(...)Els polítics, ai, no canviaran mai. S’acosten les eleccions i vinga pensar en ells mateixos. Només. Enquestes encomanades sumen i resten diputats. Vet aquí la preocupació principal: veure quantes cadires escalfaran de més o de menys.
Atès que el PP és el dimoni, i anar-hi a la contra a tothom engreixa, fot-li que és de Reus!. Aquí no importen els programes, ni les propostes.
I gairebé tothom vol un govern Zapatero. O sigui que tant és que voteu ERC, ICV-EUiA, CiU... els seus sufragis seran pel campió del super-estatut, de les macroinfrastructures, del poderós autogovern de què gaudim, pobre província sotmesa!
Fixeu-vos, sinó, en les modestes peticions a canvi de vot: que si uns quilòmetres de carreteres més, que si el tren de Puigcerdà, que si les balances fiscals... peccata minuta. Els acords, prou que ho sabem, Madrid no els compleix. O sigui que n’obtindran, bons xicots, la meitat de la meitat, de la meitat. I encara gràcies. Ah, i quan Madrid-Zapatero els hi tombi l’estatut, què faran, pobrissons, què faran?!
Res, per tant, de sobiranismes, de concerts econòmics, de canvi social i nacional potent. Fuig, home, fuig, on vas a parar!, si això és el PSOE, sí, dona, el de Bono, Múgica, Guerra, Felipón... El de sempre, més espanyol i gairebé tant de dretes com l’Aznar.
És justament contra aquesta continuïtat mentidera i esclavitzadora, contra aquests pidolaires de pa sucat amb oli, contra aquests pocapenes milhomes... que demanem un vot coherent, ferm. De censura: el no vot. L’abstenció activa contra paranys i enganyaires. Contra la política de tots igual. Un no rotund a acotar el cap i a practicar la genuflexió... aquest és el nostre canvi. La resta, tota la resta, ja sabeu com va i com acaba. Renúncia i rendició.
Nosaltres parlem clar: que us bombin: el nostre vot no que no el tindreu!
NO VOTIS, el 9-M
Atès que el PP és el dimoni, i anar-hi a la contra a tothom engreixa, fot-li que és de Reus!. Aquí no importen els programes, ni les propostes.
I gairebé tothom vol un govern Zapatero.
Fixeu-vos, sinó, en les modestes peticions a canvi de vot: que si uns quilòmetres de carreteres més, que si el tren de Puigcerdà, que si les balances fiscals... peccata minuta. Els acords, prou que ho sabem, Madrid no els compleix. O sigui que n’obtindran, bons xicots, la meitat de la meitat, de la meitat. I encara gràcies. Ah, i quan Madrid-Zapatero els hi tombi l’estatut, què faran, pobrissons, què faran?!
Res, per tant, de sobiranismes, de concerts econòmics, de canvi social i nacional potent. Fuig, home, fuig, on vas a parar!, si això és el PSOE, sí, dona, el de Bono, Múgica, Guerra, Felipón... El de sempre, més espanyol i gairebé tant de dretes com l’Aznar.
És justament contra aquesta continuïtat mentidera i esclavitzadora, contra aquests pidolaires de pa sucat amb oli, contra aquests pocapenes milhomes... que demanem un vot coherent, ferm. De censura: el no vot. L’abstenció activa contra paranys i enganyaires. Contra la política de tots igual. Un no rotund a acotar el cap i a practicar la genuflexió... aquest és el nostre canvi.
Nosaltres parlem clar: que us bombin: el nostre vot no que no el tindreu!
NO VOTIS, el 9-M
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Només si la gent vota després té dret a exigir i reclamar als seus representants electes independentistes o nacionalistes. El que no vota no ho pot fer per què no hi són.
L'abstenció o el vot en blanc és just el volen els espanyolistes deixar els catalans en blanc o en l'aire. Ja ho deia un patriòta espanyol, el deure d'un bon soldat no és suicidar-se per la seva pàtria, si no fer que l'enenmic es suïcide per la seva.
Cada vegada que n'hi ha unes eleccions el poble es manifesta o autodetermina de forma gradual en un sentit o un altra, cap els partits de l'Estat espanyol bipartidistes o cap els partits més favorables a la plurinacionalitat, per molt en desacord que es puga estar amb les direccions cojunturals actuals.
Les cojuntures actuals de les direccions del partits independentistes o nacionalistes tenen que acabar tard o d'hora i en el moment més oportú al servei de la militància i dels seus simpatitzants i del poble que els vota i no a l'inrevés.
N'hi ha que avençar en les técniques de pedagogia i la capacitat d'influència política per de anar corregint les direccions actuals i no abstenint-se o restant en blanc.
Que per tal de canviar els consens de les cojuntures polítiques actuals és fa des de posicions internes i aprofitar el moments oportuns per intentar continuar avançant i no de portes en fora cap unes eleccions que puguen fomentar posicions encara més bipartidistes de l'Estat espanyol.
Sempre votaré els independentistes o nacionalistes mentre no n'hi haga una opció més adient.
Les eleccions és la manifestació que compta i decideix i és deu votar sempre als partits i el que representen amb els seus estatuts amb més possibilitats reals de representar les idees de cadascú, amb independència de les polítiques conjunturals que prenguen les seves directives en un moment determinat.
Un vot en blanc o l'abstenció significa en realitat deixar que els altres trien per nosaltres que ja ens va bé, independent del significat o sentit que cadascú li vullga donar.
La direcció conjuntural que pren cada partit és canvia en un altre moment i amb el seus ambits interns corresponents des de la militància o la capacitat d'influècia política.
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=9&fil=5919
Polítcament, NO VOTAR no serveix de res. En canvi, VOTAR EN BLANC, té repercussió en l'escrutini i, a més a més, es presta a fer una lectura política.
De nosaltres depèn que sigui interpretat com a una opció independentista de rebuig a la classe política.