En la línia de l'article del matí de passar una mica del soroll mediàtic de les eleccions, faig una ullada als darrers apunts de la XBS perquè avui és un dia d'especial vitalitat, diversitat i interès. La XBS té vida pròpia. Al matí us informava que en Toni Sellas ja ha penjat el podcast de la presentació de la XBS el 28 de novembre passat a Òmnium Cultural. Ara mateix, un dels temes estrella és el nou rànquing de Bloguzz. Ja en vaig parlar fa uns dies (el dia 16 concretament) i no vaig veure que ningú fes cas d'aquest nou rànquing, però finalment avui sembla que la cosa esclata. Si no ho recordo malament, va ser fent una ullada a la procedència de les visites amb l'Statcounter. Normalment les procedències són recurrents, de manera que quan veig alguna adreça nova m'agrada fer-hi una ullada. No n'havia sentit a parlar mai i no deu fer gaire que funciona. Alguns blocaires ja s'hi han referit, amb al·lusions directes (Marc Belzunces) o indirectes a aquest bloc perquè, com ja vaig dir, apareix en la primera posició.
Un altre debat és el del comportament electoral el 9 de març. Alexis Vizcaino, amb qui compartiré taula dissabte a la Catosfera de Granollers per parlar de blocs i nació (juntament amb Dani Solano i Jordi Font), aposta pel vot en blanc com a manera de plantar-se. Des del meu punt de vista, continuo apostant per qualsevol cosa que no sigui quedar-se a casa. Veig francament difícil consensuar una posició unitària alternativa a l'abstenció, però ara que sabem que la PDD aprofitarà el dia per recollir signatures, ja em sento una mica més motivat per seguir la jornada. Un cop més, és la societat civil qui dóna sentit i valor afegit a les coses.
Parlant de societat civil, avui he tingut ocasió d'assistir a un debat-seminari amb Jordi Sànchez organitzat pel Cercle pel Coneixement. Haig de reconèixer que no en sabia res, d'aquest grup, i que la sensació ha estat molt positiva. Al voltant d'una bona taula s'han pogut sentir idees interessants al voltant del sistema educatiu a Catalunya. M'he pogut assabentar que el model Rosa Sensat ja no té el consens que havia tingut, s'ha parlat d'escola pública, concertada i privada, del nivell d'anglès, de l'entorn familiar. Han estat dues hores profitoses. Agraeixo a Enric Canela que em posés en coneixement d'aquestes activitats i remarco com a curiositat que la invitació a l'acte m'ha arribat via Facebook. Per a qui digui que el món virtual ens incomunica, un exemple del contrari.
I gairebé per acabar, avui ens hem trobat un titular a Vilaweb que es referia a les illes Fèroe, on hi ha hagut eleccions i resulta que han guanyat els independentistes. Potser que es comenci a assumir amb normalitat a Europa, i sobretot a l'Estat espanyol, que les nacions podem decidir tenir un estat propi. Ara que és actualitat, obrir el debat és oportú. Per això mateix valoro molt positivament la Declaració d'Edimburg. Anem fent camí, i malgrat algunes opinions, el fet que Esquerra sigui al govern hi ajuda. A vegades es sobredimensionen aquells aspectes en què PSC punxa esquerra, i s'infravaloren o negligeixen aquells en què ERC marca gols al PSC. Cal tenir en compte que, per sobre de la batalla dels fets, hi ha la batalla de les percepcions. I que una bona crítica sempre és enriquidora, però que el discurs de les pedres a la teulada no ens beneficia en res. Ja ho he escrit en altres ocasions.
Crec que mitjançant aquestes xarxes virtuals podrem fer més coses. Avui ho discutíem a la Junta.