres blocaires en algun apunt -ara no recordo on- que se'n feia ressò, vam arribar a la conclusió que dels missatges anònims en som responsables sempre i quan no puguem identificar qui els ha escrit. Aquest punt no crec que gaires blocaires el coneguin, potser seria convenient que la gent fos conscient d'aquesta responsabilitat en deixar posar missatges al seu bloc.
Un altre tema que voldria comentar és l'error d'alguns diaris digitals que estan adoptant un format de bloc. Vull dir, un tema és que els mitjans parlin de blocs o posin en portada blocs, i una altra molt diferent és que ja entrem en la confusió entre periodisme i bloc. Crec que els mitjans tradicionals han entrat en aquest joc quan han vist que els blocs eren un mitjà potent de creació d'opinió i n'han imitat el format o l'estil. Principalment em refereixo a la interactivitat dels lectors, la possibilitat de deixar comentaris acaba convertint en un autèntic guirigall un bon article, els comentaris que llegeixes en les versions digitals d'alguns prestigiosos diaris tradicionals fan autèntica vergonya. Compte amb aquests experiments, ens podem trobar que la gent acabi anant als comentaris sense llegir l'article o llegint només el titular. Els comentaris està bé que estiguin als blocs o als fòrums, però mai als articles dels diaris.
MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS
Carla
Carla
Fins i tot es publiquen articles o llibres firmats amb speudonims respectant l'identitat de l'autor de forma privada.
N'hi un codi obligatori d'indentificació legal alhora d'accedir a can mésVilaweb. Però pot ser també seria bó que n'hi haguera un codi etic de recomancions adreçada a la participació blocaire, per que la gent el segueixca en la mesura del possible.
I més o menys els blocaires també depenen a la vegada de la línea o directrius generals que vulga marcar cada mitjà. Doncs es podrien especificar tres tipus de recomanacions generals alhora d'establir un codi etic per què tot hom estaguera informat a la plana general.
1) Les recomanacions legals o jurídiques.
2) Recomanacions étiquesobligatòries específiques del mitjà en qüestió.
3) Recomanacions morals o voluntàries a seguir pels usuaris.
Els blocaires principals els tria la direcció de mitjà, la pròpia dinàmica del mitjà i el filtre que vulga establir el propi línea del mitjà alhora d'admitir l'admissió a priori.
Les possibles recomanacions étiques poden ser més o menys de caràcter obligatori i especific que vullga establir cada mitjà, encara que és un terreny més complicat.
I les recomanacions voluntàries són més de caràcter moral, doncs fins i tot la moral religiosa és lliure pels no creients.
I en la relació diaris-blocs, jo diferenciaria el què és professional del que no. O sigui: que un diari copïi i afuselli és inacceptable, ja que precisament en el diari que ha copiat la nota hi ha algú que hi treballa. Si en un bloc hi apareix algun dels meus articles sense citar-ne la font, cal comprendre que, tot i que em pugui molestar, és com qui l'ha penjat al mig del carrer, en alguna paret, imprès o escrit a mà. A nivell ètic, no podem obligar ni apuntar amb el dit a un blocaire per fer-ho: potser només se n'ha oblidat, o li han enviat sense signar a ell. I a nivell de "negoci", no podem assegurar que això li resti audiència al diari o mitjà que ho hagi "creat", així que tampoc podem dir que ens perjudiqui greument, deixant de banda "l'orgull" o "l'honor" d'haver-ho escrit.
Amb això només intento rebatre o comentar temes dels que parles. En qualsevol cas, tenir un document de referència (diguem-n'hi "codi ètic") per saber què està bé i què no, què podem fer i què pot dur-nos problema, si que podria resultar útil. Però sempre entenent-lo com a "manual del blocaire que vol ser èticament correcte segons un grup de blocaires que l'ha elaborat", ja que, evidentment, no s'hi podran admetre absolutament totes les aportacions, ni tothom en coneixerà la seva redacció, ni tots els blocaires catosfèrics se n'assabentaran a temps per a "ficar-hi cullerada".
Avui estic d'un pesat... ja me n'adono, ja! Ho sento!
En quant al filtratge per els continguts, els sistemes que en la meva experiencia son mes reixits son els que s'autoregulen (els propis comentaristes otorgan 'punts' de credibilitat als comentaris d'altri) si be aquest model per una banda demana un nombre molt alt de participants, i per altre banda, es sol recolçar (si be el minim possible, i de forma molt puntual) sobre la figura d'un 'moderador'. Els blocs 'petits' pot ser el mes sencill sigui deixar-ho en mans del 'amo' del bloc, despres de tot, si la seva actuació no resulta aceptable als seus propis comentaristes, hi sortira perdent, i aixi tormen a la figura de l'autoregulacio.
Sobre les intencions, cada bloc defineix el seu propi 'segell' caracteristic, jo trobo que gran part de la seva gracia, rau precisament aqui. No crec que hi hagi un model intrinsicament millor que unaltre.
Sobre el detall, nomes un comentari, seria molt feixuc tenir l'opcio en aquests blocs de veure com quedara el comentari abans de publicar-el? Un boto de 'vista previa' o algo aixi.
O també al contrari amb allò de matar el missatger quan el missatge no ens sembla propici.
És deia 'Mesa Revuelta' i en l'espai de ràdio 'marujes i un home del carrer normal i corrent reflexionant , conversant i rajant dels politics' de forma majoritària i premeditada del partit de Zapatero però sense les possibilitats que hi ha de rebartir com passa amb els blocs.